Félix Ovejero, la FAES i l’etnicisme

El passat 6 de març, la Faes va convocar a Barcelona el seminari Cataluña en España: historia, cultura e identidad. Hi van participar alguns dels historiadors de capçalera d’aquesta institució presidida per José María Aznar: el catedràtic Ricardo García Cárcel, professor a la UAB i membre de la Real Academia de la Historia, o bé Jordi Canal, professor a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Tots dos són entusiastes abanderats de la historiografia nacionalista espanyola. Amb l’excusa de combatre la historiografia romàntica catalanista, la seva passió espanyola els porta a seleccionar els episodis de la història que … Continua la lectura de Félix Ovejero, la FAES i l’etnicisme

Los idus de marzo en Crimea

  El 15 de marzo estamos en los idus de marzo. Según el calendario romano este día era una jornada de buenas noticias. Sin embargo, en esa fecha del año 44 a.C. fue asesinado Julio César. De hecho, según apuntaba el griego Plutarco, César fue advertido del peligro, pero lo obvió y el idus de marzo de ese año se tiñó de sangre: “Lo que es más extraordinario aún es que un vidente le había advertido del grave peligro que le amenazaba en los idus de marzo, y ese día cuando iba al Senado, llamó al vidente y riendo le … Continua la lectura de Los idus de marzo en Crimea

Aires de canvi

Passen els dies i la data de la consulta se’ns tira al damunt. És veritat que abans del 9-N els europeus som convocats a triar el nou Parlament i altres càrrecs de la UE el pròxim 25 de maig. Tinc la sensació, però, que aquestes eleccions europees no mobilitzaran gaire la gent. Almenys aquesta seria la conseqüència lògica de les crítiques que escolto sobre el greu error que han comès ERC i CiU en no ser capaços d’acordar una candidatura nacional. Fins i tot, José Antonio Zarzalejos, un home tan intel·ligent com contrari al procés sobiranista català, ha observat que … Continua la lectura de Aires de canvi

¿Sumar facciones o candidatura nacional?

¿Qué sentido tiene intentar llamar la atención de Europa cuando por ahora sólo ha mostrado una pasividad escandalosa frente al proceso catalán?” Este es el mantra que susurran los que celebran la incorporación a la candidatura de ERC para Europa de uno de los paladines del federalismo socialista. ¿Ahora resulta que lo que digan en Europa no importa? Pues si eso era así, si llamar la atención de Europa sobre Catalunya no importa, ¿por qué tanta bulla para que José Manuel Durão Barroso, Viviane Reding o cualquier funcionario de la UE se manifestase públicamente a favor de la consulta soberanista catalana? Europa no puede servir para una cosa … Continua la lectura de ¿Sumar facciones o candidatura nacional?

Évole i el 23-F

La història és silenci. Són els analistes, normalment els historiadors, els que fan parlar el passat i li donen sentit. Cada investigació, cada reportatge que aconsegueix aportar una mica de llum als enigmes d’ahir, hauria de ser una celebració perquè té els mateixos efectes que la descoberta del doctor Joan Massagué respecte dels mecanismes de la metàstasi tumoral. La història no són els fets, doncs. Aconseguir revelar-los és, si de cas, posar dates en el calendari del passat. Res més. La història és una altra cosa. Són les preguntes, sobretot. Les hipòtesis. Les intuïcions. I també la imaginació de l’investigador, … Continua la lectura de Évole i el 23-F

El problema que no existe

En el último debate sobre política general, el presidente Mariano Rajoy anunció que “el problema catalán no existe”. Pues nadie lo diría. Llevamos meses discutiendo sobre ello. Años. Décadas. Más de un siglo. Las palabras autistas de Rajoy me pillaron leyendo un número monográfico de una revista dedicado íntegramente a dilucidar “¿qué era el catalanismo?”. Digo era porque el ejemplar es del 22 de junio de 1916 y la revista es la que fundó José Ortega y Gasset un año antes y a la que le puso el no menos patriótico nombre de España.Los colaboradores de dicho número eran los líderes e … Continua la lectura de El problema que no existe

Déjà vu

Josep Pla va escriure que Catalunya vivia en una perpètua “crisi d’autoritat”. Parlava, sobretot, de l’arrelament de l’individualisme i del mal govern que empenyia el poble cap a l’anarquia: “El poble català, que, de l’autoritat, només n’ha conegut un burocratisme sovint dissolvent, generalment ignorant, sempre foraster, viu enmig d’una anguniosa incomoditat, sense confort polític.” La crisi institucional que es va viure a Catalunya arran de la mort d’Enric Prat de la Riba, l’1 d’agost de 1917, també va comportar un estat d’esperit com el que va descriure Pla. Certament, la mort del “Gran Català”, com l’anomenaven els seus seguidors, va … Continua la lectura de Déjà vu

Javier Cercas i el mite de la transició

Sóc dels que no entenen per què hi ha qui celebra d’una manera desmesurada Anatomía de un instante (2009), de Javier Cercas. No parlo del valor literari de l’obra, prou bo pel meu gust, sinó del que explica en aquesta crònica del que fou el 23-F. De la tesi que defensa, en definitiva. Això mateix em va passar amb un altre llibre seu: Soldados de Salamina (2001). Una de les claus de l’èxit de Cercas és que escriu bé, mentre que, per norma general, els historiadors professionals no saben escriure. I si en saben, sovint escriuen dirigint-se als col·legues, a … Continua la lectura de Javier Cercas i el mite de la transició

Per què van matar Salvador Puig Antich?

El periodista Jordi Panyella acaba de publicar el llibre Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial). Al cap de quaranta anys de l’execució del jove anarquista català, les circumstàncies de la seva detenció, procés i execució encara no són clares. Aquest nou llibre aporta testimonis inèdits fins ara que demostren que el sumari de Puig Antich va ser un muntatge policial. Un dels testimonis és de qui va llegir el sumari al judici. Ara revela que es van ocultar documents.  Un altre dels testimonis clau és el de dues infermeres de l’Hospital Clínic que van atendre Puig Antich de les … Continua la lectura de Per què van matar Salvador Puig Antich?

La història, ara que en parlen

Enguany estem de celebració. I no em refereixo tan sols al fet que la majoria parlamentària ens hagi convocat a les urnes el 9 de novembre, sinó perquè aquest 2014 es commemora el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya i el tricentenari d’una derrota que estava cantada, sobretot després que el 1711 ens abandonés el rei que defensàvem i que el 1713 ho fessin els aliats anglesos. La derrota va ser heroica, ja ho sabem, i tràgica, perquè vam perdre les Constitucions i es va voler arraconar la llengua, encara que, com va escriure Pierre Vilar en … Continua la lectura de La història, ara que en parlen