Una guerra que pot canviar el món

Léalo en español A poc a poc triomfa el nihilisme. El desprestigi de la política i la sensació generalitzada que el món, incloent-hi aquest petit món nostre, està dominat per l’egoisme afavoreixen l’actitud nihilista de qui nega tota creença, tot coneixement o tot valor als principis democràtics. Aquesta manera de fer sovint va acompanyada d’un mal humor profund. El malestar personal es converteix en un malestar social generalitzat. És evident que no vivim un temps de joia. La guerra a Ucraïna omple totes les portades dels diaris amb una atenció que no s’ofereix a cap altre conflicte. I no serà perquè no hi … Continua la lectura de Una guerra que pot canviar el món

Ucraïna: una guerra de principis

Léalo en español Bertrand Russell va morir el 1970. Estava a punt de fer noranta-vuit anys i havia viscut molt. Era un intel·lectual i un defensor de la desobediència civil per motius ètics més que no pas religiosos, que són els que van inspirar Gandhi i Martin Luther King Jr. Segurament per això, perquè no era un simple teòric, ni tampoc un doctrinari, Russell va ser capaç de replantejar-se algunes certeses a la llum de les circumstàncies viscudes. Els que han estudiat el personatge manifesten que intel·lectualment semblava tendir al pessimisme, o almenys a l’escepticisme, però que anímicament era molt vitalista. Es negava … Continua la lectura de Ucraïna: una guerra de principis

Mentides i política

Léalo en español La política espanyola degenera per moments. El cap de setmana passat, Pablo Iglesias, exvicepresident del govern “més progressista de la història”, es va deixar anar i en un Jesús va dir-la grossa. Va participar en un acte del seu partit a Valladolid per parlar del conflicte de moda, el que enfronta Rússia i Ucraïna. Filosofà sobre la naturalesa dels conflictes internacionals. No és la ideologia el que els justifica, va dir, són els interessos geopolítics. Acabava de descobrir la sopa d’all. Qualsevol professor que hagi llegit, sense anar més lluny, Vicens Vives, no repetiria una obvietat com aquesta. Però … Continua la lectura de Mentides i política

Com tirar endavant

Léalo en español 1. Imaginar el futur o perdre’l. El futur és un enigma que tothom somia. El dramaturg txec Karel Čapek va inventar la paraula robot en la seva obra de teatre, R.U.R. (1920), quan va descriure la primera companyia del món productora d’humanoides artificials. Creats a imatge i semblança nostra, si bé sense sentiments ni emocions. El 1909, l’autor de Passatge a l’Índia, E.M. Forster, va inventar per al conte The Machine Stops una mena d’Internet avant la lettre perquè els humans obligats a viure sota terra es comuniquessin. La corrupció política i la ineficiència governamental figuraven a la novel·la Democracy (1880) de Henry Adams, l’historiador, besnet de John … Continua la lectura de Com tirar endavant

José Antonio en Normandía

Llegiu-lo en català 110.000€ anuales y coche oficial. Esos son dos de los privilegios de Irene Lozano por ser secretaria de Estado de Marca España, hoy transformada en España Global. Antes de ese nombramiento nadie sabía nada sobre ella. Bueno, sí. Se sabía que en 2011 era diputada del partido nacionalista español UPyD y que cuando vio que el barco se hundía se pasó al PSOE usando la excusa del experto que presta servicios. A principios de este año, Pedro Sánchez publicó un libro, Manual de resistencia (Península), cuyo original es muy parecido —o por lo menos eso aseguran los que vieron … Continua la lectura de José Antonio en Normandía

La por a la democràcia

Léalo en español “Si avui no protegiu les institucions que defensen les minories, demà el blanc dels atacs sereu vosaltres”. Aquesta és la conclusió, plena de sentit comú, a la qual han arribat un munt d’analistes després de la sobtada revocació de l’autonomia de Jammu i Caixmir. Ho focalitzen en el Caixmir però podrien dir el mateix de totes les minories del món, la catalana inclosa. La destrucció de les garanties constitucionals que es van pactar en un moment històric per aconseguir la pau, la democràcia i la protecció de la diversitat religiosa o nacional és un virus que està … Continua la lectura de La por a la democràcia

Liberto… Llibert

Deia el meu pare que els anys s’amunteguen, un rere l’altre, fins a enterrar-nos. Per a l’amic Llibert Ferri, que acaba de publicar un llibre a cavall de la confessió autobiogràfica i la crònica periodística, L’ombra dels anys. Memòria d’un tram de vida europea 1939-1990 (Angle Editorial), els anys són, precisament, el record vivent dels que ja no hi són, aquell temps que enfosqueix la memòria amb oblits, deliberats o no, mentre acumulem dolors. I és que no tots els records són èpics. Llibert Ferri és un periodista de llarga trajectòria. A més dels articles de premsa, ha publicat uns quants llibres … Continua la lectura de Liberto… Llibert

A Cayo Lara lo va a enterrar Andreu Nin

Llegiu-lo en català Deberíamos agradecer a Cayo Lara su ataque de sinceridad sobre el Plan de Empleo Rural (PER), el actual Programa de Fomento del Empleo Agrario (PFEA), y los efectos de la independencia de Catalunya sobre él. El 23 de marzo el antiguo coordinador de IU pronunció un discurso en Palma del Río (Córdoba) con el que acusó al independentismo catalán de ser una forma de “egoísmo”, ya que “sólo quiere comer de su propio plato y no quiere compartir el plato con los demás”. Cuando los comunistas se ponen a hablar de los derechos nacionales siempre mezclan churras … Continua la lectura de A Cayo Lara lo va a enterrar Andreu Nin

L’exemple armeni

Léalo en español La revolució de vellut d’Armènia és un fet. Ahir es van celebrar unes eleccions al Parlament que, segons tots els sondejos, només serviran per dirimir el marge de la victòria de l’aliança Im Kayl (El Meu Pas), un conglomerat polític liberal progressista liderat per Nikol Paixinian, l’home que abans de ser nomenat primer ministre el mes de maig passat va recórrer a peu una part del país per mobilitzar la població en una revolta cívica i pacífica contra el règim postsoviètic. Paixinian és un periodista, nascut el 1975 a la capital armènia, Erevan, que fa anys que … Continua la lectura de L’exemple armeni

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?