La construcció del mite Macià

Alfred Bosch es pregunta, en l’única recreació literària que ha merescut el mite macianenc, L’Avi. Confessions íntimes de Francesc Macià (2000): «Com va canviar tant el coronel Macià? —es demanaren alguns. Com va passar de ser un espanyol prudent a ser un insurgent català? Què se li va girar dins del cervell? I encara d’altres voldran trobar la clau d’un guió teatral: el revolucionari, creix o neix? El cabdill de la rebel·lió separatista, l’ídol dels humils, podria haver estat un altre home? O sempre va dur a l’interior la llavor dramàtica? Com es fa un insurrecte?». Espero haver-los donat alguna … Continua la lectura de La construcció del mite Macià

Miquel Grau

El BNV ha entrat al registre general de Presidència de la Generalitat Valenciana una petició per demanar que sigui concedida l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Miquel Grau i Gómez. Me’n vaig assabentar per mitjà del Facebook, on el Bloc ha creat un grup de suport a la iniciativa i hi recapta adhesions. Però qui era Miquel Grau? I, sobretot, què representà? Miquel Grau i Gómez avui tindria 52 anys si no fos que l’octubre del 1977 un “maó feixista”, per dir-ho de la manera del titular del reportatge sobre la seva mort del setmanari interviu de … Continua la lectura de Miquel Grau

“Historiador debatió sobre memoria histórica en X Encuentro Iberoamericano de Cementerios”

En entrevista con eltiempo.com Agustí Colomines, director de la Fundación Catalanista y Demócrata Trias Fargas, aseguró que ‘la memoria no puede convertirse en un ‘reality show’ de buenos y malos’. Y para reforzar su afirmación aclaró que la construcción de memoria histórica es comparable con los conflictos de pareja: “si no dices las cosas a tiempo como son y te las callas por un buen tiempo, después será peor, es mejor que enfrentemos las cosas porque después de la tormenta llega la calma”. El ejemplo le sirve a Colomines, ex director del centro de la Unesco en Barcelona, para señalar … Continua la lectura de “Historiador debatió sobre memoria histórica en X Encuentro Iberoamericano de Cementerios”

Leszek Kolakowski

El 17 de juliol va morir en terres angleses el filòsof i historiador de les idees Leszek Kolakowski. Havia nascut a Radom, Polònia, el 1927, i en va haver de marxar el 1968 perseguit per les autoritats comunistes poloneses, que des del 1956 li havien prohibit ensenyar a la universitat de Varsòvia. El cas de Kolakowski no és únic, perquè molts intel·lectuals de l’Europa de l’Est que inicialment se sentien identificats amb el marxisme, per bé que des d’una perspectiva revisionista, van evolucionar, precisament perquè vivien sota un sistema totalitari que recolzava en el marxisme, cap a la defensa acèrrima … Continua la lectura de Leszek Kolakowski

El mite de la setmana tràgica

L’apropiació política de la història té aquesta nefasta conseqüència. Gairebé no se n’escapa ningú. I al final s’acaba confonent història amb la memòria i la propaganda amb la història. El darrer exemple és la commemoració del centenari de la Setmana Tràgica, arran del qual malauradament s’ha tornat a posar en marxa la propaganda mistificadora. Fenòmens històrics com l’anticlericalisme o la tensió entre civilisme i militarisme, que són aspectes centrals per explicar què va passar el 1909, no són revisats des de la perspectiva historiogràfica, sinó des de la més pura i irritant opinió. O el que és pitjor: embolcallats amb … Continua la lectura de El mite de la setmana tràgica

Catalanisme sense estrès

A Réfutation d’Helvétius (1774), l’il·lustrat Denis Diderot va retreure al també filòsof enciclopedista Claude Adrien Helvétius que fes seva una màxima del rei de Prússia, Frederic el Gran, que elogiava la tirania: “No hi ha res millor que el govern arbitrari els principis del qual són justos, humans i virtuosos”. Diderot va recordar a Helvétius que el mal govern d’un príncep just i il·luminat és sempre dolent. I és que amb l’excusa del bon govern, el dèspota arrabassa al poble el dret a deliberar, a decidir, i fins i tot a oposar-se a les seves decisions encara que hipotèticament siguin bones. … Continua la lectura de Catalanisme sense estrès

Unionistes vs independentistes

Aquests dies de festa he estat rellegint l’informe que Francesc Maspons i Anglasell a l’entorn de La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola. Evidentment, no és un text coetani. Vull dir que no parla de la circumstància d’avui, sinó que es tracta d’un dictamen jurídic del 1932, en plena discussió de l’Estatut a les Corts, sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Més en concret, sobre la idea que llavors anomenaven “Catalunya Estat”, el que volia dir, en el llenguatge de Maspons, que l’accés a l’autogovern dels catalans derivava del pacte entre iguals (el que avui en diríem bilateralitat) … Continua la lectura de Unionistes vs independentistes

La memòria a la xarxa

Del paper a la xarxa. Tot el que tenim entre les mans està pujant a l’aire, a la xarxa. Així, per exemple, cada són més els diaris, revistes, publicacions de paper que es digitalitzen i es poden consultar en qualsevol moment: per caminar per la història i fer memòria. La revista Capçalera, del Col.legi de Periodistes de Catalunya, dedica al seu darrer número un reportatge a veure com els diaris catalans estan digitalitzant el seu passat. Especialment La Vanguardia i El Mundo Deportivo, que han posat a disposició de tothom una hemeroteca de més de 100 anys. Les facilitats que … Continua la lectura de La memòria a la xarxa

Moviment patriòtic

L’Avui del diumenge 19 d’abril reproduïa una entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira, el titular de la qual era taxatiu: «Esquerra no potser un moviment patriòtic sense ideologia». L’endemà, el mateix diari era també taxatiu sobre les intencions del líder de l’oposició «Mas crida CDC a liderar un moviment patriòtic». No hi ha dubte que les estratègies de l’un i de l’altre caminen en direcció ben oposada. Mentre que el vicepresident de la coalició governamental reclama puresa ideològica, a l’estil dels vells partits del segle passat, Artur Mas proposa aplegar el màxim nombre de patriotes per fer front a l’envestida neocentralista que … Continua la lectura de Moviment patriòtic

Autòpsia incompleta

L’últim llibre de Javier Cercas, Anatomía de un instante (Mandadori) té 463 pàgines. És un llibre atractiu, entre l’assaig i la història, que segueix l’estela d’un gènere que Francesc-Marc Álvaro va aplicar brillantment a Els assassins de Franco (Ed. 62, 2005), un retrat impecable de la generació protagonista de la transició. Álvaro va ser, doncs, pioner i va rebre unes crítiques ferotges. Veurem com és rebuda aquesta indagació de Cercas del laberint que fou el 23F, atès que aquest assaig històric és tan interpretatiu com ho era el d’Álvaro. El plantejament de Cercas és ben trobat, perquè arrenca de l’escena … Continua la lectura de Autòpsia incompleta