José Antonio en Normandía

Llegiu-lo en català 110.000€ anuales y coche oficial. Esos son dos de los privilegios de Irene Lozano por ser secretaria de Estado de Marca España, hoy transformada en España Global. Antes de ese nombramiento nadie sabía nada sobre ella. Bueno, sí. Se sabía que en 2011 era diputada del partido nacionalista español UPyD y que cuando vio que el barco se hundía se pasó al PSOE usando la excusa del experto que presta servicios. A principios de este año, Pedro Sánchez publicó un libro, Manual de resistencia (Península), cuyo original es muy parecido —o por lo menos eso aseguran los que vieron … Continua la lectura de José Antonio en Normandía

La por a la democràcia

Léalo en español “Si avui no protegiu les institucions que defensen les minories, demà el blanc dels atacs sereu vosaltres”. Aquesta és la conclusió, plena de sentit comú, a la qual han arribat un munt d’analistes després de la sobtada revocació de l’autonomia de Jammu i Caixmir. Ho focalitzen en el Caixmir però podrien dir el mateix de totes les minories del món, la catalana inclosa. La destrucció de les garanties constitucionals que es van pactar en un moment històric per aconseguir la pau, la democràcia i la protecció de la diversitat religiosa o nacional és un virus que està … Continua la lectura de La por a la democràcia

Liberto… Llibert

Deia el meu pare que els anys s’amunteguen, un rere l’altre, fins a enterrar-nos. Per a l’amic Llibert Ferri, que acaba de publicar un llibre a cavall de la confessió autobiogràfica i la crònica periodística, L’ombra dels anys. Memòria d’un tram de vida europea 1939-1990 (Angle Editorial), els anys són, precisament, el record vivent dels que ja no hi són, aquell temps que enfosqueix la memòria amb oblits, deliberats o no, mentre acumulem dolors. I és que no tots els records són èpics. Llibert Ferri és un periodista de llarga trajectòria. A més dels articles de premsa, ha publicat uns quants llibres … Continua la lectura de Liberto… Llibert

A Cayo Lara lo va a enterrar Andreu Nin

Llegiu-lo en català Deberíamos agradecer a Cayo Lara su ataque de sinceridad sobre el Plan de Empleo Rural (PER), el actual Programa de Fomento del Empleo Agrario (PFEA), y los efectos de la independencia de Catalunya sobre él. El 23 de marzo el antiguo coordinador de IU pronunció un discurso en Palma del Río (Córdoba) con el que acusó al independentismo catalán de ser una forma de “egoísmo”, ya que “sólo quiere comer de su propio plato y no quiere compartir el plato con los demás”. Cuando los comunistas se ponen a hablar de los derechos nacionales siempre mezclan churras … Continua la lectura de A Cayo Lara lo va a enterrar Andreu Nin

L’exemple armeni

Léalo en español La revolució de vellut d’Armènia és un fet. Ahir es van celebrar unes eleccions al Parlament que, segons tots els sondejos, només serviran per dirimir el marge de la victòria de l’aliança Im Kayl (El Meu Pas), un conglomerat polític liberal progressista liderat per Nikol Paixinian, l’home que abans de ser nomenat primer ministre el mes de maig passat va recórrer a peu una part del país per mobilitzar la població en una revolta cívica i pacífica contra el règim postsoviètic. Paixinian és un periodista, nascut el 1975 a la capital armènia, Erevan, que fa anys que … Continua la lectura de L’exemple armeni

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

Léalo en Español Arrenca el 2017 de la mateixa manera que va acabar l’any anterior i l’altre i l’altre, fins a remuntar al 2012. De fet, l’actual cicle polític va començar fa més d’una dècada, el 2005, quan el 19 de desembre d’aquell any es va crear la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), l’antecedent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l’objectiu de convocar una gran manifestació sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. La PDD va agrupar unes … Continua la lectura de 2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

La década que va a cambiar España

Por recomendación de mi amigo Abel Cutillas, propietario junto con Isabel Sucunza de la librería Calders, estoy leyendo un libro magnífico: Seis años que cambiaron el mundo (Ariel, 2016), cuya autora es la prestigiosa historiadora francesa Hélène Carrère d’Encausse (1929), quien también es secretaria perpetua de la Academia francesa. Carrère d’Encausse, que desciende de una familia de aristócratas georgianos, posee en su haber una muy buena obra historiográfica dedicada a estudiar la historia rusa y su principal dinastía, los Romanov, así como varios e imprescindibles libros sobre la historia de la URSS y sus dirigentes, Lenin y Stalin. Su extensa bibliografía es poco conocida … Continua la lectura de La década que va a cambiar España

La nueva guerra santa

Los atentados simultáneos que esta noche pasada han dejado más de 120 muertos en París es el peor y más mortífero ataque terrorista en Europa desde la matanza del 11 de marzo de 2004 en Madrid, que dejó 192 muertos en atentados simultáneos con bomba dirigidos al transporte ferroviario público, y del atentado del 7 de julio de 2005 en Londres, que dejaron 56 muertos —entre ellos cuatro terroristas sospechosos—, como consecuencia de cuatro ataques con bomba en el metro y en un autobús londinenses. Los atentados de ayer recuerdan los ataques del 12 de octubre de 2002 en Bali, que provocaron 202 muertos. Digo que se … Continua la lectura de La nueva guerra santa

¿Por qué Churchill ganó la guerra y perdió las elecciones?

Sir Winston Churchill guió a su país en los días más negros de la Segunda Guerra Mundial, cuando sólo podía prometer a sus conciudadanos “blood, toil, tears and sweat“ (“sangre, esfuerzo, lágrimas y sudor”). No sólo dirigió el esfuerzo de guerra, mimando las relaciones con los aliados, sino que simbolizó la determinación de luchar contra el nazismo, y supo insuflar ese espíritu a los británicos a través de sus discursos radiofónicos. La batalla de Inglaterra fue durísima y el ejemplo de Churchill y su magnífica oratoria le permitieron mantener la cohesión espiritual del pueblo británico. Al comienzo de la Segunda Guerra Mundial, Churchill fue nombrado Primer Lord … Continua la lectura de ¿Por qué Churchill ganó la guerra y perdió las elecciones?