Independentisme sense lactosa

Léalo en español Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox … Continua la lectura de Independentisme sense lactosa

Otegi, la violència i el perdó

Léalo en español “L’esquerra abertzale ha reconegut i reconeix el dolor causat, i jo vull anar més enllà i dir que si en la meva condició de portaveu (i parlo en nom de tots els portaveus de Batasuna) he afegit dolor, sofriment o humiliació a les famílies de les víctimes d’accions armades d’ETA, vull demanar-los des d’aquí les meves més sinceres disculpes, acompanyades d’un ho sento de tot cor”. Així s’expressava Arnaldo Otegi al llibre-entrevista de Fermín Munarriz El tiempo de las luces, publicat per Gara l’any 2012, al qual també reconeixia haver militat a ETA i haver “practicat la lluita armada” durant el franquisme. Fa … Continua la lectura de Otegi, la violència i el perdó

Enderrocar la memòria

“La multitud és sempre vora la violència”, fa un vers del darrer llibre de poemes de Joan Margarit, Animal de bosc (2021). Els humans som violents inclús quan ens discutim sobre aspectes immaterials. La memòria, per exemple. No soc tan pessimista com ho era Margarit quan en el mateix poema assegurava que “les multituds necessiten matar”. Tinc una opinió més positiva que ell del comú de la gent. Potser és perquè no tinc por al que soc i perquè em regeixo pels principis de la no-violència. La cultura de pau és un aprenentatge contra el pessimisme autoritari de Hobbes. L’amor al proïsme … Continua la lectura de Enderrocar la memòria

“La Guerra Civil española era el preludio de lo que vendría después en Europa”

Entrevista de Sofía Montefeltro amb Agustí Colomines per a Pineda L’H Report ¿Qué defendía el nazismo y qué objetivos tenía? El nazismo es el conjunto de doctrinas difundidas por el Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP), el Partido Obrero Nacionalsocialista Alemán, dirigido por Adolf Hitler, y que dominó Alemania del 1933 al 1945. El Deutsche Arbeiterpartei (DAP), Partido Obrero Alemán, fundado en enero de 1919 por Anton Drexler (mentor político de Hitler), tomó un año después el nombre de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, coloquialmente conocido como Partido Nazi. En el mismo año, en un programa de 25 puntos redactado por Drexler, Feder y Hitler presentaron sus objetivos, basados … Continua la lectura de “La Guerra Civil española era el preludio de lo que vendría después en Europa”

Militarisme viral

Léalo en español La història d’Espanya dels darrers dos segles ha estat, en gran manera, resultat d’una reiterada intervenció de l’exèrcit en la vida pública. No és que ho digui jo, és que va demostrar-ho Carlos Seco Serrano fa molts i molts anys en un llibre que encara es pot trobar a les llibreries, si més no a les de vell: Militarismo y civilismo en la España contemporánea (1984). La pretensió de Seco, que és un historiador conservador que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona —i ara, als seus 96 anys, encara és membre de la Reial Acadèmia de la Història—, era … Continua la lectura de Militarisme viral

Blanqueando al franquismo

Llegiu-lo en català Los franquistas vuelven. Y vuelven con ganas de reescribir la historia de España. El mejor ejemplo es lo que ocurrió el pasado martes en el Senado. La Mesa de la cámara alta, dominada por la coalición del 155 con la incrustación de Imanol Landa, del PNV, impidió que se registrase una pregunta del senador de Compromís, Carles Mulet, sobre el Valle de los Caídos al entender que llamar “genocida” al dictador Francisco Franco, como se había escrito en la pregunta, suponía una “falta de respeto”. Por eso la Mesa solicitó al senador valenciano que “reformulase” la petición … Continua la lectura de Blanqueando al franquismo

La por a la democràcia

Léalo en español “Si avui no protegiu les institucions que defensen les minories, demà el blanc dels atacs sereu vosaltres”. Aquesta és la conclusió, plena de sentit comú, a la qual han arribat un munt d’analistes després de la sobtada revocació de l’autonomia de Jammu i Caixmir. Ho focalitzen en el Caixmir però podrien dir el mateix de totes les minories del món, la catalana inclosa. La destrucció de les garanties constitucionals que es van pactar en un moment històric per aconseguir la pau, la democràcia i la protecció de la diversitat religiosa o nacional és un virus que està … Continua la lectura de La por a la democràcia

Las calendas griegas liberales

Llegiu-lo en català Los liberales en España son minoría. Casi no existen. Se esfumaron cuando Franco ganó la guerra y el culto liberalismo republicano fue engullido por el sumidero de una historia terrible, cubierta de lodo y sangre, reproduciendo el eterno conflicto que acompaña a los supuestos liberales. El gran Francisco de Goya también sucumbió a ese dilema ante el estallido de la Guerra de la Independencia en mayo de 1808. Los acontecimientos que vivió y pintó en cuadros extraordinarios (El dos de mayo de 1808 en Madrid o Los fusilamientos del 3 de mayo), le supusieron un grave conflicto interno, ya … Continua la lectura de Las calendas griegas liberales

Urnes sense democràcia

Léalo en español Cal imaginar el futur abans d’arribar-hi. Cal tenir nostàlgia del futur, per dir-ho a la manera del gran cartellista valencià Josep Renau, especialment en política. Les vivències del trajecte no són exactament aquest futur imaginat, però ens hi aproximen. Són la llum que ens guia fins i tot encara que sapiguem que tal vegada hi haurà algú —potser nosaltres mateixos?— que no aconseguirà arribar a la pròxima estació d’enllaç. Tant és, perquè sense utopia és impossible viure. Una vida sense aquesta concepció imaginada (que no vol dir imaginària) de la societat ideal no té sentit. La utopia … Continua la lectura de Urnes sense democràcia