Autor: agusticolomines

professor i historiador
Política catalanaDeixa un comentari

El PSC i la consulta

agusticolomines

Arran de l’anomenat Concert per la Llibertat, Carles Campuzano va publicar l’article Passar dels sentiments a la política, la tesi del qual se sintetitza en aquest paràgraf: “Tinc una impressió: el repte del moviment social del nou catalanisme sobiranista està en la necessitat de traduir l’enorme i immensa sentimentalitat que està acumulant en un programa polític operatiu o, al contrari, la frustració i el sentiment d’estafa seran d’una dimensió històrica.” Subscric aquesta diagnosi —i tot l’article— al cent per cent, sobretot perquè em fa l’efecte que l’acumulació de sentimentalitat no afecta tan sols la societat civil. Els dirigents polítics catalans … Continua la lectura de El PSC i la consulta

Política internacionalDeixa un comentari

Els indignats brasilers

agusticolomines

La política brasilera és més complicada del que sembla a primer cop d’ull. El PT de Lula i ara de Dilma Rousseff és hegemònic des del 2003, que és quan Lula va esdevenir president. Una dècada de canvis i, sobretot, de molta retòrica. Recordo la impressió que em va causar Lula durant el sopar que va seguir a l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya. El verb era vehement i els arguments eren forts. Em van sorprendre, però, la pompa i les maneres clàssiques dels que l’acompanyaven. Una escenografia del poder que no tenia res a veure amb els, diguem-ne, … Continua la lectura de Els indignats brasilers

Actes, CulturaDeixa un comentari

Eduard Bigas. La màquina de viure

agusticolomines

No hi ha dubte que la pintura es resumeix així, com la confluència harmoniosa —o no— del color amb la línia, de la forma amb l’espai. O si es vol dir d’una altra manera, de les línies que separen els colors i els defineixen i dels espais que prenen forma i volum en un contorn. La pintura és raó i emoció, a parts iguals. Sense l’emoció no existiria l’art, perquè és l’única manera de provocar sorpresa als altres. Sense sorpresa tampoc no existiria l’obra d’art. Només ens quedaria la reproducció, que també és interessant però és merament mecànica. L’art és … Continua la lectura de Eduard Bigas. La màquina de viure

Política catalana2 comentaris

Duran i Lleida no és el problema

agusticolomines

“La política, vista de prop, fins i tot la política més alta, és sempre petita, mesquina, miop, un baralla de veïnat. Només el temps dóna als fets polítics la dignitat distant, el sentit superior que és la seva justificació i, amb sort, la seva grandesa. S’ha dit que a qui li agradin les salsitxes i les lleis no vagi mai a veure com es fan. Qui tingui encara respecte per la política, no ha de treure tampoc el nas en les seves cambres reservades”. Aquest és un fragment del llibre La conspiración de la fortuna (Planeta, 2005), del periodista, novel·lista … Continua la lectura de Duran i Lleida no és el problema

ActesDeixa un comentari

En el centenari de Josep Solé i Barberà

agusticolomines

El 28 d’octubre de 1973, cap a les 10 del matí, unes 150 persones de totes les edats i professions van pujar al primer pis de la parròquia de Santa Maria Mitjancera, ben a prop de la presó Model, per celebrar-hi la permanent de l’Assemblea de Catalunya. Aquell diumenge assolellat també debutava Johann Cruyff al Camp Nou. Aquelles persones formaven part dels partits polítics clandestins i dels sindicats il·legals, però també eren membres dels col·legis professionals i de les actives associacions de veïns d’aleshores. Tot i que, com sempre, els assistents arribaven a l’església després de passar un parell de … Continua la lectura de En el centenari de Josep Solé i Barberà

Historiografia, Política espanyola4 comentaris

A favor de Lluís Companys

agusticolomines

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys

CulturaDeixa un comentari

Al lluny del lluny, la memòria

agusticolomines

Entre el 20 i el 27 d’abril proppassat es va celebrar a Barcelona el Fòrum Internacional de Cultura Mirant Cap al Futur. Per preparar la intervenció que se’m va demanar sobre la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències, vaig preguntar als meus alumnes si aquesta guerra formava part dels seus records familiars. La vintena llarga d’alumnes presents aquell dia a classe em van dir que no: que la Segona Guerra Mundial no era de cap manera motiu de conversa entre els seus familiars, a diferència del que passava amb la Guerra Civil espanyola. Com és possible que això sigui … Continua la lectura de Al lluny del lluny, la memòria

PolíticaDeixa un comentari

El pressupost i l’autoritat presidencial

agusticolomines

El pressupost és la llei més important que presenta anualment un govern i respon a uns cicles molt concrets. Per tant, el pressupost és determinant per a un país perquè és el principal instrument de política fiscal i resumeix la disponibilitat de recursos per a totes les àrees de gestió del govern. Serveix, a més, per coordinar les polítiques públiques. El pressupost és, doncs, l’instrument imprescindible de programació estratègica de les prioritats que fixa el govern i de les quals caldrà que després en reti comptes al Parlament. Les funcions del pressupost són, en aquest sentit, de caràcter politicoinstitucional, econòmiques … Continua la lectura de El pressupost i l’autoritat presidencial