Etiqueta: Isaiah Berlin

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Quan la democràcia trontolla

agusticolomines

Léalo en español Si no l’han vista, els la recomano. A principis d’any es va estrenar una sèrie, Small Axe (Movistar+), que més aviat és una antologia de pel·lícules, d’una durada variable i signades pel director Steve McQueen (que els lectors més grans no han de confondre amb l’actor nord-americà), centrades a explicar les experiències de la comunitat negra, afrocaribenya, al Regne Unit. El primer lliurament, que de moment és l’únic que he vist, es titula El Mangrove i explica en poc menys de dues hores el conflicte que va provocar l’obertura d’aquest restaurant, especialitzat en menjar picant de les Antilles, al barri londinenc de Notting Hill … Continua la lectura de Quan la democràcia trontolla

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No és tan evident, estimat Tardà

agusticolomines

Léalo en español Joan Tardà té un concepte antic del que és una democràcia. Ho afirmo perquè llegeixo que Tardà ha declarat amb rotunditat que “és evident que Espanya és un estat democràtic”. Ell no ha dit Espanya, un terme que a mi no em molesta gens, sinó que ha utilitzat l’eufemisme “estat espanyol”. Com que ho ha defensat en la IV Convenció Federalista convocada per unes quantes fundacions socialistes, potser ha estat una concessió a la galeria. O potser no i realment ho creu. Amb els d’ERC no se sap mai, perquè un dia són els més revolucionaris del … Continua la lectura de No és tan evident, estimat Tardà

Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Un problema d’interpretació

agusticolomines

Léalo en español “Catalunya és un fet i no una qüestió. És una realitat i no pas un conflicte”. Aquest és el resum d’una de les parts de què constava la ponència, presentada per Josep Termes en un col·loqui d’historiadors de l’any 1974, sobre els “problemes d’interpretació” del nacionalisme català. L’altra tesi de Termes, la més coneguda, és aquella amb la qual va defensar les arrels populars del catalanisme per contraposició a la interpretació marxista que en donava la paternitat, seguint el guiatge de Stalin, a la burgesia catalana. El comunistes catalans dels anys trenta, en les dues versions, stalinista … Continua la lectura de Un problema d’interpretació

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

CCOO i el fill del barber davant la independència

agusticolomines

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La malformació del gen convergent

agusticolomines

Léalo en espanyol No fa pas gaire un alt responsable de CDC, d’aquells que prenen decisions de veritat, em reconeixia que el seu partit té tendència a menystenir el debat de les idees. “No hi estem avesats” –em va dir–. No calia que m’ho reconegués, perquè ho he viscut ben de prop. CDC tan sols va atendre de veritat el món de les idees una vegada, entre el 2007-2010, quan era a l’oposició, i al final vaig arribar a la conclusió que ho havien fet més per necessitat que per convicció. Fins llavors havia viscut de la “doctrina”, si és que … Continua la lectura de La malformació del gen convergent

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

¿Hacia dónde va el mundo… y Cataluña?

agusticolomines

Entre enero de 2004 y diciembre de 2007 fui director de UNESCOCAT, la ONG que ostentaba la relación oficial entre Cataluña y la UNESCO debido a que en esta organización, como en todo el sistema de NNUU, sólo tienen representación directa los estados. UNESCOCAT nació en 1984 y también tenía estatuto consultivo cerca del ECOSOC y del Departamento de Información Pública de las Naciones Unidas. La organización se fue al garete hace unos años por la mala gestión de su último director, quien por cierto se presentó como candidato a la elecciones catalanas de 2012 por ICV-EUiA al poco del cierre. Nunca llegó a ser diputado. … Continua la lectura de ¿Hacia dónde va el mundo… y Cataluña?

Política, Política catalana1 comentari

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

agusticolomines

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

Cultura, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

Elogi de la realitat impura

agusticolomines

Aquest és l’elogi de l’assaig que vaig llegir durant la VI Nit del Pensament, que va tenir lloc a la seu de la Fundació CatDem el 30 d’octubre de 2013 Per norma general, s’accepta que per superar la fantasia —o fins i tot a una il·lusió utòpica— cal atansar-se a la realitat. Que cal tenir-la en compte, si més no. La realitat, però, no és mai única. O almenys no tothom la percep de la mateixa manera. La realitat ens desafia sempre i per això ens obliga a observar-la sense passió. Ignorar o distorsionar la realitat perquè coincideixi amb la … Continua la lectura de Elogi de la realitat impura