Rebel·leu-vos!

Léalo en español Imagino que no saben qui és Joe Manchin III. Senador demòcrata que representa Virgínia de l’Oest des de fa nou anys i que enguany aspira a la reelecció. Manchin té un rècord que no és cap raresa en el sistema parlamentari nord-americà. És el senador que en la legislatura en curs ha votat més cops contra el seu partit. 124 vegades, un 29,9%, concretament. Dels 100 senadors nord-americans, només la republicana Cindy Hyde-Smith, elegida per l’estat de Mississipí, no ha votat mai contra el seu partit. Per tant, la norma és que els senadors i els congressistes … Continua la lectura de Rebel·leu-vos!

Fins que pixin sang

Léalo en español El 27-O ha estat a punt de matar l’1-O. L’endemà de la famosa proclamació de la República al Parlament, la llosa de la presó i l’exili va caure damunt del Govern i del MHP Carles Puigdemont sense que ningú hi oposés resistència. Després, el trio del 155 va aplicar una repressió en tota la regla amb l’objectiu de neutralitzar el sobiranisme i esclafar la generació de polítics catalans que ha protagonitzat la ruptura més important contra l’Estat des dels temps de les revoltes anticentralistes de mitjan segle XIX. L’Estat busca l’escarment per fer por i evitar que … Continua la lectura de Fins que pixin sang

La moció trampa del PSOE

Léalo en español “La realitat és incòmoda”, ha dit algú durant el primer dia de debat de la moció de censura. Només cap al final del debat entre Rajoy i Sánchez ha aparegut Catalunya. Rajoy i Sánchez han evitat debatre sobre el conflicte amb Catalunya. Ni tan sols ho ha fet José Luis Ábalos en exposar els motius pels quals el PSOE ha presentat apressadament aquesta moció de censura. Mariano Rajoy ha obert la caixa de trons quan ha assegurat que, acabi com acabi la votació de la moció, “yo seguiré siendo español”. No era cap adeu. Per bé que … Continua la lectura de La moció trampa del PSOE

El president republicà i de les lletres

Léalo en español Finalment ha comparegut la guia telefònica. El segon dia del debat d’investidura, Quim Torra s’ha plantat davant els diputats i diputades amb un discurs que certament recordava tots els avorrits discursos dels anteriors presidents, basats en l’enumeració de les mesures que es plantegen desenvolupar al llarg de la legislatura. Ha estat un discurs no gaire llarg però que ha estat seguit amb atenció per l’hemicicle i el públic que omplia totes les sales disponibles del Parlament, avui ple a vessar. Quan la gent ensuma que les circumstàncies estan a punt de canviar, llavors es deixa veure per … Continua la lectura de El president republicà i de les lletres

President de l’excepcionalitat

Léalo en español A les 12.03 h d’aquest dissabte ha començat el segon intent d’investidura d’un candidat de la coalició de Junts per Catalunya. El primer, el de Jordi Turull, va frustrar-lo el jutge Llarena, que va engarjolar el candidat entre la primera i la segona votació. Avui és Quim Torra qui ho intenta. Hi ha hagut dos candidats més que no han pogut prosperar. Per començar, Carles Puigdemont, que no ha pogut ser restituït perquè l’Estat ha fet tot el possible per evitar-ho. La darrera cosa, la impugnació de la reformada llei de la Presidència davant el Tribunal Constitucional. … Continua la lectura de President de l’excepcionalitat

L’ANC i el Govern

Léalo en español Què és la societat civil? Escrit amb minúscules té una transcendència més important que quan l’espanyolisme català l’escriu amb majúscules. La teorització sobre la societat civil arrenca de lluny. Del pensament del filòsof il·lustrat anglès John Locke (1632-1704), que es va convertir, a més, en el fonament del liberalisme polític. En la seva obra més coneguda, Dos tractats sobre el govern civil, publicada el 1690, en el context en què va triomfar la Revolució Gloriosa que va instaurar a Anglaterra una monarquia parlamentària que ha durat gairebé ininterrompudament fins als nostres dies, Locke va criticar l’absolutisme i va defensar el dret de … Continua la lectura de L’ANC i el Govern

Res d’eleccions

Léanlo en español Ho sento. Estic d’acord amb Marta Pascal quan diu que “no ens podem permetre el luxe de tenir eleccions”. Què hi guanyaria el sobiranisme si es repetissin les eleccions? D’entrada, no res. Les circumstàncies no canviarien gaire. Fins i tot podrien empitjorar si la CUP rendibilitzés la mala imatge que està oferint ERC als electors que van votar els republicans confiats que serien la garantia de no se sap què. La intransigència ideològica de la CUP ha estat resultat d’això i no pas de res més, d’aquí les dificultats que ha posat a la investidura de Jordi … Continua la lectura de Res d’eleccions

Carles Puigdemont, sens dubte

Junts per Catalunya es va presentar a les eleccions amb una idea molt clara: restituir el president i el govern destituïts –abusivament, tot cal dir-ho– mitjançant l’article 155. I així és com es va convertir en el grup sobiranista majoritari al Parlament. Potser aquesta no era la idea d’altres candidatures, però les urnes no van avalar el retorn a la “normalitat” que propugnen els antisobiranistes. Ha arribat el moment de la veritat i el MHP Puigdemont té el dret i el deure d’intentar ser reinvestit. No és moment per a la covardia. Resposta a l’enquesta del diari El Punt Avui … Continua la lectura de Carles Puigdemont, sens dubte

Se fue Artur Mas

Léalo en catalán Artur Mas es un hombre bastante reservado. Se rige por un código que pocas veces desvela y que obliga a sus colaboradores a intuir lo que piensa más que saberlo a ciencia cierta. No puedo decir que haya sido amigo de Artur Mas. Jamás he salido a cenar con él o con su mujer ni nada parecido. Mi relación con él ha sido siempre política, digamos profesional. Digo esto porque, ahora que ha decidido retirarse del primer plano de la política, los amigos le salen por todos los lados. Le tengo aprecio, eso sí. Son muchos años … Continua la lectura de Se fue Artur Mas

El miracle de Dunkerque

Léalo en español A mitjan juliol de l’any passat, es va estrenar Dunkerque, una pel·lícula del director anglès Christopher Nolan, responsable, també, d’altres films d’èxit com Memento, la saga de Batman, Origen, Interstellar, etc. Dunkerque és un film íntim i intens, gairebé sense diàleg, que transporta l’espectador als deu dies de finals del mes de maig i principis de juny del 1940, quan Hitler dominava Europa, i a les platges d’aquest port del nord de França, fronterer amb Bèlgica, van quedar-hi atrapats, entre el mar i els bombardejos aeris de la Luftwaffe, 338.226 soldats britànics i 112.546 francesos. Les tropes aliades van … Continua la lectura de El miracle de Dunkerque