Quim Nadal i el retorn al passat

Encara que hi posis bona voluntat, és difícil no arrufar el nas després d’escoltar atentament les declaracions de l’excandidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i ara conseller en un govern d’ERC, en el programa de Gemma Nierga. La seva aposta per retornar a les essències de l’Estatut del 2006 que es van carregar el PP i el PSOE són clares. Inequívoques. És difícil que algú les pugui interpretar malament. També són lògiques amb el pensament de Quim Nadal, un federalista convençut, com Joan Ignasi Elena, un altre dirigent del PSC rescatat per ERC. Tots dos van abandonar el PSC … Continua la lectura de Quim Nadal i el retorn al passat

Refugiats en classe turista

Léalo en español Divendres de la setmana passada vaig fer una conferència a la Universitat de Girona, convidat per la professora Gemma Ubasart, del Seminari Permanent de Ciència Política. Havia de parlar de catalanisme i identitat nacional. Vaig esplaiar-me tant com vaig poder i la tarda va acabar amb preguntes dels alumnes, incloent-hi una d’una noia que parlava el català amb un accent inequívocament de l’Est. Les aules, universitàries o no, són avui dia l’expressió de la diversitat etnicocultural. Vaig tornar cap a Barcelona amb l’AVE de les 18.54 h. Provenia de Lió i anava ple com un ou. Em va … Continua la lectura de Refugiats en classe turista

Com els crancs, o no

Léalo en español 1. Sí, però no. Aquest podria ser el resum del pacte entre PSOE i ERC per evitar que els republicans presentessin una esmena a la totalitat dels pressupostos espanyols. No és una lectura perversa per part meva. Fins i tot els rotatius més inclinats a defensar la posició dels republicans no ho poden amagar. El titular triomfal del diari Ara, “ERC desencalla els comptes a canvi del català a l’audiovisual”, queda desmentit pel subtítol, molt més precís i real: “La quota de llengües cooficials que hi haurà a les plataformes encara s’ha de concretar”. O sigui, siguem clars, els republicans … Continua la lectura de Com els crancs, o no

Nin al país dels soviets, Bartra a la República Bolivariana dels PPCC

Léalo en español “Estigueu segurs que reconeixerem Catalunya des del segon zero”, aquestes són les paraules que el dirigent veneçolà Nicolás Maduro va dir en l’estrena a la Cinemateca Nacional de Caracas del documental biogràfic Maduro: Lealtad Indestructible, produït per La Mediàtica Televisió. I tot seguit es va deixar fotografiar amb una estelada, la del’estel roig que enarboren els vells del PSAN i els joves de la CUP, al costat de la seva dona, Cilia Flores, coneguda com “la primera combatiente” (com els agrada la jerarquia!), i Lluís Bartra, el realitzador català propietari des del 2013 de la productora, juntament amb la … Continua la lectura de Nin al país dels soviets, Bartra a la República Bolivariana dels PPCC

La CatDem i jo, la veritat

La versió anglesa del llibre de Tony Judt (1948-2010), Pensar el segle XX, arrenca amb una sentència de l’economista John Maynard Keynes que diu així: “A study of the history of opinion is a necessary preliminary to the emancipation of the mind.”. Estudiar l’opinió per emancipar la ment, aquest és el valor del pensament liberal democràtic enfront del pensament totalitari. Sense opinió pública, per exemple, no hi ha llibertat de cap manera. En les traduccions catalana i castellana del llibre aquesta llegenda ha desaparegut. És estrany perquè em fa l’efecte que és el millor resum de la raó última de … Continua la lectura de La CatDem i jo, la veritat

Hi faltes tu, amic meu

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu

El 27S o es plebiscitario o será un fraude

“¿Lo veis como no hay otro camino?”, sentenció el presidente de la Generalitat, Artur Mas, una vez conocido el fallo del Tribunal Constitucional (TC) sobre el proceso participativo del 9N. ¿Cuál es ese camino del que habla el presidente? Mas entiende que la sentencia que considera inconstitucional los preparativos de la consulta del pasado noviembre supone establecer, a su juicio, que la Generalitat no es competente “para preguntar a los catalanes sobre su futuro político”, por lo que la Constitución española “se convierte, 37 años después, en un callejón sin salida para las aspiraciones democráticas de una parte muy significativa del pueblo de … Continua la lectura de El 27S o es plebiscitario o será un fraude

Los sembradores de odio

Tras presentar el informe sobre delitos de odio cometidos en España en 2014, quedó demostrado que las agresiones verbales y físicas motivadas por el odio son resultado de la intolerancia hacia inmigrantes, homosexuales, bisexuales, transexuales, discapacitados, mendigos, semitas, o creyentes de alguna religión. Pero también quedó claro quiénes padecen ese tipo de agresiones. El documento subrayaba que de los 1.285 casos contabilizados, 376 de los agredidos tenían menos de 18 años. Con esta cifra se constató que en 2014 hubo un incremento del 9,6% en este tipo de delitos respecto a 2013. El 39,9% de las agresiones —casi cuatro de cada diez— se cometieron por motivos … Continua la lectura de Los sembradores de odio

Ubasart “on fire”

El 31 de maig de 1995 es va estrenar a França la pel·lícula L’odi, del director Matthieu Kassovitz. La pel·lícula comença mostrant-nos una nit de motins al ritme de la cançó Burnin’ and lootin’ de Bob Marley and The Wailers, en un agitat i violent combat nocturn entre la policia i la joventut cabrejada del suburbi de Les Muguets. El motiu de tanta violència és la pallissa, a mans de la policia, d’Abdel Ichah, un noi magrebí de només 16 anys, que l’ha deixat en estat de coma profund. La pel·lícula explica les 24 hores de la vida de tres joves —Vinz el … Continua la lectura de Ubasart “on fire”

Qui refreda què?

Comença l’any i som on érem abans d’acabar-lo. L’agra disputa entre ERC i CiU o, més concretament, la desconfiança generalitzada entre els dos grans grups independentistes ha escampat la sensació que l’anomenat procés es refreda. Tanmateix, si al cap de dos mesos de la gran mobilització del 9-N fos veritat que el procés s’ha refredat per la falta d’unitat dels partits, és que tot plegat era molt estantís. El procés ha de fer front a molts perills, alguns dels quals es generen en el camp de l’independentisme. El primer, que és el més bèstia, és el sectarisme. Si volem ser … Continua la lectura de Qui refreda què?