Home

homenot-1894

El pare Hilari Raguer i Suñer, de nom baptismal Ernest, va néixer a Madrid el 1928, però al cap d’un any ja era a Barcelona, on va créixer. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i el 1954 va ingressar al monestir de Montserrat. Al cap de sis anys, el 1960, va ser ordenat sacerdot. Quan se li pregunta què va ser primer, si la vocació religiosa o la vocació com a historiador, respon sense vacil·lar: «abans que res sóc monjo».

Diu el pare Hilari (Ernest) Raguer que després de la vaga de tramvies del març de 1951 van detenir-lo i van engarjolar-lo set mesos al castell de Montjuïc i que allí va descobrir que podia ser més lliure que els seus carcellers perquè la llibertat és una opció personal. A la cel·la de Montjuïc va reflexionar i va pregar. Allí, doncs, va saber que podia ser monjo. I dit i fet, el 1954 va ingressar al monestir de Montserrat, sense perdre les conviccions catalanistes que tenia ben arrelades. Nascut en el si d’una família de profundes conviccions catòliques, l’oncle del seu pare era mossèn Antoní Tenas, vicari que fou de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona, i més tard rector, fins a la seva mort, de Sant Just Desvern, i amic íntim del Dr. Lluís Carreras, que va passar la Guerra Civil a França i des d’allí va escriure el llibre Grandeza cristiana de España sobre la persecució religiosa, que va ser molt ben aprofitat pels franquistes.

Els Raguer, doncs, eren una d’aquelles famílies catòliques que esperaven l’arribada de Franco per alliberar-se del temor de ser assassinats per les patrulles anarquistes. L’Ernest (després Hilari) se’n va desencantar aviat, perquè va conèixer el franquisme ranci i agressiu que l’església catòlica beneïa. A la universitat va acabar de fer el tomb de veritat mitjançant la vinculació al Grup Torras i Bages, una agrupació que va començar com una penya d’adolescents, la majoria de famílies benestants i catalanistes, que amb els anys es va transformar en un grup de joves cristians, nacionalistes i antifranquistes. Aquell grup, liderat per Jaume Carner i Suñol (1925-1992), va incorporar-se a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat a proposta del Dr. Carreras, que n’era el consiliari, com a secció juvenil de l’entitat. Eren legals i clandestins alhora, com va esdevenir habitual durant els anys de la dictadura amb molts grups antifranquistes.

Jo vaig conèixer el pare Hilari l’any 1999. En Josep M. Solé i Sabaté, aleshores director del Museu d’Història de Catalunya, em va explicar que a l’Arxiu Històric del Nacionalisme Basc, gestionat per la Fundació Sabino Arana i situat a la petita localitat biscaïna d’Artea, es conservava una documentació que, segons assegurava la gent del PNB, pertanyia a la Generalitat de Catalunya. De fet, era una documentació que va ser generada durant la Segona República i el primer exili, a França, quan la Generalitat es va camuflar transformant-se en la Fundació Ramon Llull, de caràcter cultural, i la Layetana Office, dedicada, sobretot, a l’ajuda als refugiats. Era necessari, per tant, anar a Artea per avaluar la importància de tot allò. En Solé i Sabaté havia encarregat la feina a Hilari Raguer, qui en aquells moments no passava un bon moment de salut. Va ser per aquesta raó que em va demanar si podia acompanyar-lo al País Basc. Sense pensar-m’ho ni un moment vaig acceptar la proposta. Era una oportunitat magnífica per treballar al costat d’un molt bon investigador que, com jo, es reconeixia deixeble de Josep Benet.

El pare Hilari i un servidor vam estar una setmana treballant a Artea amb una intensitat, suposo que benedictina. Malgrat els esforços de classificació dels bascos, la barreja era espectacular. I tanmateix, vam compartir l’emoció de verificar l’última carta manuscrita del president Lluís Companys, en castellà i dirigida a la seva dona el 1940, mentre la policia franquista el traslladava a Madrid. En recordo l’emoció compartida amb aquell monjo i historiador, magre de cos, i això no obstant capaç d’emocionar-se com un nen davant d’aquella troballa.

Publicat Revista Òmnium. Hivern 2010/11, núm. 16. Il·lustració: Martí Abril

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s