Refer la catalanitat

Léalo en español En un article del 1998, el gran Josep M. Espinàs, de qui acabo de llegir Una vida articulada (i aquí obro un parèntesi per agrair a Isabel Martí que em regalés aquest esplèndid recull dels articles publicats entre el 1976 i el 2012), afirmava que els catalans “hem demostrat que sabem fer i que sabem desfer, però ens costa aprovar l’assignatura de refer”. Espinàs parla en general, sense entrar al detall. Però té raó. Aquell famós vers de J.V. Foix i tothom repeteix, “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, que fins i tot he vist estampat … Continua la lectura de Refer la catalanitat

El pes de la culpa

“Slobodan Praljak no és un criminal de guerra. Rebutjo el veredicte del tribunal”, va cridar el dimarts 28 de novembre aquest coronel bosnianocroat just abans d’ingerir el verí que duia a la mà en una ampolleta. Davant les càmeres del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII), que emetien en directe, Praljak es va empassar el líquid d’un glop i tot seguit va dir: “M’he pres verí, no soc un criminal”, quan les càmeres enfocaven el president del tribunal, Carmel Agius, que va reaccionar sorprès. Agius acabava de confirmar la sentència a 20 anys de presó per a Praljak, … Continua la lectura de El pes de la culpa

Sobre l’amistat i la política

Léalo en español No sé si vostès han tingut l’oportunitat de llegir el darrer llibre de Monika Zgustova, Vestides per a un ball a la neu (Galàxia Guttenberg). Si no ho han fet, llancin-s’hi de cap. Aquesta traductora txeca, que fa anys que viu a Barcelona, escriu en aquest llibre un intens relat sobre nou dones que van ser deportades al gulag soviètic i van sobreviure’l. És una història viscuda, perquè Zgustova ha buscat i ha entrevistat durant anys aquestes dones, doblement invisibles pel fet de ser dones i dissidents, que van patir la brutalitat de la repressió estalinista. Vaig … Continua la lectura de Sobre l’amistat i la política

La Catalunya Rebel

Léalo en español Alfons XIII, el besavi de l’actual monarca espanyol, va ser destronat l’any 1931 exactament per cometre el mateix error que no fa gaire va imitar Felip VI. Per entendre aquest paral·lelisme tan flagrant com alliçonador em serviré d’un llibre publicat recentment per David Martínez Fiol i Joan Esculies, dos investigadors del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) que va posar en marxa el professor Enric Ucelay-Da Cal a la Universitat Pompeu Fabra. Duu el títol de L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel. Hem de recordar, primerament, què va ser aquell any … Continua la lectura de La Catalunya Rebel

A [Dios] rogando y con el mazo dando

  Pongo a Dios entre corchetes porque soy laico. Me molesta la intrusión de las religiones en el espacio público, aunque sus trazos se reconozcan aquí y allá sorteando lo que yo piense. La religión se cuela en los refranes y es evidente en el conjunto de iglesias, catedrales y mezquitas que se extienden por pueblos y ciudades, sin obviar las fiestas y tradiciones varias que inundan el calendario. La religión católica forma parte de la cultura antropológica del pedazo de mundo que me tocó en suerte. A pesar de que la religión es una fe individual, íntima, privada, sin … Continua la lectura de A [Dios] rogando y con el mazo dando

Funcionaris catalans: estructura d’estat?

  En el marc de la commemoració del centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, el dia 2 de juny es va convocar un diàleg entre Agustí Colomines, historiador i director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i Marc Sanjaume-Calvet, politòleg i assessor en matèria de política comparada a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Va ser moderat per l’escriptor i crític Jordi Galves. Continua la lectura de Funcionaris catalans: estructura d’estat?

La teranyina invisible del poder

Léalo en español Què és una Societat Anònima? La cara invisible de la burgesia. És clar que aquesta no és una definició ortodoxa d’una societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, però és la versió popular per designar la gent rica i, per tant, el poder, ja que els socis d’una S.A. no responen mai personalment dels deutes socials i es beneficien de tota mena de martingales legals. A la universitat no m’ho van explicar d’aquesta manera, però gairebé. Antoni Jutglar i Bernaus (1933 – 2007) era un historiador força atípic. Vaig tenir-lo de professor d’Història del Pensament Social Modern i Contemporani a la Universitat de Barcelona a finals dels anys … Continua la lectura de La teranyina invisible del poder

A propósito de Soledad Becerril con el terrorismo de fondo

En un artículo publicado recientemente, Martin McGuinness, un hombre de paz, Jérónimo Ríos y Egoitz Gago Anton aseguran que sería difícil concebir un obituario de Mandela que comenzara con: “El antiguo miembro del ANC falleció en Sudáfrica”. Efectivamente, sería muy extraño que la necrológica del campeón de la paz sudafricana, Nelson Mandela, no destacase que fue galardonado con el Premio Nobel de la Paz en 1993 a pesar de que la organización a la que pertenecía practicó actos de terrorismo durante años. Lo cierto es que los medios españoles están más preocupados por resaltar el lado oscuro de algunas biografías relacionadas con el terrorismo y el nacionalismo que lo que en ellas hubo de bueno para … Continua la lectura de A propósito de Soledad Becerril con el terrorismo de fondo

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella

Els Fets de la Fatarella “Teoria i Pràctica d’una Revolució” from David Paco on Vimeo. L’historiador Josep Termes va dedicar-hi una extensa monografia, publicada per l’Editorial Afers, Misèria contra pobresa: “Els fets de la Fatarella són una història de la col·lectivització agrària i de les resistències a què donà lloc. Aquesta és la més violenta de les que van produir-se a Catalunya i la més coneguda d’oposició al col·lectivisme agrari. Els esdeveniments de la Fatarella són un element clau en la tensió que desembocà en els successos de maig de 1937. El que en sabem, a part de la història oral, … Continua la lectura de Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella