Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

Ganar la centralidad

Llegiu-lo en català El 15 de septiembre el Consejo de Ministros acordó intervenir las cuentas de la Generalitat después de que el vicepresident y conseller d’Economia, Oriol Junqueras, se negase a remitir informes semanales sobre sus facturas tal y como le había exigido Montoro. Esa orden se dio para evitar que el Govern gastase dinero público en la organización del referéndum del 1 de octubre, porque el Tribunal Constitucional lo había prohibido. Al final, como todo el mundo pudo ver, el referéndum tuvo lugar y el Estado solo supo reaccionar con violencia. Los medios de comunicación españoles intentaron esconderlo para ponerse al … Continua la lectura de Ganar la centralidad

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

El pes de la culpa

“Slobodan Praljak no és un criminal de guerra. Rebutjo el veredicte del tribunal”, va cridar el dimarts 28 de novembre aquest coronel bosnianocroat just abans d’ingerir el verí que duia a la mà en una ampolleta. Davant les càmeres del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII), que emetien en directe, Praljak es va empassar el líquid d’un glop i tot seguit va dir: “M’he pres verí, no soc un criminal”, quan les càmeres enfocaven el president del tribunal, Carmel Agius, que va reaccionar sorprès. Agius acabava de confirmar la sentència a 20 anys de presó per a Praljak, … Continua la lectura de El pes de la culpa

La força de la impunitat

Léalo en español La política no hauria de ser mai una lluita entre el bé i el mal. Només els il·luminats l’entenen així. En l’Espanya d’ara hi ha molts il·luminats. Profetes del patriotisme que es pensen que amb una prohibició ja en tenen prou per imposar una idea. A Espanya cada dia és més evident que no hi ha outsiders. La dreta i l’esquerra són part del règim que s’ha convertit en una gran presó per als dissidents. Fa vuitanta i tants anys, l’exèrcit espanyol es va alçar en contra de la República perquè la dreta, la reaccionària i la … Continua la lectura de La força de la impunitat

Sobre l’amistat i la política

Léalo en español No sé si vostès han tingut l’oportunitat de llegir el darrer llibre de Monika Zgustova, Vestides per a un ball a la neu (Galàxia Guttenberg). Si no ho han fet, llancin-s’hi de cap. Aquesta traductora txeca, que fa anys que viu a Barcelona, escriu en aquest llibre un intens relat sobre nou dones que van ser deportades al gulag soviètic i van sobreviure’l. És una història viscuda, perquè Zgustova ha buscat i ha entrevistat durant anys aquestes dones, doblement invisibles pel fet de ser dones i dissidents, que van patir la brutalitat de la repressió estalinista. Vaig … Continua la lectura de Sobre l’amistat i la política

En marxa, a la catalana

El procés sobiranista ha provocat un tsunami en la política catalana. Al llarg d’aquests anys s’ha anat aclarint qui és qui i qui propugna què. L’unionisme tendeix a plantejar aquesta situació en termes dramàtics. L’independentisme ha dividit la societat, diuen, es mereix el que li està passant perquè ha transgredit la legalitat, etcètera, etcètera. L’independentisme s’ha convertit en l’esca del pecat quan realment ha aconseguit aplegar milions de persones per a la causa de la separació pacífica de Catalunya d’Espanya. Mentre l’independentisme era una petita minoria parlamentària, no passava res. Era una mera anècdota que donava color. Ara és, en … Continua la lectura de En marxa, a la catalana

Marta i les castanyoles

Léalo en español Una bona amiga em demana que li expliqui què vol dir Marta Rovira, en una entrevista recent, quan diu que la restitució del Govern serà un dels punts centrals de la campanya, però que caldrà diferenciar entre aquesta restitució i la necessitat d’instaurar un Govern executiu efectiu. Naturalment, li ho confesso amb tota franquesa, jo no sé què significa això. Que millor ho pregunti a la Rovira o a qualsevol dels votants republicans. No entenc la proposta de Rovira, però el que n’intueixo em porta directament a estar-hi en contra. Em sembla inadmissible. Em recorda allò que explicava Paddy Ashdown a les … Continua la lectura de Marta i les castanyoles

L’efecte Puigdemont

Léalo en español “Quan només es pensa en el judici dels homes que encara no han nascut, s’actua molt més alliberat”. Així s’expressava Lluís Companys poc després de la victòria electoral del febrer de 1936, recuperada ja la llibertat, en una distesa conversa a la residència presidencial i en la qual hi havia el periodista andalús Manuel Chaves Nogales. Entre glop i glop de conyac, el periodista i el president català van xerrar llargament, representant el primer el paper de l’oposició conservadora per contrarestar el sentit esquerrà que imprimia el segon en la manera de governar. Companys va estar tancat … Continua la lectura de L’efecte Puigdemont

Les gandules del Titanic

Léalo en español No, no estava tot previst. Sobretot, el que no estava previst, i potser això sí que va ser una ingenuïtat, és que el PP i el PSOE estiguessin disposats a matar per la unitat d’Espanya. El nacionalisme espanyol no decep mai. ¿Per a què estàvem preparats en fer la declaració d’independència? Aquesta és la pregunta recurrent les darreres setmanes. L’autoinculpació és un esport català. El conseller Lluís Puig, avui a l’exili —i ho remarco perquè hi ha dirigents sobiranistes que es resisteixen a emprar la paraula—, va respondre a una pregunta d’Assumpció Maresma que aquells que dubten … Continua la lectura de Les gandules del Titanic