Los orígenes históricos del desencanto catalanista actual

La revolución de septiembre de 1868, que destronó a Isabel II, representa un periodo agitado de la historia de España, que se cerrará con los pronunciamientos de 1874 de los generales Pavía y Martínez Campos. Aquel período, breve e intenso, no representó sin embargo un cambio substancial en cuanto a la organización territorial española. El nuevo poder revolucionario siguió siendo tan centralista políticamente como había sido el moderantismo anterior e incluso acentuó la concepción jacobina del Estado. Durante los once meses que duró la I República de 1873, un federalista catalán llamado Valentí Almirall, por aquel entonces aliado del patriarca … Continua la lectura de Los orígenes históricos del desencanto catalanista actual

La discriminació als EUA

Ja fa cinquanta anys del famós discurs que va pronunciar Martin Luther King (1929-1968) el 28 d’agost del 1963 en l’esplanada del Lincoln Memorial a Washington DC per reclamar treball i llibertat per als afroamericans, que aleshores vivien en un sistema d’apartheid semblant al que discriminà els negres a Rhodèsia (l’actual Zimbàbue) entre el 1964 i el 1979 o a Sud-àfrica del 1948 al 1991. Als Estats Units de la primera meitat del segle XX la discriminació era una condemna que també anava acompanyada de violència. Haver nascut negre era el principi de totes les altres discriminacions lligades a la … Continua la lectura de La discriminació als EUA

La història i el CATN

El passat 25 de juliol es va fer públic el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): La consulta sobre el futur polític de Catalunya. És un informe relativament extens —té 220 pàgines—, que, de fet, és una ampliació d’un informe previ elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) en què s’identificaven, en el dret intern, fins a cinc procediments mitjançant els quals es podria convocar de manera legal una consulta: els referèndums regulats i convocats per l’Estat a l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la mateixa Constitució; … Continua la lectura de La història i el CATN

A favor de Lluís Companys

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys

La segona mort de Vicens Vives

Ara que ja ha passat gairebé un any des de la commemoració del centenari del naixement (1910) i del cinquantenari de la mort (1960) de Jaume Vicens Vives, potser ja és hora de certificar d’una vegada que el seu llegat polític és mort. L’esperit renovador de l’insigne historiador és innegable des d’un punt de vista historiogràfic. Va saber ser un home cosmopolita a desgrat del context polític en què va haver de desenvolupar la professió. Això és més que evident. Era un home excepcional, sí, però no va sorgir per generació espontània. El van precedir altres homes excepcionals, historiadors o … Continua la lectura de La segona mort de Vicens Vives

La memòria ensucrada

El 4 d’abril de 1968, Martin Luther King va ser assassinat a Memphis per James Earl Ray. Tenia 39 anys i avui en fa quaranta-tres d’aquell atemptat. Mentre se celebraven els funerals en a l’església Edenhaëser d’Atlanta, una onada de violència s’estengué arreu país. Ray, detingut per la policia, es va reconèixer autor de l’assassinat i va ser condemnat amb proves circumstancials. Anys més tard, però, Ray va retractar-se de la seva declaració i va demanar, amb el suport de la família King, la reobertura del cas i la celebració d’un nou judici. La llegenda estava servida, almenys quant a … Continua la lectura de La memòria ensucrada

Dorothy Thompson

El 29 de gener passat va morir Dorothy Thompson. Tenia 87 anys i era una de les principals historiadores socialistes i feministes britàniques dels anys de postguerra. L’interès de Dorothy Thompson per la lluita dels treballadors i dels drets de les dones arrenca els anys de joventut, quan ensenyava al suburbi de Bromley, a Kent, i era membre del grup de joves comunistes al qual també pertanyien l’arqueòleg Gordon Childe, el medievalista Rodney Hilton, el modernista Christopher Hill, el contemporaneista Eric J. Hobsbawm i el qui seria el seu marit, E. P. Thompson (1924-1993). Tots van tenir com a mestre … Continua la lectura de Dorothy Thompson