Categoria: Cultura

Conflictes, Cultura, Política, Política catalanaDeixa un comentari

La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

agusticolomines

La emisión a través del segundo canal de la televisión autonómica catalana (Canal 33) de Ciutat morta, de Xapo Ortega y Xavier Artigas y producido por Metromuster, una sociedad que nació de la comisión audiovisual del 15M en Barcelona, ha desatado una ola de indignación al cabo de casi dos años de su estreno, en junio de 2013, y de haber recibido un par de premios, en Málaga y en San Sebastián, como mejor largometraje de no-ficción. Que 800 personas acudieran al estreno en el extinto Palacio del Cinema de la Vía Layetana, rebautizado por los asistentes con el nombre de Patricia Heras, no sirvió … Continua la lectura de La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

Cultura1 comentari

La jueva Lauren Bacall

agusticolomines

Dilluns al vespre, abans d’anar a dormir, vaig decidir veure una pel·lícula clàssica. Vaig triar Dark Passage (1947), de Delmer Daves, amb actors de primera: Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Agnes Moorehead, Bruce Bennett, Tom D’Andrea, Douglas Kennedy i Clifton Young. La pel·lícula, que aquí es va traduir com La senda tenebrosa, explica la història d’un home (Bogart) que s’escapa de la presó on havia estat engarjolat injustament per l’assassinat de la seva dona. Un cop fora decideix canviar de fesomia i intenta demostrar que és innocent. Una atractiva i desconeguda dona (Bacall) l’ajuda perquè el seu pare també havia víctima … Continua la lectura de La jueva Lauren Bacall

CulturaDeixa un comentari

Art, drogues i depressió

agusticolomines

La mort de l’actor Philip Seymour Hoffman el mes de febrer d’enguany ja em va colpir força. Li tenia una estima especial, més enllà que fos un bon actor, i no sé explicar per què. La seva mort per sobredosi quan només tenia 46 anys em va fer recordar el munt de joves de la meva generació que també van morir enganxats al cavall. Suposo que ara també se’n deuen consumir força, de drogues, però ja no ho tinc tan a prop. El món de l’art ha vorejat sempre el món de les drogues. N’ha fet art, fins i tot. … Continua la lectura de Art, drogues i depressió

Cultura, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La lengua del imperio

agusticolomines

En todos los estados democráticos multilingües del mundo se respeta la pluralidad. En España, no. El problema arranca de la misma Constitución de 1978, que convirtió, o mejor dicho, reafirmó el español como lengua única del Estado. Según esa Constitución, España no es multilingüe, sólo lo son las autonomías con lengua propia. O sea que, según dicho criterio, la parte es multilingüe y en cambio el todo no lo es. Una aberración que genera iniquidad y eternos y cansinos debates sobre la salud del todo —el español— sin prestar atención a lo que le pasa a la parte, que, por … Continua la lectura de La lengua del imperio

Cultura, Política, Política espanyola1 comentari

Del terror al miedo o al revés

agusticolomines

Esta semana no quiero hablarles de política. O por lo menos no quiero escribir directamente de política. Tomémonos un respiro aunque sea sólo para reflexionar sobre los daños colaterales que pueden provocar ciertas actitudes políticas que hoy dominan el escenario español. No sé si recuerdan la película que en español se llamó El Cabo del Miedo y que dirigió Martin Scorsese en 1991 con Nick Nolte, Robert de Niro y Jessica Lange como protagonistas. Era un remake de otra película, El Cabo del Terror, cuya traducción al español era menos fiel al título en inglés, rodada en 1962 y dirigida … Continua la lectura de Del terror al miedo o al revés

Cultura, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

Elogi de la realitat impura

agusticolomines

Aquest és l’elogi de l’assaig que vaig llegir durant la VI Nit del Pensament, que va tenir lloc a la seu de la Fundació CatDem el 30 d’octubre de 2013 Per norma general, s’accepta que per superar la fantasia —o fins i tot a una il·lusió utòpica— cal atansar-se a la realitat. Que cal tenir-la en compte, si més no. La realitat, però, no és mai única. O almenys no tothom la percep de la mateixa manera. La realitat ens desafia sempre i per això ens obliga a observar-la sense passió. Ignorar o distorsionar la realitat perquè coincideixi amb la … Continua la lectura de Elogi de la realitat impura

Cultura, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Max Cahner, polític

agusticolomines

El 16 de desembre de 1979 es va celebrar l’assemblea fundacional de Nacionalistes d’Esquerra al Casino l’Aliança del Poblenou, amb un miler d’assistents, entre els quals hi havia antics militants del PSAN, de l’FNC, de la USC i fins i tot de Bandera Roja, del PSUC i dels col·lectius ecologistes. Josep Ferrer, Josep-Lluís Carod-Rovira, Francesc Espriu, Oriol Comas, Lluís Anglada, Tona Gusi, Josep Huguet, Joan Oms, Josep Pinyol, Josep Maria López Llaví, Marc Palmés, Enric Pedrosa, Miquel Peiró, Ernest Benach, Xavier Garcia Pujadas, Jordi Altarriba, Jordi Vilanova, Martí Metge, Joan Albert Abril, Santiago Vilanova, Antoni Malaret, Enric Borràs, Francesc Martínez … Continua la lectura de Max Cahner, polític

Conflictes, Cultura, Política, Política internacionalDeixa un comentari

Noirs dans les camps nazis

agusticolomines

Aquest matí he mantingut una trobada amb Oumar Diallo, impulsor de la revista Wanàfrica. M’ha explicat el projecte que tenen de traduir al català —i també al castellà— una sèrie de llibres sobre la història de la comunitat negra al món. I, també, un altre aspecte del mateix projecte: traduir al català —i al catellà— escriptors africans que no has estat mai disponibles en cap de les dues llengües. De moment, intenten traduir un primer llibre (Noirs dans les camps nazis, de Serge Bilé) pel sistema del micromecenatge: feu-hi una ullada i doneu-los un cop de mà, si us plau. Aquí … Continua la lectura de Noirs dans les camps nazis

Actes, CulturaDeixa un comentari

Eduard Bigas. La màquina de viure

agusticolomines

No hi ha dubte que la pintura es resumeix així, com la confluència harmoniosa —o no— del color amb la línia, de la forma amb l’espai. O si es vol dir d’una altra manera, de les línies que separen els colors i els defineixen i dels espais que prenen forma i volum en un contorn. La pintura és raó i emoció, a parts iguals. Sense l’emoció no existiria l’art, perquè és l’única manera de provocar sorpresa als altres. Sense sorpresa tampoc no existiria l’obra d’art. Només ens quedaria la reproducció, que també és interessant però és merament mecànica. L’art és … Continua la lectura de Eduard Bigas. La màquina de viure