Rozas i la memòria del PSUC

Si, com ha escrit Simona Skrabec, a Vukovar, a Sarajevo o a Srebrenica va néixer el segle XXI, que és el segle de la indiferència, a Chelmno (el primer camp de concentració), a Buchenwald, a Auschwitz o al vast arxipèlag del gulag soviètic es va començar a covar la tragèdia del segle XX. No sé si aquesta centúria va ser llarga o curta, per bé que m’inclino a pensar que va ser dramàticament antiil·lustrada, atesa la intensitat i perversió dels fets, que van des de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial a la devastació general de la Segona, incloent-hi … Continua la lectura de Rozas i la memòria del PSUC

Què hi feia David Minoves a l’Aeroport del Prat?

Llegeixo a elSingularDigital que els cooperants propalestins, veïns de Taradell, Laura Arau i Manuel Tapial, i el periodista valencià David Segarra van criticar la manca de suport del govern espanyol durant la seva detenció a Israel i, també, a l’hora de tornar a casa: “Els bitllets els ha pagat el govern turc”, va assegurar, queixant-se’n, Tapial des de l’aeroport del Prat, on va arribar divendres passat a la tarda al costat dels seus dos companys de fatigues. Diu la crònica que a l’aeroport  hi havia desenes de familiars i d’amics que els esperaven. També hi era David Minoves, director general de Cooperació … Continua la lectura de Què hi feia David Minoves a l’Aeroport del Prat?

La doble mesura de les coses

No fa gaire va ser a Barcelona el guru de la sociologia i la comunicació anglès, membre del Jesus College de Cambridge, John B. Thompson. L’autor de Political Scandal: Power and Visibility in the Media Age (publicat el 2000 i traduït a l’espanyol el 2001) va participar en el Vè Congrés Internacional d’Investigació i Relacions Públiques i també va pronunciar la conferència La política de la fama i la (mala) fama dels polítics a la Universitat Ramon Llull gràcies als bons oficis de l’amic Marçal Sintes, que dirigeix el Departament de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna. La veritat … Continua la lectura de La doble mesura de les coses

La teoria de l’arrossegament

Suposo que deu ser normal que els polítics vulguin justificar per què fan una cosa i no una altra amb tota mena d’arguments. Els polítics catalans no són cap excepció. L’exemple més clar, almenys des del 2003, és ERC, que ha defensat ara una cosa, ara una altra, per explicar l’aliança amb el PSC. Un dia van tirar de l’eficàcia de la pluja fina per no se sap què i l’altre de l’independentisme no nacionalista que havia de nacionalitzar el descafeïnat socialisme català. L’últim acudit dels republicans és del sempre ocurrent Xavier Vendrell (que no sé si és o no … Continua la lectura de La teoria de l’arrossegament

La trampa dels federalistes

Des de fa un temps, ara no sabria dir des de quan, però és anterior a l’actual tam-tam antiestatutari, un grapat de prestigiosos representants de les tesis federalistes —de socialistes catalans partidaris de l’Estat federal,vull dir— han arribat a la conclusió que la resolució de la conflictiva relació entre Catalunya i Espanya només té dues sortides possibles: el federalisme o bé la secessió. Un exemple rotund d’aquesta tesi és l’article La relación bilateral, del notari i editorialista de La Vanguardia Juan-José López Burniol. L’article és trampós i intel·ligent alhora, perquè, de fet, parla més de la impossibilitat de tirar endavant … Continua la lectura de La trampa dels federalistes

Les consultes i l’Estatut

Un total de 211 municipis catalans vam participar ahir diumenge en la tercera onada de consultes sobiranistes, la qual va començar el dissabte amb les votacions a Esparreguera i de la comunitat catalana que resideix a Irlanda. Un esforç notable que cal atribuir als col·lectius de cada poble i ciutat i no pas a la sempre interessada coordinadora nacional que dirigeix el diputat Uriel Bertran. (I ja que hi som: quan dimitirà el càrrec, senyor Bertran, atès que es passa el dia votant a favor d’un Govern que és contrari al moviment que vostè diu liderar?) Aquesta tercera onada inclou … Continua la lectura de Les consultes i l’Estatut

Una falsa drecera sobiranista

El cap de l’oposició i candidat a la presidència de Catalunya de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, va defensar a l’entrevista que Mònica Terribas va fer-li a TV3 que ara no és el moment de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Mas va afirmar que el seu partit sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya, però, tanmateix, que ell és del parer que la prioritat en aquests moments de crisi és cercar acords entre autonomistes, independentistes o federalistes en allò que els uneix i no pas obstinar-se en allò que els separa. I va posar … Continua la lectura de Una falsa drecera sobiranista

Fer balanç: prou tripartit

Com que la legislatura s’acaba (i tant és que sigui abans de l’estiu com que finalment s’allargassi fins al novembre), convé anar fent balanç d’aquests quatre anys de tripartit. De fet, caldria dir que han estat set anys de tripartit, perquè l’aliança estratègica, a pesar del mal govern resultant, entre PSC, ERC i ICV-EUiA és prou sòlida per no albirar-ne la dissolució si l’aritmètica parlamentària ho permet en el futur. De fet, no se n’amaga cap del implicats, ni tan sols aquells que, com ERC, asseguren que no pactaran amb ningú que no estigui disposat a convocar un referèndum d’autodeterminació … Continua la lectura de Fer balanç: prou tripartit

Puigcercós en el país de les meravelles

A l’Avui d’ahir Joan Puigcercós va declarar que el desgavell governamental i l’efecte negatiu que ha tingut en l’opinió pública la ineficiència del tripartit és deu a l’acció d’una mena de mà negra que anomena “sociovergència”. A la pregunta de si el govern està massa pendent de l’oposició, el president d’ERC va respondre, literalment: “No s’equivoqui. Hi ha coses que transcendeixen el mateix govern. Aquí hi ha la cultura de la sociovergència. Ho estem veient als mitjans de comunicació majoritaris, en determinats fòrums d’opinió… Hi ha coses de les quals no es pot parlar, com de la situació dels monopolis … Continua la lectura de Puigcercós en el país de les meravelles

El patriota Cabrera

El darrer llibre del professor Josep Termes, (Nou) Resum d’història del catalanisme (Base, 2009), acaba amb un epíleg l’última reflexió del qual és contundent: “Deixeu-me escriure que enfront de les sentències històriques habituals «Catalunya serà cristiana o no serà» i de la seva oposada «Catalunya serà d’esquerres o no serà», hi afegeixi la meva: «Catalunya serà integradora o no serà». Amb el benentès que el mot Catalunya pot ser substituït pel de catalanisme, que és la substància fonamental que li dóna vida”. Potser hauria pogut dir, sense faltar als fets històrics, que Catalunya continuarà essent integradora o no serà. Perquè … Continua la lectura de El patriota Cabrera