La política de la catalanitat

Léalo en español “Què és la pàtria? La comunitat de gents que parlen una mateixa llengua, tenen una història comuna, i viuen agermanades per un mateix esperit que segella amb elements originals i característics totes les manifestacions de la seva vida”. Aquesta era una de les múltiples preguntes i respostes que Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola van plantejar a Compendi de doctrina catalanista. Aquest llibret va ser publicat el 1894 i és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, escrit amb afirmacions taxatives. En molts aspectes està envellit, perquè el nacionalisme que traspua és difícilment assumible avui dia, i algunes … Continua la lectura de La política de la catalanitat

La política i les conviccions

Léalo en español 1. Catalunya no és el problema d’Espanya. Si de cas és al revés. Espanya és el problema de Catalunya. La setmana passada, Miquel Roca i Junyent va deixar-ho anar subtilment, suposo que per fer-se perdonar pels nostàlgics de CiU, en un auditori que tenia un aspecte de Cafarnaüm de camàlics del règim del 78. Davant el públic reunit al Círculo Ecuestre, el majestuós temple de la gent amb diners que fa anys que ha deixat de ser burgesa, perquè la burgesia de veritat és una altra cosa, va recordar les paraules de Francesc Cambó de 1907: “passaran els … Continua la lectura de La política i les conviccions

L’Espanya del junquerisme

Léalo en español El junquerisme no és amor, però tampoc no és una ideologia. Ho dic per precisar el que ha escrit Carles Castellanos, l’històric militant independentista, a l’article “El què i el com del Junquerisme“. Castellanos, que avui dia és militant de Poble Lliure —i per tant de la CUP—, però que abans havia militat en un dels dos MDT i molt abans a l’IPC i encara més anys enrere al PSAN-P, al PSAN i a l’FNC, no crec que defensi un sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials, que és el que defineix la ideologia, molt diferent del que sosté Oriol Junqueras … Continua la lectura de L’Espanya del junquerisme

Aniversari de l’1-O

Estic segur que tothom recorda on era l’1-O de 2017. El record dels grans esdeveniments són difícils d’esborrar, malgrat la persistent matraca unionista per desvirtuar el referèndum i, sobretot, la repressió que volia impedir la votació. Aquell referèndum és irrepetible. Va culminar un procés de molts anys de lluita per l’autodeterminació i la independència. No té cap sentit, doncs, que la CUP plantegi ara repetir la convocatòria d’un nou referèndum quan estem en les mateixes condicions de fa quatre anys o pitjors. Després d’haver pactat amb Esquerra dos anys de marge per tal que els republicans despleguin la seva agenda “diàleg” amb … Continua la lectura de Aniversari de l’1-O

Polític escarmentat, governant perdut

Léalo en español 1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels … Continua la lectura de Polític escarmentat, governant perdut

Des xoc de les ponsèties a la indiferència

Léalo en español 1. La política és com el teatre. Necessita attrezzo. No sé si recorden que el 20 de desembre de 2018 —a les 19:12 h, en concret— va començar la trobada entre els presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de Pedralbes de Barcelona. Des de la Generalitat s’insistia que aquella era una “cimera entre governs” perquè, a més dels presidents, també hi eren presents els vicepresidents Carmen Calvo i Pere Aragonès, així com la consellera Elsa Artadi i la ministra Meritxell Batet. El govern espanyol s’escarrassava per imposar el relat que … Continua la lectura de Des xoc de les ponsèties a la indiferència

Dialogar o negociar?

Mai no s’ha vist uns polítics tan tristos. D’aquí a dos dilluns es reunirà per primera vegada la taula que els uns, els de Madrid, anomenen de diàleg i els altres, els de Barcelona, de negociació. Aquesta ja és la primera batalla. Posar-li nom a la cosa. L’Estat se sent victoriós després de la derrota de 2017. No n’hi ha per menys: ha aconseguit aturar la primera andanada independentista amb la presó i l’exili de dirigents i activistes, i alhora vol clavar més endins el ganivet que agreugi la divisió entre els partits sobiranistes. S’ha imposat taula de diàleg, que és la interpretació light que el PSOE … Continua la lectura de Dialogar o negociar?

Bartogate o per què votaré Joan Laporta

Léalo en español Des de la fundació el 1899, paral·lela a la crisi colonial d’Espanya a Cuba i Filipines, el Barça sempre va ser un reflex del projecte modernitzador i industrial del catalanisme. Probablement va anar així perquè els fundadors, per bé que molts eren estrangers, estaven lligats a la indústria catalana. La fundació del Barça va coincidir amb el Tancament de Caixes, “lo moviment gremial”, com va ser conegut en el seu moment, durant el qual 7.000 comerciants i empresaris catalans es negaren a pagar els impostos trimestrals a la Hisenda espanyola per l’augment de la quota. La reacció del govern … Continua la lectura de Bartogate o per què votaré Joan Laporta

Ostatges del règim del 78

Léalo en español 1. El diari barceloní de la dreta monàrquica ja fa temps que s’ha descarat. No té cap problema a donar suport al candidat socialista perquè sap que no és cap amenaça per a l’establishment. La socialdemocràcia europea fa dècades que porta dentadura postissa. Com més roig és l’escenari, menys d’esquerra és l’actor que interpreta l’obra. El simulacre està a l’ordre del dia. Tony Blair es va convertir en el rei d’aquesta manera de fer. A La Vanguardia tant li fa que guanyi un socialista com un conservador mentre res no canviï, seguint la pregaria lampedusiana. Des que va desaparèixer CiU … Continua la lectura de Ostatges del règim del 78