Aquest matí, l’Executiva d’ERC ha donat llum verda al nou model de finançament. Així ho ha anunciat Joan Puigcercós en roda de premsa, parapetat rere un faristol del qual penjava un plòter amb el resum d’allò que suposadament s’ha aconseguit: 3.855 milions d’euros i el 105,6% del rànquing. En aquest sentit, i com que la reunió en què s’ha pres la decisió d’acceptar la proposta de la ministra Salgado ha tingut lloc en dia festiu, cal suposar que ja estava pressa i que l’Executiva republicana s’ha reunit tan sols per escenificar aquell teatre que agrada tant a determinats polítics. És … Continua la lectura de Torna el “peix al cove”

Quan la nit del 9 de juliol ja es donava per fet l’acord entre l’Estat i la Generalitat pel finançament, l’endemà, a les 9 del matí, el departament d’Economia ha emès un comunicat en què nega rotundament que hagi tancat l’acord amb Elena Salgado, la ministra d’Economia espanyola. El text del comunicat recalca que hi ha aspectes prou rellevants sobre el model de finançament encara sense concretar que impedeixen l’acord, de manera que la negociació, diu el comunicat, està oberta. La veritat és que he dubtat sobre el temps verbal que em calia emprar per narrar aquest vodevil en què … Continua la lectura de Dutxa escocesa o els herois de la retirada

El passat 31 de març el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Avantprojecte de llei de consultes populars per via de referèndum. Dilluns passat em vaig desplaçar fins a la seu del Col·legi de Politòleg i Sociòlegs de Catalunya per assistir a un col·loqui amb el conseller de Governació i Administracions Públiques, l’Honorable Sr. Jordi Ausàs. D’entrada, em va sorprendre que un acte d’aquestes característiques, el qual, a més, estava induït pel mateix Departament, no aconseguís d’aplegar més enllà d’una dotzena de persones. Ja sé que avui dia el debat polític no resulta gaire atractiu, però … Continua la lectura de La llei de consultes populars i l’autodeterminació

Cada dia que passa és més evident que la política catalana té un problema de credibilitat. El té, en primer lloc, per motius interns, perquè el segon tripartit és tant o més ineficaç que el primer, per bé que no ho sembli o per molt que el Sr. Zaragoza s’entesti a desviar l’atenció sobre la ineficàcia governamental amb atacs a l’oposició. Per constatar si hi ha hagut o no hi ha hagut desori en l’etapa Montilla només cal que repassin els cessaments i les destitucions que hi ha hagut fins ara al departament d’Interior i de Relacions Institucionals i Participació … Continua la lectura de Hores incertes

Ahir, divendres dia 12 de juny, en Salvador Cardús va dedicar-me un article a l’Avui amb el qual pretenia replicar el meu, publicat l’1 de juny, al mateix diari. N’hem donat notícia al web de la Fundació, com és ben fàcil de comprovar. Ara només vull fer unes precisions a l’article de Cardús. Deixaré de banda els dos primers paràgrafs de l’article, perquè tenen un to jesuític i insidiós que és impropi d’un acadèmic que és degà d’un centre universitari. Si hom vol discutir de veritat el futur de l’independentisme, i vol fer-ho serenament, més valdria que deixés córrer les … Continua la lectura de D’acadèmics i creients

El gegant automobilístic nord-americà, l’emblemàtica General Motors (GM) de Detroit, finalment ha fet fallida. GM es va acollir a un pla segons el qual el govern nord-americà tindrà temporalment el control del 60% de la que va ser la icona del capitalisme. A més, hi aportarà 30.000 milions de dòlars (21.200 milions d’euros) per ajudar a convertir-la en una companyia amb menys deutes, més petita, més viable, més competitiva i també més ecològica en un mercat en què els cotxes de gran consum ja no tenen cabuda. L’objectiu, com va explicar el president dels Estats Units, Barack Obama, és que … Continua la lectura de GM i Obama

En una conferència el 1933 referida a la ingerència governamental espanyola en l’autonomia catalana acabada d’estrenar, Amadeu Hurtado apuntava que “l’autonomia dintre d’un règim unitari o bé s’ha d’aconseguir amb un acte revolucionari que posi el país davant d’un fet consumat, amb totes les conseqüències que es deriven d’un estat de revolta subsegüent, o bé s’ha d’aconseguir amb una lluita noble, amb una discussió lliure al voltant d’una taula; i en aquest cas, que ha estat el nostre, s’ha de trobar necessàriament en cada article de l’Estatut el rastre d’una victòria obtinguda o d’una transacció pactada”. És bo recordar aquestes … Continua la lectura de La il·lusió per l’Estat

Dilluns passat, el sempre sagaç Jordi Barbeta publicava a La Vanguardia un llarg article sobre els contactes entre el PSC i el PP de Catalunya per arribar a una entesa que els permetés aïllar CiU. La versemblança del relat era corprenedora, perquè Barbeta donava tota mena de detalls de la conxorxa, fins al punt que va ser el mateix Mariano Rajoy qui va beneir-la el dia de Sant Jordi, al Palau de Pedralbes de Barcelona, mentre la societat civil i política de Catalunya compartia simpàticament la diada a fora, al jardí. Si els murs del Palau haguessin estat transparents, tothom … Continua la lectura de PSC-PP

Fa temps que el socialisme espanyol ens ha pres la mida. De fet, des l’època de Felipe González i d’aquell eslògan tan primari però tan eficaç de “Por el cambio” amb el qual va obtenir la majoria absoluta el 28 d’octubre de 1982, els socialistes saben que a Catalunya la demagògia fàcil funciona. Vull dir que saben que als catalans els cal ben poca cosa per renunciar a ser constants en la defensa dels interessos nacionals. Divendres passat, per exemple, Miquel Iceta va destacar-ho, no amb aquest termes, òbviament, en l’acte de presentació del llibre de Toni Aira Els spin … Continua la lectura de La debilitat civil

El diumenge 10 de maig el PP de Catalunya es va gastar un munt de calerons per inserir un anunci de molt mal gust a La Vanguardia. Amb l’estil demagògic que caracteritza determinats diaris madrilenys, especialment El Mundo, o bé de cadenes de ràdio, sobretot quan la COPE era l’altaveu del periodisme feixistitzant, el PP ha encetat una campanya contra la LEC pel front sempre rendible de la suposada discriminació lingüística del castellà a Catalunya. Si no fos perquè estic segur que aquesta serà la cançó de la temporada, que anirà creixent a mesura que passi els temps, no pagaria … Continua la lectura de L’anunci del PP i el català a l’ensenyament