Militarisme viral

Léalo en español La història d’Espanya dels darrers dos segles ha estat, en gran manera, resultat d’una reiterada intervenció de l’exèrcit en la vida pública. No és que ho digui jo, és que va demostrar-ho Carlos Seco Serrano fa molts i molts anys en un llibre que encara es pot trobar a les llibreries, si més no a les de vell: Militarismo y civilismo en la España contemporánea (1984). La pretensió de Seco, que és un historiador conservador que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona —i ara, als seus 96 anys, encara és membre de la Reial Acadèmia de la Història—, era … Continua la lectura de Militarisme viral

Blanqueando al franquismo

Llegiu-lo en català Los franquistas vuelven. Y vuelven con ganas de reescribir la historia de España. El mejor ejemplo es lo que ocurrió el pasado martes en el Senado. La Mesa de la cámara alta, dominada por la coalición del 155 con la incrustación de Imanol Landa, del PNV, impidió que se registrase una pregunta del senador de Compromís, Carles Mulet, sobre el Valle de los Caídos al entender que llamar “genocida” al dictador Francisco Franco, como se había escrito en la pregunta, suponía una “falta de respeto”. Por eso la Mesa solicitó al senador valenciano que “reformulase” la petición … Continua la lectura de Blanqueando al franquismo

La por a la democràcia

Léalo en español “Si avui no protegiu les institucions que defensen les minories, demà el blanc dels atacs sereu vosaltres”. Aquesta és la conclusió, plena de sentit comú, a la qual han arribat un munt d’analistes després de la sobtada revocació de l’autonomia de Jammu i Caixmir. Ho focalitzen en el Caixmir però podrien dir el mateix de totes les minories del món, la catalana inclosa. La destrucció de les garanties constitucionals que es van pactar en un moment històric per aconseguir la pau, la democràcia i la protecció de la diversitat religiosa o nacional és un virus que està … Continua la lectura de La por a la democràcia

Las calendas griegas liberales

Llegiu-lo en català Los liberales en España son minoría. Casi no existen. Se esfumaron cuando Franco ganó la guerra y el culto liberalismo republicano fue engullido por el sumidero de una historia terrible, cubierta de lodo y sangre, reproduciendo el eterno conflicto que acompaña a los supuestos liberales. El gran Francisco de Goya también sucumbió a ese dilema ante el estallido de la Guerra de la Independencia en mayo de 1808. Los acontecimientos que vivió y pintó en cuadros extraordinarios (El dos de mayo de 1808 en Madrid o Los fusilamientos del 3 de mayo), le supusieron un grave conflicto interno, ya … Continua la lectura de Las calendas griegas liberales

Urnes sense democràcia

Léalo en español Cal imaginar el futur abans d’arribar-hi. Cal tenir nostàlgia del futur, per dir-ho a la manera del gran cartellista valencià Josep Renau, especialment en política. Les vivències del trajecte no són exactament aquest futur imaginat, però ens hi aproximen. Són la llum que ens guia fins i tot encara que sapiguem que tal vegada hi haurà algú —potser nosaltres mateixos?— que no aconseguirà arribar a la pròxima estació d’enllaç. Tant és, perquè sense utopia és impossible viure. Una vida sense aquesta concepció imaginada (que no vol dir imaginària) de la societat ideal no té sentit. La utopia … Continua la lectura de Urnes sense democràcia

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155