Franco murió en la cama y el PP sigue encamado

Les voy a contar una historia. El curso 2014-15 lo pasé en parte en Boston invitado por la profesora Liah Greenfeld. Una tarde de un sábado primaveral estaba paseando en Cambridge por Harvard Square y pasé por delante de una elegante sombrerería, Goorin Bros., en el 43 Brattle Street. En el escaparate vi una gorra que me gustó y entré para probármela. Resultó que el dependiente era un joven norteamericano, que rondaba los 30 años y andaba vestido al estilo retro, incluyendo una bonita pajarita a rayas, de acuerdo con el aspecto de época que tenía la tienda. Compré la … Continua la lectura de Franco murió en la cama y el PP sigue encamado

Partits vells, partits nous

Léalo en español La Catalunya contemporània ha tingut sempre un sistema de partits propi. En les darreres eleccions, les del 27 de setembre, van concórrer-hi un total de 43 candidatures, 36 menys, tanmateix, que en els comicis de 2012, en què se n’hi van presentar 79. És clar que aquest fet és una anècdota, perquè després en el Parlament aquesta disparitat d’opcions queda reduïda a 7, 8 o 10 partits, alguns dels quals, agrupats en coalicions o candidatures unitàries, menystenint la sopa de lletres de l’oferta electoral. La qüestió és, però, que a Catalunya hi ha una doble oferta de … Continua la lectura de Partits vells, partits nous

Agur ETA, agur

Léalo en español Els diversos governs espanyols no han sabut contrarestar la brutalitat d’ETA amb armes polítiques, per això Arnaldo Otegi es va passar 2.331 dies (sis anys i quatre mesos) a la presó per un delicte estrictament polític i ara mateix continua inhabilitat per a ocupar càrrecs públics. Els jutges que van condemnar-lo el 2011 juntament amb altres dirigents van considerar que ell i els seus companys pertanyien des del 2009 a Bateragune, un “òrgan dissenyat per a substituir la mesa nacional de Batasuna i per a actuar com una comissió permanent que adoptés les decisions estratègiques del front … Continua la lectura de Agur ETA, agur

CCOO i el fill del barber davant la independència

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Léalo en español Durant els primers anys de la Transició, quan semblava que els comunistes eren més del que després van ser, a Catalunya la reordenació de l’espai socialista es va fer molt ràpidament després de la mort sobtada de Josep Pallach l’11 de gener de 1977. Els tres partits socialistes, per bé que la Federació Catalana del PSOE no va ser mai un partit en ell mateix, van unificar-se el 1978 i se suposa que d’aquesta manera quedava superada la divisió oberta el 1925 amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), reproduïda el 1946, quan la … Continua la lectura de L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Léalo en español Hi ha un grup de comentaristes, més a prop de Demòcrates de Catalunya que d’ERC, que passen el sant dia criticant el 9-N, Artur Mas i tot allò que tingui a veure amb el PDeCAT, que ells insisteixen a anomenar Convergència per satisfer no se sap qui. En això de la denominació, suposo que el més adequat fóra anomenar eurodemòcrates els associats al PDeCAT i deixar la denominació demòcrates per als de DC (els renovats cristianodemòcrates). I així tothom estaria content i s’acabaria aquest embolic de família, perquè no conec cap alt càrrec de la Generalitat associat a DC … Continua la lectura de El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

A Ada Colau se le acaba el crédito

Ada Colau tiene la misma fortuna que los independentistas, los errores ajenos encubren los suyos. Sin embargo, los resultados del último barómetro que cada seis meses elabora el Ayuntamiento de Barcelona son un aviso para ella y las expectativas futuras de su gobierno. Ada Colau, como todo el mundo sabe, es alcaldesa porque el anterior alcalde, el convergente Xavier Trias, se equivocó en la gestión de la ciudad y ya no digamos en la campaña electoral, que centró en unas gafitas de pijo progre que no aportaban nada al modelo de ciudad que defendía. ¿O sí? Ustedes ya saben que … Continua la lectura de A Ada Colau se le acaba el crédito

Filotirans

Al món, però també a Catalunya, la mort de Fidel Castro ha posat tothom al seu lloc. Les reaccions apassionades, perquè el debat sobre la democràcia sempre s’ho val, han permès identificar qui estava a favor i qui estava en contra de la dictadura comunista castrista. El mite esquerranós sobre la revolució cubana, com si encara fóssim al 1959, ha fet que assistíssim a episodis patètics, amb declaracions que volien diferenciar entre règim polític i polítiques socials. Qualsevol que hagi vist Balseros sap perfectament que aquest tall quirúrgic és una opinió falsa i res més. En el món de la política, … Continua la lectura de Filotirans

El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

Léalo en español Si algú els preguntés quina era la ideologia d’Antoni Rovira i Virgili, autor del famós Resum d’història del catalanisme, vostès què respondrien? I si els fessin la mateixa pregunta referida a Lluís Nicolau d’Olwer, ministre d’Economia del govern republicà del 1931? Sabrien dir-me, també, quina ideologia tenien Jaume Bofill i Mates, Leandre Cervera, Manuel Raventós, Alexandre Plana, Manuel Galés, Martí Esteve o Ramon d’Abadal i de Vinyals, entre altres insignes republicans? Em fa l’efecte que els costaria, perquè la historiografia catalana ha prestat poca atenció a la tradició liberal catalanista. No dic que hagi estat tota la historiografia, perquè … Continua la lectura de El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya