De dèspotes i creences

El 17 d’agost del 2009, un mes després de la seva mort, vaig escriure un article en aquesta mateixa secció d’opinió sobre el filòsof polonès Leszek Kolakowski. Han passat gairebé dos anys i continuo rere aquest personatge que a l’Enciclopèdia catalana només surt esmentat en l’entrada “Religió”. De fet, com ja explicava en aquell article obituari, en porto gairebé quinze, d’anys, descobrint-lo. És una afinitat electiva d’aquelles que no te’n pots estar. Com vaig dir aleshores, vaig tenir notícia d’aquest antic ideòleg dels comunistes polonesos (fins que se’n va distanciar i se’n va anar a l’exili) quan vaig llegir la … Continua la lectura de De dèspotes i creences

Formar demòcrates

“La majoria de nosaltres no triaríem viure en un país pròsper que hagués deixat de ser democràtic”. Així de contundent es mostra Martha C. Nussbaum, considerada la filòsofa més important dels últims temps als Estats Units, en el llibre Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats (Arcàdia, 2011). Nussbaum, que segueix el solc de la tradició política liberal, s’ha servit críticament de la perspectiva del gran filòsof nord-americà John Rawls (1921-2002) per avançar cap a la formulació d’una teoria de la justícia global. Aquesta professora, ara a la Universitat de Chicago, sosté que per a la vida de … Continua la lectura de Formar demòcrates

El quiosquet de la cultura

Hi ha qui viu feliç en un món dual. En un món que no existeix sinó en la seva imaginació i que sempre veu tenyit del color blanc o de negre o de roig i blau. Un món de bons i dolents, de trinxeres permanents, en què la línia divisòria entre una opinió i una altra passa, d’entrada, per la desqualificació de la contrària. I si aquest algú és, a més, un mandarí de la cultura, el dualisme aleshores ja és extraordinari. Sobretot perquè les desqualificacions són de traç gruixut i van acompanyades d’una mena de superioritat que, en segons … Continua la lectura de El quiosquet de la cultura

La teoria del càncer. Ciutat i usos

Quan Pasqual Maragall era l’alcalde de Barcelona (1982-1997), un dels seu col·laboradors em va explicar una sucosa teoria amb relació a la regeneració del centre de la ciutat. Aleshores jo vivia al carrer Guifré, entre els carrers de Joaquim Costa i Ferlandina, just davant d’una antiga fàbrica d’espardenyes que ara és el taller d’un artista plàstic. Des de molt abans, però, el Casc Antic era el meu hàbitat natural. He tingut casa al carrer de l’Hospital i al carrer d’en Roca, i durant força anys vaig fer classe de català per adults al carrer d’Avinyó per encàrrec de l’Associació de … Continua la lectura de La teoria del càncer. Ciutat i usos

Amnistia Internacional i els drets de les dones musulmanes

Ja fa temps que em cansen les actituds, diguem-ne, políticament correctes. L’últim sobresalt en aquest sentit és l’opinió expressada per la coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya (AI) Imma Guixé, en presentar l’informe anual 2011 sobre la situació dels Drets Humans al món i, en concret, a Espanya. Segons va dir la senyora Guixé en la presentació pública d’aquest informe, la prohibició del burca i el nicab en els espais públics d’alguns municipis catalans, com Lleida o el Vendrell, viola els drets fonamentals de la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa. Caram! I tot seguit va afegir, per dotar de més raó —i dramatisme— al … Continua la lectura de Amnistia Internacional i els drets de les dones musulmanes

La segona mort de Vicens Vives

Ara que ja ha passat gairebé un any des de la commemoració del centenari del naixement (1910) i del cinquantenari de la mort (1960) de Jaume Vicens Vives, potser ja és hora de certificar d’una vegada que el seu llegat polític és mort. L’esperit renovador de l’insigne historiador és innegable des d’un punt de vista historiogràfic. Va saber ser un home cosmopolita a desgrat del context polític en què va haver de desenvolupar la professió. Això és més que evident. Era un home excepcional, sí, però no va sorgir per generació espontània. El van precedir altres homes excepcionals, historiadors o … Continua la lectura de La segona mort de Vicens Vives

Contra els lideratges tous

No fa gaire vaig assistir a la defensa d’una tesi doctoral sobre la PDD. Com no sol ser tradicional en aquesta mena d’actes, el doctorand va exposar el contingut del seu treball amb gràcia i desinhibició. La informalitat, que no critico pas, va ser la tònica. Ho va ser tant, d’informal, que el doctorant es va permetre el luxe de fer-nos escoltar com a resum del que havia volgut defensar un dels, diguem-ne, minimítings que Lluís Llach va fer en el seu últim concert de Verges. Els confesso que vaig quedar astorat, d’entrada perquè em va semblar molt poc acadèmic … Continua la lectura de Contra els lideratges tous

Dorothy Thompson

El 29 de gener passat va morir Dorothy Thompson. Tenia 87 anys i era una de les principals historiadores socialistes i feministes britàniques dels anys de postguerra. L’interès de Dorothy Thompson per la lluita dels treballadors i dels drets de les dones arrenca els anys de joventut, quan ensenyava al suburbi de Bromley, a Kent, i era membre del grup de joves comunistes al qual també pertanyien l’arqueòleg Gordon Childe, el medievalista Rodney Hilton, el modernista Christopher Hill, el contemporaneista Eric J. Hobsbawm i el qui seria el seu marit, E. P. Thompson (1924-1993). Tots van tenir com a mestre … Continua la lectura de Dorothy Thompson

L’excepcionalitat cultural

  Diverses associacions gremials de la cultura han convocat per avui una concentració per reclamar l’excepcionalitat cultural en la política d’estalvi impulsada pel govern del president Artur Mas. Pertanyo almenys a una d’aquestes associacions, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i ja els asseguro jo que ningú no m’ha preguntat res sobre si estic d’acord o no amb la iniciativa. I per bé que el president d’aquesta associació, Guillem-Jordi Graells, reconeix que encara no sap exactament quin serà el pressupost destinat a la cultura, es convoca una concentració “per reclamar que, a l’hora de negociar els pressupostos, es tingui en … Continua la lectura de L’excepcionalitat cultural

La democràcia tibetana

El budisme és una religió que resulta simpàtica. I tanmateix, la gent no en coneix gairebé res, llevat que alguns personatges famosos en són seguidors. El budisme s’associa sempre el Tibet i al dalai-lama, per bé que el budisme tibetà és tan sols una escola que començà amb el cinquè dalai-lama, que, mitjançant el suport militar de l’imperi mongol, s’imposà a les altres escoles religioses i assolí el poder absolut, eclesiàstic i polític, que determinà la preeminència aconseguida per l’orde dGelugs-pa, el qual es perllongà fins als temps moderns. I que, a més, el budisme també és la religió majoritària, … Continua la lectura de La democràcia tibetana