La segona mort de Vicens Vives

Ara que ja ha passat gairebé un any des de la commemoració del centenari del naixement (1910) i del cinquantenari de la mort (1960) de Jaume Vicens Vives, potser ja és hora de certificar d’una vegada que el seu llegat polític és mort. L’esperit renovador de l’insigne historiador és innegable des d’un punt de vista historiogràfic. Va saber ser un home cosmopolita a desgrat del context polític en què va haver de desenvolupar la professió. Això és més que evident. Era un home excepcional, sí, però no va sorgir per generació espontània. El van precedir altres homes excepcionals, historiadors o … Continua la lectura de La segona mort de Vicens Vives

La memòria ensucrada

El 4 d’abril de 1968, Martin Luther King va ser assassinat a Memphis per James Earl Ray. Tenia 39 anys i avui en fa quaranta-tres d’aquell atemptat. Mentre se celebraven els funerals en a l’església Edenhaëser d’Atlanta, una onada de violència s’estengué arreu país. Ray, detingut per la policia, es va reconèixer autor de l’assassinat i va ser condemnat amb proves circumstancials. Anys més tard, però, Ray va retractar-se de la seva declaració i va demanar, amb el suport de la família King, la reobertura del cas i la celebració d’un nou judici. La llegenda estava servida, almenys quant a … Continua la lectura de La memòria ensucrada

Dorothy Thompson

El 29 de gener passat va morir Dorothy Thompson. Tenia 87 anys i era una de les principals historiadores socialistes i feministes britàniques dels anys de postguerra. L’interès de Dorothy Thompson per la lluita dels treballadors i dels drets de les dones arrenca els anys de joventut, quan ensenyava al suburbi de Bromley, a Kent, i era membre del grup de joves comunistes al qual també pertanyien l’arqueòleg Gordon Childe, el medievalista Rodney Hilton, el modernista Christopher Hill, el contemporaneista Eric J. Hobsbawm i el qui seria el seu marit, E. P. Thompson (1924-1993). Tots van tenir com a mestre … Continua la lectura de Dorothy Thompson

L’edifici en ruïnes de la memòria

Com a conseqüència d’un requeriment municipal, l’Espai Memorial Democràtic (EMD), ubicat a la via Laietana, 69, ha tancat. Es veu que no complia les normatives de seguretat. En aquest edifici hi havia tingut la seu el Banc Condal. Després va esdevenir la seu del Departament d’Interior. Amb el segon tripartit, aquest edifici envellit, que diuen que està afectat d’aluminosi, va acollir l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i aquest espai per a exposicions del Memorial. Entre els locals dels uns i el dels altres, un munt de plantes buides amb rates que corren amunt i avall. Això és conegut … Continua la lectura de L’edifici en ruïnes de la memòria

CNT, 100 anys

El professor Josep Termes, mestre d’historiadors, té en premsa un llibre que porta per títol, almenys provisionalment, Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). Els auguro que serà important, perquè és una síntesi, de gairebé 500 pàgines, dels coneixements acumulats durant tota una vida (enguany Termes farà 75 anys) dedicada a l’estudi de l’obrerisme a Catalunya i a Espanya. Els treballs de Termes sobre l’obrerisme arrenquen d’aquell ja mític llibre, del 1965 i reeditat el 2000, Anarquismo y sindicalismo en España: La Primera Internacional (1864-1881). La dedicació de Termes a l’obrerisme és paral·lela a l’estudi del catalanisme, perquè un fenomen … Continua la lectura de CNT, 100 anys

Hilari (Ernest) Raguer. Monjo i historiador

El pare Hilari Raguer i Suñer, de nom baptismal Ernest, va néixer a Madrid el 1928, però al cap d’un any ja era a Barcelona, on va créixer. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i el 1954 va ingressar al monestir de Montserrat. Al cap de sis anys, el 1960, va ser ordenat sacerdot. Quan se li pregunta què va ser primer, si la vocació religiosa o la vocació com a historiador, respon sense vacil·lar: «abans que res sóc monjo». Diu el pare Hilari (Ernest) Raguer que després de la vaga de tramvies del març de … Continua la lectura de Hilari (Ernest) Raguer. Monjo i historiador

Tres pàgines de profunditat

El document del Cercle d’Economia Una nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional, té tan sols tres pàgines. Són tres full d’una importància cabdal. Ho han destacat molts comentaristes, sobretot perquè, com bé es deia en l’editorial de la Fundació CatDem de dijous passat, el document del Cercle d’Economia no és un memorial de greuges ni una crítica a cap govern en concret o contra una determinada política. Intenta supera els conjunturalismes i els mers tacticismes que massa sovint contaminen la política del nostre país. Certament, el document del Cercle … Continua la lectura de Tres pàgines de profunditat

Sindicalisme 2.0

He tingut el privilegi de poder llegir l’original d’un llibre que, almenys de moment, porta per títol Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). N’és l’autor Josep Termes, el més gran historiador, per bé que no sempre prou reconegut, de l’obrerisme i el catalanisme. Per separat i en la intersecció, vull dir com a moviments autònoms i l’obrerisme com a fonament del catalanisme. Són aquelles famoses arrels populars del catalanisme que, incomprensiblement, l’esquerra catalana de postguerra va refusar que existissin per pur doctrinarisme marxistoide. A la llum de la teoria estalinista de la nació, que el catalanisme –o sigui, el … Continua la lectura de Sindicalisme 2.0

Rozas i la memòria del PSUC

Si, com ha escrit Simona Skrabec, a Vukovar, a Sarajevo o a Srebrenica va néixer el segle XXI, que és el segle de la indiferència, a Chelmno (el primer camp de concentració), a Buchenwald, a Auschwitz o al vast arxipèlag del gulag soviètic es va començar a covar la tragèdia del segle XX. No sé si aquesta centúria va ser llarga o curta, per bé que m’inclino a pensar que va ser dramàticament antiil·lustrada, atesa la intensitat i perversió dels fets, que van des de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial a la devastació general de la Segona, incloent-hi … Continua la lectura de Rozas i la memòria del PSUC

Els presidents idolatrats

Quan anava a abordar el perfil del president Tarradellas, m’he adonat que se m’estava acabant l’espai que tinc assignat per escriure en aquest diari. Podia haver decidit retallar l’article, però hauria desfigurat la intenció del que vull explicar sobre la política catalana contemporània a través de la reflexió sobre què han aportat, o no, els presidents de la Generalitat, des de Francesc Macià fins a l’actual, al pensament polític. Finalment, he decidit partir l’article en dues parts. En aquest primer, em centraré, només, en els tres presidents diguem-ne històrics, sense fer esment del benemèrit Josep Irla o d’altres que van … Continua la lectura de Els presidents idolatrats