Home

miquelgrau-1984

El BNV ha entrat al registre general de Presidència de la Generalitat Valenciana una petició per demanar que sigui concedida l’Alta Distinció de la Generalitat, a títol pòstum, a Miquel Grau i Gómez. Me’n vaig assabentar per mitjà del Facebook, on el Bloc ha creat un grup de suport a la iniciativa i hi recapta adhesions. Però qui era Miquel Grau? I, sobretot, què representà?

Miquel Grau i Gómez avui tindria 52 anys si no fos que l’octubre del 1977 un “maó feixista”, per dir-ho de la manera del titular del reportatge sobre la seva mort del setmanari interviu de l’època, li segà la vida. Nascut a Alacant, va morir a la mateixa ciutat com a resultat de la mortal ferida mentre participava a l’enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià d’aquell any. Certament, la nit del 6 d’octubre del 1977, Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero Hernández, militant com ell del Moviment Comunista del País Valencià, Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete a la plaça dels Cavalls d’Alacant enganxant cartells reivindicatius del Nou d’Octubre, quan Miguel Ángel Panadero Sandoval, simpatitzant de Fuerza Nueva, els va llançar dos poals d’aigua, un test, i finalment un maó que va fer impacte al cap de Miquel Grau. Deu dies després va morir. D’aleshores ençà, Grau ha esdevingut un símbol de la transició al País Valencià i de les idees impreses als cartells que penjava: la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia.

Miquel Grau era un militant per la democràcia, comunista i valencianista alhora -com molts joves d’aleshores-, víctima d’aquella atribulada transició, que si ja va ser difícil a tot arreu, encara ho va ser més a València. Segons llegeixo en un crònica del diari El País del 20 d’octubre, entre 7.000 i 10.000 persones van assistir als funerals celebrats a València. A l’església de Sant Martí i als carrers de l’entorn, s’hi aplegà una gernació que denunciava, com deia el text que fou llegit a la memòria de Miquel Grau, rellegit posteriorment al Palau de la Generalitat per Carles Dolz, que “Miquel fou mort perquè s’oposava al feixisme, perquè volia llibertat per al nostre poble, perquè volia l’autonomia per al País Valencià. No és un atemptat aïllat del feixisme. Militants de diversos partits democràtics també han estat agredits a València i a Alacant. En llibreries i revistes han posat bombes. Les amenaces a demòcrates no han parat.” Això fou, i més, la negra transició que es va viure a València.

En fi, espero que aquesta iniciativa del BNV tingui èxit, per bé que ho dubto, atès qui mana ara a la Generalitat Valenciana. I, si no pot ser, almenys que serveixi per a revisitar la història, que prou que cal.

Publicat a la revista El temps, 06/10/09

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s