Etiqueta: exili

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts: pàtria i progrés

agusticolomines

Léalo en español Comencem per l’anomalia. Dissabte que ve es reunirà a Argelers el congrés de Junts per Catalunya. És aberrant que un partit legalment constituït s’hagi de reunir fora de les fronteres on actua perquè alguns dels seus dirigents són a l’exili. Deixar passar per alt aquesta circumstància fora tant com normalitzar la repressió. Si bé no és excusable, és normal que així ho facin els partits unionistes de la coalició del 155, però no ho és gens que s’apunti a la festa un dirigent d’Esquerra, un partit que també té a l’exili la seva secretària general, Marta Rovira. Quan Rufián, un home … Continua la lectura de Junts: pàtria i progrés

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’exili, segons el notari López Burniol

agusticolomines

Léalo en español No sé si coneixen la faula d’Isop que parla d’una àliga i d’una parella de galls. És aquella que explica que dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; i al final un va foragitar l’altre. El vençut es va retirar resignadament darrere uns matolls per amagar-s’hi. En canvi, el gall guanyador va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder. Però no va trigar a caure-li al damunt una àguila i raptar-lo. En aquell moment, el gall que havia perdut el combat es va quedar sol amb tot … Continua la lectura de L’exili, segons el notari López Burniol

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

‘L’exili no serà mai l’eternitat’, carta d’Agustí Colomines a Clara Ponsatí

agusticolomines

Estimada Clara: Teníem quinze anys o setze quan ens vam conèixer, a la coordinadora d’estudiants de batxillerat. Érem dos joves inquiets, d’una catalanitat profunda apresa en el clos familiar, i coneixíem també un ambient ideològic que aviat ens va excloure. L’esquerra catalana ha tingut una predilecció pel dogma que finalment s’ha convertit en una centrifugadora. En comptes d’atreure, expulsa. Però una cosa és la política i una altra l’amistat. Que no ens ho passàvem bé al pis de la Diagonal dels Sacristán? Segur que sí, perquè des de llavors que ens acompanyem. Tant és que de vegades discrepem en això … Continua la lectura de ‘L’exili no serà mai l’eternitat’, carta d’Agustí Colomines a Clara Ponsatí

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Tanquem la paradeta

agusticolomines

Léalo en español Ha estat un curs trepidant. Fa un any de gairebé tot. De l’atemptat del 17-A i del referèndum de l’1-O. I quan ja fa quatre mesos que em va destituir el ministre Cristóbal Montoro en aplicació de l’article 155, resulta que ell ja no és ningú. Vull dir que la moció de censura que els independentistes catalans i bascos van ajudar a guanyar a Pedro Sánchez ha enviat Mariano Rajoy i tot el seu govern a l’oposició. Quines coses, oi? A Espanya hi ha hagut un relleu entre els partits del 155. Ara manen els que es … Continua la lectura de Tanquem la paradeta

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Dos presidents i un sol projecte

agusticolomines

Léanlo en español Espanya viu hores baixes. L’Institut Elcano, el think tank d’estudis internacionals i estratègics amb seu a Madrid, ho constata en el seu l’informe España en el mundo en 2018: perspectivas y desafíos. La propaganda espanyolista no ha aconseguit amagar el que tot el món ha pogut veure. Així doncs, s’afirma a l’informe, que el 2017 “no només no s’ha revertit la debilitat” del paper d’Espanya en l’escenari internacional sinó que “l’acceleració i agreujament del conflicte català” a partir del setembre de l’any passat “ha suposat retrocedir en certa manera fins a la crítica situació d’anys enrere”. I és que … Continua la lectura de Dos presidents i un sol projecte

Actes, Conflictes, Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

La demagògia de Jordi Évole

agusticolomines

Léalo en español Jordi Évole és un personatge en ell mateix. Incompleix la primera norma del bon periodista, que és no ser el centre de la notícia. Però ell, com molts altres periodistes narcisistes que no saps mai si són partidaris d’una causa perquè hi creuen o bé perquè són egòlatres, va tornar a protagonitzar el concert de dissabte passat [dia 11] al Sant Jordi. El que havia de ser un concert solidari, un “Volem acollir” unitari, ell va convertir-lo en una arma política llancívola, destinada a inventar-se enemics de l’acollida en un país, Catalunya, on la majoria governamental és partidària de … Continua la lectura de La demagògia de Jordi Évole

Historiografia8 comentaris

Carles Fontserè no era cap filonazi

agusticolomines

Carles Fontserè i Terry Broch (1950) Els de la revista Núvol, digital de cultura no acostumen a publicar articles d’historiadors i, en canvi, donen credibilitat al que escriu l’hispanista Henry Ettinghausen, un especialista en Quevedo afincat a l’Empordà, que em fa l’efecte que no sap llegir català, o almenys no sap copsar-ne la ironia, encara que hagi presidit l’Anglo-Catalan Society, en interpretar les memòries de Carles Fontserè. Lamentable. L’autor, a més, es pensa que no vam llegir què deia Fontserè sobre l’exili, el col·laboracionisme, la vida quotidiana a París, els camps de concentració, etc., quan es va publicar el segon … Continua la lectura de Carles Fontserè no era cap filonazi