Parlem clar

Les eleccions imposades per Madrid han estat un gran èxit per al bloc independentista. Ha sumat més vots que mai, i ha superat de llarg el llindar dels dos milions de vots. El bloc unionista, en canvi, s’ha redistribuït internament i Ciutadans ha rendibilitzat l’escomesa del tripartit del 155 i ha acumulat més d’un milió de vots. Atès que va anar a votar un 81,94% del cens electoral, ara més que mai tenim una radiografia completa del país. S’ha acabat la cantarella de la majoria silenciosa. Tenim dos blocs, distribuïts entre el 47,5% dels independentistes i el 43,4% dels unionistes, … Continua la lectura de Parlem clar

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Els bàrbars ja són aquí

Léalo en español El govern de Mariano Rajoy ha decidit liquidar l’autonomia de Catalunya precisament avui, quan fa 40 anys del retorn del president Tarradellas a Catalunya. Paradoxalment fa tants anys com els que va durar la dictadura franquista. Rajoy diu que només suspèn els càrrecs electes rebels, però està clar que des del 20 de setembre, si no abans, l’autonomia catalana ha deixat d’existir. La gran diferència entre l’estrena fictícia de l’autonomia el 1977 i ara és que el PSC ha canviat de bàndol. Aquest és el gran drama. El decret de restitució de la Generalitat va ser una … Continua la lectura de Els bàrbars ja són aquí

Hágase legal lo ilegal

  El Círculo de Economía tiene un salón de actos que parece un búnker. Se accede a él por unas escaleras que parece que te lleven al infierno. Además, la sala tiene unas columnas que a menudo, cuando allí se agrupa demasiada gente, impiden ver con claridad a quienes están sentados en la mesa presidencial. A pesar de que la sede del Círculo está ubicada en una de esas calles señoriales del ensanche barcelonés, el salón de actos es tosco y la ventilación inadecuada. En ese búnker no corre el aire. Aunque se diga que el hábito no hace al monje, en este caso está claro que sí. El lobby empresarial catalán … Continua la lectura de Hágase legal lo ilegal

Partits vells, partits nous

Léalo en español La Catalunya contemporània ha tingut sempre un sistema de partits propi. En les darreres eleccions, les del 27 de setembre, van concórrer-hi un total de 43 candidatures, 36 menys, tanmateix, que en els comicis de 2012, en què se n’hi van presentar 79. És clar que aquest fet és una anècdota, perquè després en el Parlament aquesta disparitat d’opcions queda reduïda a 7, 8 o 10 partits, alguns dels quals, agrupats en coalicions o candidatures unitàries, menystenint la sopa de lletres de l’oferta electoral. La qüestió és, però, que a Catalunya hi ha una doble oferta de … Continua la lectura de Partits vells, partits nous

El reformisme és la revolta

Léalo en español El reformisme va sorgir com alternativa a la revolució. Les idees força del reformisme han estat apostar pel progrés social i la democràcia. Si ho visualitzem històricament, el reformisme va marcar la revolució industrial i, més tard, després de la gran crisi del primer terç del segle XX, la resurrecció keynesiana de l’economia. La revolució, en canvi, arreu ha comportat la ruïna del progrés social i la imposició de la dictadura. No és una opinió, senzillament és un fet que es pot demostrar històricament. Ara bé, el reformisme va començar a declinar quan, a la dècada del anys … Continua la lectura de El reformisme és la revolta

Josep López de Lerma: “Yo fui operario de Pujol”

La dirección de CDC acordó abrir un expediente de expulsión al todopoderoso gerifalte nacionalista gerundense Josep López de Lerma tras manifestar su apoyo a la candidata socialista a la alcaldía de Girona, Pia Bosch, que se enfrentaba al actual presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont. El expediente no se inició, porque López de Lerma había solicitado ya la baja en mayo de 2011 a través de una carta dirigida a Artur Mas en la que le pedía la discreción que él no guardó al apuñalar al candidato del partido que le había dado tanto. La política es así. Los amigos no existen … Continua la lectura de Josep López de Lerma: “Yo fui operario de Pujol”

Aplaudir o no aplaudir

Durant la sessió d’investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, va retreure-li una sèrie de piulades d’anys enrere i, també, unes paraules que havia pronunciat l’aleshores alcalde de Girona en un acte del 2013 en què va citar unes paraules del periodista Carles Rahola, afusellat després pel franquisme, de l’any 1938. “Vostè va dir que s’havia de fer fora l’invasor”, va etzibar Arrimadas a Puigdemont, sense citar la frase completa ni l’autor de la frase. La pretensió d’Arrimadas, que és una pèssima cap de l’oposició, era presentar un Puigdemont … Continua la lectura de Aplaudir o no aplaudir

La investidura de Carles Puigdemont

La investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha obert una nova etapa en la política catalana. El sector majoritari del sobiranisme tenia ahir un regust de boca agredolç, perquè, per una banda, celebrava l’acord entre Junts pel Sí i la CUP, però per l’altra deplorava el sectarisme dels minoritaris que ha escapçat el sector moderat. La CUP ha estat derrotada amb totes les lletres, amb autocrítica inclosa, però s’ha emportat per davant Artur Mas. El temps dirà si el procés sobiranista hi sortirà guanyant. La gent, que no viu la política amb la passió que … Continua la lectura de La investidura de Carles Puigdemont