Etiqueta: Nicola Sturgeon

Conflictes, Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Escòcia tampoc

agusticolomines

Léalo en español 1. “UN FANTASMA RONDA PER EUROPA”. Així començava el Manifest comunista, publicat a Londres el 21 de febrer de 1848 per Marx i Engels. Ja fa temps que sabem que els dos insignes pensadors del marxisme podrien haver escrit un altre manifest, de signe ben diferent, que s’ajustés, tant com la lluita de classes, a la realitat social del món contemporani: “Un fantasma ronda per Europa: el fantasma de les nacionalitats. Totes les forces de l’establishment europeu s’han unit en sacrosanta croada per assetjar aquest fantasma. Que tremolin les classes governants davant la perspectiva d’una revolució de les nacions … Continua la lectura de Escòcia tampoc

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Nihilisme independentista a Catalunya

agusticolomines

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

Conflictes, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Governar i desobeir

agusticolomines

Léalo en español 1. L’activisme sense estratègia és pura reacció. L’estratègia, en canvi, és un art. L’art de projectar, coordinar i dirigir grans moviments per aconseguir una finalitat. La independència de Catalunya, posem per cas. Qui pot negar que l’independentisme no té una estratègia clara inclús des d’abans de l’1-O? La unitat entre els partits és inexistent. És curiós que Esquerra i Junts comparteixin govern, però, per contra, no coincideixin gairebé en res sobre on som, per tant, en el diagnòstic, ni cap a on cal anar. No és que els republicans i els independentistes ofereixin grans solucions. Els uns i … Continua la lectura de Governar i desobeir

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i els postconvergents

agusticolomines

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

100 dies i els deures pendents

agusticolomines

Léalo en español 1. Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat el 21 de maig. S’han acabat, doncs, els cent dies de gràcia, el període de treva, si és que n’hi ha hagut mai, de la mateixa manera que el seu govern ha enterrat definitivament el procés. Si més no tal com s’havia entès fins a l’aplicació del 155 i la intervenció de la Generalitat. Durant la dècada sobiranista, el Govern va tenir un paper actiu, conjuntament amb les entitats socials, en l’impuls de l’acció independentista. Ni els crítics més estrafolaris ho poden negar. La conseqüència judicial d’aquesta opció va ser lacerant. Presó i … Continua la lectura de 100 dies i els deures pendents

Política, Política catalana1 comentari

La investidura penja d’un fil

agusticolomines

Léalo en español Ja som al cap del carrer. La investidura de Pere Aragonès és com la medalla de l’amor, però a l’inrevés: és avui més improbable que fa una setmana o ahir mateix. La decisió unilateral d’Esquerra d’aixecar-se de la taula de negociació amb Junts, sumada a la posterior torrentada de retrets, fa preveure un final dramàtic, que no s’arregla amb un comunicat de premsa (que ni tan sols és conjunt) que no diu res sobre el que s’està negociant de veritat: la investidura o el govern de coalició. El rellotge corre i l’estratègia d’Esquerra de ruixar Junts amb tinta de calamar, que l’hermetisme comunicatiu … Continua la lectura de La investidura penja d’un fil

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Govern en minoria

agusticolomines

Léalo en español 1. L’ofensiva d’Esquerra d’aquest cap de setmana ha estat planificada. Els republicans van fer coincidir el mateix dissabte la convocatòria d’una executiva nacional, una roda de premsa per anunciar un govern en minoria i un article d’Oriol Junqueras, amb el qual deixava meridianament clar que la seva prioritat no és reprendre el combat per la independència. El que apuntava Junqueras a l’article, amb una prosa molt tova, semblava dirigit al jutge Marchena, ara que aquest magistrat reclama als presos que es pronunciïn sobre l’indult. En tot cas, Junqueras, com a far que és dels republicans, reclama que l’Estat s’impliqui més en l’autonomia … Continua la lectura de Govern en minoria

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Derrotes, màrtirs i sectaris

agusticolomines

Léalo en español 1. Cal tenir paciència. La independència no és a tocar. Se’n va perdre l’oportunitat l’octubre del 2017, per bé que no està clar que s’hagués aconseguit sortint al carrer en massa. La brutalitat policial de l’1-O i la indiferència de l’opinió pública espanyola davant la repressió podria haver provocat molts morts i res més. La Unió Europea no hauria servit de paraigua perquè, com es pot constatar una vegada i una altra, els drets humans no són a l’agenda del Club dels 27, ni internament (Hongria i Polònia en són un bon exemple) ni externament. Les relacions internacionals són un salconduit … Continua la lectura de Derrotes, màrtirs i sectaris

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Tres dies més… i a votar

agusticolomines

Léalo en español Som al final d’una altra campanya electoral excepcional. La història contemporània de Catalunya ens ensenya que hi ha hagut votacions d’una gran transcendència. La del 16 de febrer de 1936 segurament va ser tan dramàtica com la del 21 de desembre del 2017 i la que se celebrarà diumenge, perquè en els tres casos el Govern de la Generalitat estava empresonat o a l’exili. La diferència entre la campanya del 1936 i la d’ara és que la reivindicació de l’amnistia que feia el Front d’Esquerres —que incloïa des dels liberals d’Acció Catalana Republicana fins als estalinistes del … Continua la lectura de Tres dies més… i a votar

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La trampa del 50%

agusticolomines

Léalo en español 1. Dijous passat, ElNacional.cat va entrevistar Oriol Junqueras, el president d’ERC encara injustament tancat a la presó. Ja sabem com les gasten els poders de l’estat espanyol, especialment el judicial. La preservació de la unitat d’Espanya, al preu que sigui, ens ha portat a una situació límit, en la qual els drets civils i humans són conculcats amb una falsa aparença de constitucionalitat. Aquest no és un fenomen que afecti tan sols Catalunya. S’ha repetit un munt de vegades arreu del món. La lluita de moltes minories nacionals que han volgut independitzar-se ha acabat en tragèdia. Que els ho preguntin als armenis o als kurds, dos pobles … Continua la lectura de La trampa del 50%