La fi d’una il·lusió

Léalo en español La setmana passada, l’encara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va despenjar amb unes declaracions sobre què votaria avui si es convoqués un referèndum per decidir la independència o no de Catalunya. A diferència de quan es va manifestar rotunda davant la consulta del 9-N de 2014, que es va decantar per votar “sí” a les dues preguntes, el 2017 no està gens clar què va votar. És veritat que des de l’Ajuntament de Barcelona es va facilitar la celebració del referèndum, com van fer molts altres alcaldes del país, però llavors per a Colau, “un vot … Continua la lectura de La fi d’una il·lusió

Josep Benet, més que una plaça

Léalo en español 1. LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. No crec que aquesta hagi estat la intenció de l’Ajuntament de Barcelona, però ha estat una coincidència agradable. La ubicació de la nova plaça Josep Benet, a la confluència de l’avinguda de la Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, és just el lloc on el 14 d’octubre de 2019 es va iniciar l’acció contra la repressió de l’independentisme que ara tothom coneix com el moviment Meridiana Resisteix. És una metàfora, que uneix un lluitador abnegat antifranquista amb la lluita dels defensors de l’1-O. De tot això no fa tants anys, però dissabte passat, en l’acte d’inauguració de … Continua la lectura de Josep Benet, més que una plaça

El dipòsit buit

Léalo en español 1. EXEMPLE O ANOMALIA. Josep Tarradellas era un polític majúscul. O això diuen. Tanmateix, al president no li agradava que les dones tractessin qüestions polítiques. Feia una excepció amb la seva amiga Frederica Montseny, però no més. Temia el judici de les dones, inclosa la seva, perquè considerava que podia afectar l’opinió del marit sobre altres polítics. Al marge del sorprenent poder maquiavèl·lic que Tarradellas atribuïa a les dones en l’esfera privada, sembla mentida que un polític capaç de signar, en tant que conseller primer, el decret de col·lectivitzacions i control obrer que va fixar les bases d’una socialització de l’economia a l’inici de la … Continua la lectura de El dipòsit buit

Joan Colomines i Puig, el meu pare

Léalo en Español 1. CENTENARIS. El 29 de novembre el meu pare hauria fet cent anys.  No facin cas dels que afirmen que va néixer no sé quin dia de desembre perquè ho posa a la seva partida de naixement. És un error administratiu. Va morir, això sí, el 22 de febrer de 2011. Per commemorar el centenari del seu naixement, el meu germà Joan-Ramon i una colla d’amics van organitzar-li un homenatge nacional a Juneda, que es va celebrar el passat dia 17. El redactor d’aquesta casa, en Joan Antoni Guerrero Vall, va fer-ne una crònica generosa i extensa. El meu pare … Continua la lectura de Joan Colomines i Puig, el meu pare

Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

Entrevista a l’historiador, i periodista, que ha superat un càncer i és autor d’un dietari tendríssim sobre l’amor, el desamor i la política escrit dels EUA estant, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner). Text: Andreu Barnils – fotografies: © Adiva Koenigsberg Agustí Colomines i Companys (1957), professor d’història a la Universitat de Barcelona, escriptor, exdirector del Centre UNESCO de Catalunya (2004-2007) i de la Fundació CatDem (2007-2013), ara pivota el nou centre d’estudis del Consell per la República. Home avesat al conflicte polític, ara ha publicat el dietari Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), un llibre tendre, que descol·locarà el lector, … Continua la lectura de Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

Els extrems es toquen

Léalo en español 1. Reaccionaris contra progressistes. La guerra a Ucraïna està eclipsant els moviments tectònics que es van produint i que separen el món entre progressistes, incloent-hi algunes persones conservadores, i reaccionaris. Amb un exemple en tindré prou. Dijous a la nit de la setmana passada, es va celebrar un debat televisat entre Valérie Pécresse, candidata del partit de dreta Els Republicans (LR) a les presidencials franceses, i l’aspirant ultradretà Éric Zemmour. Una de les qüestions que va enfrontar-los va ser l’assumpte de la immigració. Malgrat que la candidata conservadora va manifestar que volia reduir el flux de gent migrada, … Continua la lectura de Els extrems es toquen

Narinan, narinan

Léalo en español L’expressió anar-hi anant, pronunciada narinan, és sinònima, segons l’amic Josep Espunyes, d’una altra: anar fent (o passant). És una fórmula musical que els de La Trinca van popularitzar amb l’estrofa “I l’OTAN?… Narinan, narinan!” d’una cançó publicada el 1981. Mireu si en fa d’anys que hem de ballar-la. La locució narinan va més enllà del desdenyós anar fent. Sembla que narinan expressi que encara hi ha esperança. La resignació no sembla que sigui definitiva perquè estem determinats a arribar on ens hem proposat. L’humanisme pessimista beu d’aquesta manera dual de viure. Derrotats i tossuts alhora. La història del catalanisme es podria resumir també així. Ha perdut moltes batalles i … Continua la lectura de Narinan, narinan

Les urgències lingüístiques

Léalo en español 1. La majoria dels diaris catalans d’ahir, amb alguna excepció de pes, van dedicar llargs reportatges al cinquantè aniversari de la creació de l’Assemblea de Catalunya. El Parlament també ho ha celebrat amb la inauguració d’una exposició virtual dedicada a l’organisme unitari més lloat del final de la dictadura franquista. L’avantatge de fer-se gran és que no cal que t’expliquin alguns fets que has viscut. M’he vist joveníssim assegut entre Anna Balletbó i Domènec Font, just al darrere de Jordi Carbonell i al davant de Jaume Sobrequés, a la fotografia més reproduïda d’un dels plenaris de l’Assemblea. L’èxit d’aquest organisme només es … Continua la lectura de Les urgències lingüístiques

La guerra dins la guerra

Léalo en español 1. La Guerra Civil no van guanyar-la els franquistes, van perdre-la els republicans. Per sort de la historiografia —un cop superada l’etapa dels historiadors militants—, tenim estudis suficients que ens demostren fins a quin punt l’intent de fer la revolució mentre es combatia el feixisme va ser suïcida per als interessos del republicanisme demòcrata. La llàstima és que la sensatesa, és a dir la necessitat de prioritzar guanyar la guerra i deixar per a més endavant la revolució, va anar acompanyada del predomini dels estalinistes que, amb el seu pensament totalitari, van decidir liquidar els “revolucionaris” amb violència i mentides. L’assassinat d’Andreu Nin, el mític dirigent del POUM, a mans … Continua la lectura de La guerra dins la guerra

Coscubiela ha perdut el nord

Léalo en español 1. Joan Coscubiela és un home apassionat i morrut. L’empatia no és el seu fort. Sovint té el posat hieràtic dels vells jerarques comunistes del Kremlin. Va demostrar-ho durant la legislatura passada quan, davant la repressió a tot gas de l’Estat contra l’independentisme, es passejava per l’hemicicle amb una papereta amb un “No” exculpatori, no fos cas que li toqués el rebre. No va ser l’únic del seu grup a fer-ho. Jéssica Albiach va imitar-lo sense vacil·lar. Sempre hi ha una primera vegada per trair els ideals de llibertat. Coscubiela forma part del sector més unionista dels comuns. Només es pot comparar amb la rabiosa agressivitat … Continua la lectura de Coscubiela ha perdut el nord