A propósito de Soledad Becerril con el terrorismo de fondo

En un artículo publicado recientemente, Martin McGuinness, un hombre de paz, Jérónimo Ríos y Egoitz Gago Anton aseguran que sería difícil concebir un obituario de Mandela que comenzara con: “El antiguo miembro del ANC falleció en Sudáfrica”. Efectivamente, sería muy extraño que la necrológica del campeón de la paz sudafricana, Nelson Mandela, no destacase que fue galardonado con el Premio Nobel de la Paz en 1993 a pesar de que la organización a la que pertenecía practicó actos de terrorismo durante años. Lo cierto es que los medios españoles están más preocupados por resaltar el lado oscuro de algunas biografías relacionadas con el terrorismo y el nacionalismo que lo que en ellas hubo de bueno para … Continua la lectura de A propósito de Soledad Becerril con el terrorismo de fondo

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella

Els Fets de la Fatarella “Teoria i Pràctica d’una Revolució” from David Paco on Vimeo. L’historiador Josep Termes va dedicar-hi una extensa monografia, publicada per l’Editorial Afers, Misèria contra pobresa: “Els fets de la Fatarella són una història de la col·lectivització agrària i de les resistències a què donà lloc. Aquesta és la més violenta de les que van produir-se a Catalunya i la més coneguda d’oposició al col·lectivisme agrari. Els esdeveniments de la Fatarella són un element clau en la tensió que desembocà en els successos de maig de 1937. El que en sabem, a part de la història oral, … Continua la lectura de Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella

Autogobierno catalán y Constitución

El 24 de octubre de 1977, Josep Tarradellas tomaba posesión como presidente de la restablecida Generalitat por las aplicaciones prácticas del acuerdo entre la oposición catalana, representada por el Consell de Forces Polítiques de Catalunya,y los hijos del franquismo, con el gobernador civil Salvador Sánchez-Terán a la cabeza, plasmadas en el Real Decreto-ley 41/1977 de 29 de septiembre de aquél año. El restablecimiento de la Generalitat y el reconocimiento de Josep Tarradellas como su presidente suponía, en primer lugar, un acto singular de la Transición, que ni siquiera el Gobierno vasco en el exilio consiguió imitar, en tanto que con … Continua la lectura de Autogobierno catalán y Constitución

La década que va a cambiar España

Por recomendación de mi amigo Abel Cutillas, propietario junto con Isabel Sucunza de la librería Calders, estoy leyendo un libro magnífico: Seis años que cambiaron el mundo (Ariel, 2016), cuya autora es la prestigiosa historiadora francesa Hélène Carrère d’Encausse (1929), quien también es secretaria perpetua de la Academia francesa. Carrère d’Encausse, que desciende de una familia de aristócratas georgianos, posee en su haber una muy buena obra historiográfica dedicada a estudiar la historia rusa y su principal dinastía, los Romanov, así como varios e imprescindibles libros sobre la historia de la URSS y sus dirigentes, Lenin y Stalin. Su extensa bibliografía es poco conocida … Continua la lectura de La década que va a cambiar España

Filotirans

Al món, però també a Catalunya, la mort de Fidel Castro ha posat tothom al seu lloc. Les reaccions apassionades, perquè el debat sobre la democràcia sempre s’ho val, han permès identificar qui estava a favor i qui estava en contra de la dictadura comunista castrista. El mite esquerranós sobre la revolució cubana, com si encara fóssim al 1959, ha fet que assistíssim a episodis patètics, amb declaracions que volien diferenciar entre règim polític i polítiques socials. Qualsevol que hagi vist Balseros sap perfectament que aquest tall quirúrgic és una opinió falsa i res més. En el món de la política, … Continua la lectura de Filotirans

…Y en eso murió Fidel

Y en eso llegó Fidel es una canción del compositor cubano Carlos Puebla (1917-1989), compuesta tras el triunfo de la Revolución cubana en honor a su Comandante Fidel Castro. La habrán oído un millón de veces, como otra de sus canciones, Hasta siempre, comandante, compuesta por él en 1965 como respuesta a la carta de despedida del “Che” Guevara, en el momento en que abandonó Cuba para unirse a la guerrilla boliviana. Cuando era joven tuve una novia norteamericana que para desayunar ponía en el tocadiscos esas canciones junto a las de Silvio Rodríguez, Pablo Milanés y la Nueva Trova … Continua la lectura de …Y en eso murió Fidel

De Sant Boi fins avui (2001)

Goso reproduir un article meu, escrit i publicat l’any 2001 amb motiu del 25è aniversari de la Diada del 1976 a Sant Boi, perquè em fa l’efecte que posa les coses al seu lloc ara que els “comuns” preparen un acte propi a Sant Boi, al marge de les mobilitzacions convocades per l’ANC i Òmnium arreu del territori, per commemorar, precisament, els 40 anys d’aquella primera Diada semi tolerada. Jo hi vaig assistir amb un bon nombre de companys de les Joventuts Comunistes de Bandera Roja. Recordo perfectament aquella tarda en què el servei d’ordre, majoritàriament organitzat pel PSUC, malgrat … Continua la lectura de De Sant Boi fins avui (2001)

Carles Fontserè no era cap filonazi

Carles Fontserè i Terry Broch (1950) Els de la revista Núvol, digital de cultura no acostumen a publicar articles d’historiadors i, en canvi, donen credibilitat al que escriu l’hispanista Henry Ettinghausen, un especialista en Quevedo afincat a l’Empordà, que em fa l’efecte que no sap llegir català, o almenys no sap copsar-ne la ironia, encara que hagi presidit l’Anglo-Catalan Society, en interpretar les memòries de Carles Fontserè. Lamentable. L’autor, a més, es pensa que no vam llegir què deia Fontserè sobre l’exili, el col·laboracionisme, la vida quotidiana a París, els camps de concentració, etc., quan es va publicar el segon … Continua la lectura de Carles Fontserè no era cap filonazi

La senectut del 18 de juliol

Léalo en español No sé quan comença avui dia la senectut, en una època en què un paio com Mike Jagger pot ser rebesavi i alhora pare d’una tendra criatura que encara ha de néixer. Això de les generacions està molt alterat. Tothom vol ser jove i li fa pànic fer-se vell. La pulsió de la mort abans portava a escriure bones novel·les, ara, en canvi, obre la porta dels quiròfans o bé invita a injectar-se biotoxines fins a adquirir un aspecte monstruós. Avui fa 80 anys de l’aixecament militar franquista que va derivar en una sagnant Guerra Civil i, … Continua la lectura de La senectut del 18 de juliol