A propósito de Soledad Becerril con el terrorismo de fondo

En un artículo publicado recientemente, Martin McGuinness, un hombre de paz, Jérónimo Ríos y Egoitz Gago Anton aseguran que sería difícil concebir un obituario de Mandela que comenzara con: “El antiguo miembro del ANC falleció en Sudáfrica”. Efectivamente, sería muy extraño que la necrológica del campeón de la paz sudafricana, Nelson Mandela, no destacase que fue galardonado con el Premio Nobel de la Paz en 1993 a pesar de que la organización a la que pertenecía practicó actos de terrorismo durante años. Lo cierto es que los medios españoles están más preocupados por resaltar el lado oscuro de algunas biografías relacionadas con el terrorismo y el nacionalismo que lo que en ellas hubo de bueno para … Continua la lectura de A propósito de Soledad Becerril con el terrorismo de fondo

La senectut del 18 de juliol

Léalo en español No sé quan comença avui dia la senectut, en una època en què un paio com Mike Jagger pot ser rebesavi i alhora pare d’una tendra criatura que encara ha de néixer. Això de les generacions està molt alterat. Tothom vol ser jove i li fa pànic fer-se vell. La pulsió de la mort abans portava a escriure bones novel·les, ara, en canvi, obre la porta dels quiròfans o bé invita a injectar-se biotoxines fins a adquirir un aspecte monstruós. Avui fa 80 anys de l’aixecament militar franquista que va derivar en una sagnant Guerra Civil i, … Continua la lectura de La senectut del 18 de juliol

Noirs dans les camps nazis

Aquest matí he mantingut una trobada amb Oumar Diallo, impulsor de la revista Wanàfrica. M’ha explicat el projecte que tenen de traduir al català —i també al castellà— una sèrie de llibres sobre la història de la comunitat negra al món. I, també, un altre aspecte del mateix projecte: traduir al català —i al catellà— escriptors africans que no has estat mai disponibles en cap de les dues llengües. De moment, intenten traduir un primer llibre (Noirs dans les camps nazis, de Serge Bilé) pel sistema del micromecenatge: feu-hi una ullada i doneu-los un cop de mà, si us plau. Aquí … Continua la lectura de Noirs dans les camps nazis

Josep Benet, al cap de cinc anys

Ja fa cinc anys del traspàs de Josep Benet. El temps passa ràpid i la memòria és cada dia menys memòria. Després, quan el record és tan sols un fil finíssim, aleshores ens sentim orfes i tornem als records i exaltem la memòria com si fos un pou de veritats absolutes. Però això avui, en el dia de l’aniversari de la seva mort, vull recordar Josep Benet reescrivint un article que vaig publicar en un diari digital amb el títol “Josep Benet, en la memòria”. La base és la mateixa, però hi he corregit errors, i hi he incorporat arguments … Continua la lectura de Josep Benet, al cap de cinc anys