Frontismes

Dimecres passat vaig participar a la tertúlia matinal de Neus Bonet a Catalunya Ràdio. Tenia com a contertulians Patrícia Gabancho, Paco Maruhenda i Antoni Batista. El tema estrella era la investidura com a lehendakari del socialista Patxi López. Si vostès ja saben de quin peu calça Maruhenda, i si no ho saben els diré que és el director del diari La Razón, ja es deuen imaginar que estava encantat del canvi que s’ha produït a Euskadi. Patrícia Gabancho i un servidor, en canvi, vam lamentar profundament l’aliança entre el PSOE i el PP per foragitar el PNB del govern, a … Continua la lectura de Frontismes

Moviment patriòtic

L’Avui del diumenge 19 d’abril reproduïa una entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira, el titular de la qual era taxatiu: «Esquerra no potser un moviment patriòtic sense ideologia». L’endemà, el mateix diari era també taxatiu sobre les intencions del líder de l’oposició «Mas crida CDC a liderar un moviment patriòtic». No hi ha dubte que les estratègies de l’un i de l’altre caminen en direcció ben oposada. Mentre que el vicepresident de la coalició governamental reclama puresa ideològica, a l’estil dels vells partits del segle passat, Artur Mas proposa aplegar el màxim nombre de patriotes per fer front a l’envestida neocentralista que … Continua la lectura de Moviment patriòtic

Capgirar l’anomalia

En la presentació del projecte de nova seu de la Fundació CatDem que dirigeixo (la qual, per cert, inaugurem aquest vespre), l’amic Vicenç Villatoro va advertir a la concurrència de l’efecte La vida de Brian: “El Partit per l’Alliberament Popular de Judea té com a màxim enemic el Partit per la Llibertat de la Judea Popular”, va recordar el que fins aleshores era president de la Fundació amb una metàfora que volia destacar la pugna absurda entre correligionaris nacionalistes. El passat dissabte 18 d’abril, el senador mallorquí Pere Sampol, un dels líders històrics del PSM, em deia el mateix asseguts … Continua la lectura de Capgirar l’anomalia

Vilafranca com a metàfora

Des d’aquest dilluns, i per primera vegada en 30 anys d’ajuntaments democràtics, el PSC no governa a Vilafranca del Penedès. Els 8 regidors de CiU, el regidor d’ERC i els 2 que té la CUP van votar a favor de la moció de censura presentada pels nacionalistes i es van imposar als 8 vots en contra del PSC i al vot també contrari del regidor d’Iniciativa. Pere Regull, nou alcalde i líder de CiU, va explicar que van prendre aquesta decisió per una “falta de confiança amb la gestió de l’equip de govern municipal”. La qüestió és que els socialistes … Continua la lectura de Vilafranca com a metàfora

Bon cop… de porra!

Quan jo era petit i el dia de Sant Jordi anava al Palau de la Generalitat de la mà del meu pare per veure l’exposició de roses que s’hi feia, sempre m’havien encuriosit aquells homes que portaven barret de copa, espardenyes blanques i una lluent botonada. El pare em deia que aquells senyors, alguns una mica panxuts, havien estat la policia de la Generalitat republicana i que potser un dia ho tornarien a ser. Jo, que el dia de l’enterrament de la meva àvia materna, la freda tarda del 31 de gener de 1964, vaig veure arribar el pare des … Continua la lectura de Bon cop… de porra!

Els anti-Bolonya i la democràcia

Arran del tancament de la Facultat de Geografia i Història a resultes dels incidents que hi van tenir lloc la setmana passada, va encetar-se una debat entre professors sobre què representava aquella decisió. Servidor també va participar-hi perquè em vaig quedar astorat dels arguments que van exhibir alguns professors, contraris a la decisió de la degana, fins al punt de comparar la situació actual amb la franquista, quan els estudiants no tenien cap possibilitat d’expressar la seva opinió si no era mitjançant la protesta radical i, diguem-ho així, alternativa a l’statu quo universitari. La universitat franquista no era, evidentment, democràtica. Ara … Continua la lectura de Els anti-Bolonya i la democràcia

La resignació republicana

Segons un conseller republicà del govern Montilla, ara resulta que hem de resignar-nos davant el mal finançament que s’augura atès els reiterats incompliments de Rodríguez Zapatero. I aquest conseller ho diu sense empatxar-se, amb aquell cinisme que el caracteritza. I és que aprofita l’avinentesa per indicar que aquest o qualsevol altre finançament serà sempre un pedaç perquè la culpa és de l’oposició —de dretes, no cal dir— que va pactar l’Estatut amb Zapatero. Per què els republicans són sempre més exigents amb els nacionalistes catalans que no pas amb el federalistes a qui s’han encadenat perpètuament, els qual, a més, … Continua la lectura de La resignació republicana

Certeses i inseguretats

La setmana passada vaig publicar un elogi de Ferran Mascarell a elsingulardigital.cat. Si els fa peça llegir-lo, poden fer-ho al meu blog. Hi deia que el que m’aproxima a Mascarell en el debat sobre el catalanisme és el seu antidogmatisme actual, que posa en dubte les certeses absolutes que han dominat -i encara dominen- el panorama intel·lectual de la tradició política d’on ell prové, la qual, d’altra banda, també és la meva. Des de fa un temps, doncs, Mascarell va desgranant la seva visió del que ha de ser la renovació del catalanisme. Del catalanisme deucentista, com l’anomena ell, per … Continua la lectura de Certeses i inseguretats

Ferran Mascarell

Qui fou un fugaç però eficient conseller de Cultura de l’últim govern del president Maragall, l’honorable Ferran Mascarell, porta una temporada realment creativa des del punt de vista del pensament. Des de la tribuna del diari Avui va desgranant el que pensa sobre la renovació del catalanisme en una sèrie d’articles interessantíssims que, com en els tres darrers, s’articulen a través de la reflexió cultural. No podia ser d’altra manera, perquè Mascarell és, per damunt de tot, un culturalista, però va més enllà, perquè vol provocar una profunda renovació de la cultura democràtica i política amb l’objectiu de construir el … Continua la lectura de Ferran Mascarell

Marcar paquet

Segons explicava Jordi Barbeta a La Vanguardia de dilluns passat, es veu que la direcció d’Esquerra ha rebut un informe de la secretaria de Política Institucional del partit, que dirigeix David Minoves i supervisa el vicesecretari general Carmel Mòdol, que propugna la renegociació del Pacte d’Entesa com a condició per mantenir viva la coalició governamental que va situar el líder socialista, José Montilla, a la presidència de la Generalitat. Els dirigents d’Esquerra no volen trencar el Govern, però han arribat a una conclusió: sense un canvi de rumb, el tripartit consumarà el seu fracàs per segona vegada i qui pagarà … Continua la lectura de Marcar paquet