No és tan evident, estimat Tardà

Léalo en español Joan Tardà té un concepte antic del que és una democràcia. Ho afirmo perquè llegeixo que Tardà ha declarat amb rotunditat que “és evident que Espanya és un estat democràtic”. Ell no ha dit Espanya, un terme que a mi no em molesta gens, sinó que ha utilitzat l’eufemisme “estat espanyol”. Com que ho ha defensat en la IV Convenció Federalista convocada per unes quantes fundacions socialistes, potser ha estat una concessió a la galeria. O potser no i realment ho creu. Amb els d’ERC no se sap mai, perquè un dia són els més revolucionaris del … Continua la lectura de No és tan evident, estimat Tardà

El Govern de les porres

Léalo en español Cada vegada entenc menys la política catalana. Crec que és un sentiment compartit per molta gent. Tothom comença a veure que el rei va despullat perquè, i aquí he de donar la raó a Jaume Asens, és contradictori que ERC i JxCat convoquin la multitud a manifestar-se a l’aeroport del Prat i que alhora hi enviïn els Mossos d’Esquadra per rebre-la a bastonades. Com que em refio del meu amic Oriol Izquierdo, company en moltes lluites i ex-director general, com jo, de la Generalitat de Catalunya, i per tant amb un alt sentit institucional, el seu article sobre … Continua la lectura de El Govern de les porres

L’odi taronja

Léalo en español Óscar Pérez Solís, militar nascut el 1882 a Bello, Astúries, va ser un falangista asturià de primera hora i després de la Guerra Civil esdevingué governador civil de Valladolid. El 1920 havia fundat el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE), escissió del PSOE, i quan el Komintern va obligar els dos partits comunistes espanyols a unificar-se, va arribar a ocupar la secretaria general del PCE. En dues dècades, Pérez Solís va recórrer el camí que va del totalitarisme roig al totalitarisme negre. Entremig va patir presó i exili. No va tenir una vida fàcil, perquè, a més, segons … Continua la lectura de L’odi taronja

“Puigdemont ha de trobar una fórmula organitzativa que sigui creïble i fiable”

L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) va ser un dels cervells de Junts per Catalunya i de la Crida Nacional per la República. Alhora, és una de les veus més escoltades al si de l’independentisme català. Ara, any i mig més tard de ser destituït de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en virtut de l’aplicació del 155, es troba a Califòrnia fent una recerca per preparar la biografia de l’exili de Joaquín Maurín (1896-1973), qui va dirigir, entre més, el sindicat CNT i el Partit Obrer d’Unificació Marxista, tot i que després se’n va desmarcar. Parlem amb Colomines del … Continua la lectura de “Puigdemont ha de trobar una fórmula organitzativa que sigui creïble i fiable”

La consciència no té amo

Léalo en español Sota el franquisme, els comunistes estaven força ben organitzats. Al final de la dictadura hi havia una constel·lació de partits autoproclamats comunistes, però només n’hi havia un que tothom conegués com “el Partit”. Era el partit dels comunistes oficials —el PCE a Espanya i el PSUC a Catalunya— i era un bloc monolític. Les dissidències es pagaven cares, seguint l’estela dels famosos i teatrals judicis de Moscou que van acabar amb la vella guàrdia bolxevic. L’any 1949, per exemple, “el Partit” va expulsar-ne Joan Comorera, que n’havia estat el primer secretari general, sota l’acusació de “titista”, que volia … Continua la lectura de La consciència no té amo

Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

Mientras Pablo Iglesias debatía en el Congreso de los Diputados la moción de censura contra el Gobierno presidido por Mariano Rajoy, el líder catalán de Podemos, Albano Dante Fachin, explicó en Barcelona que el 63% de las bases catalanas del partido morado habían aprobado participar en el referéndum de autodeterminación anunciado por el presidente Carles Puigdemont para el próximo 1 de octubre. A la espera de ver cómo se concreta esa decantación mayoritaria de las bases catalanas de Podemos, la noticia no es ni mucho menos menor y emplaza a los dirigentes de los comunes, especialmente a Ada Colau y Xavier Domènech, que, atareados como estaban con … Continua la lectura de Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

La independència i el dilema del presoner

Léalo en español El 9-N, quan més de dos milions de persones van anar a votar, hi va haver 1.317 punts de votació, 684 dels quals eren locals municipals, i, la resta, escoles i instituts que van obrir les portes pel compromís voluntari d’aquells docents que estaven compromesos amb la causa de la democràcia. En vaig ser testimoni personalment, perquè vaig ser un dels molts voluntaris que es van apuntar al web expressament ideat per a això. El 9-N, diguin el que diguin els seus detractors, va ser un èxit total. Sense aquella jornada, avui no seríem on som. Va … Continua la lectura de La independència i el dilema del presoner