Home

govern d'esquerres

Segons explicava Jordi Barbeta a La Vanguardia de dilluns passat, es veu que la direcció d’Esquerra ha rebut un informe de la secretaria de Política Institucional del partit, que dirigeix David Minoves i supervisa el vicesecretari general Carmel Mòdol, que propugna la renegociació del Pacte d’Entesa com a condició per mantenir viva la coalició governamental que va situar el líder socialista, José Montilla, a la presidència de la Generalitat. Els dirigents d’Esquerra no volen trencar el Govern, però han arribat a una conclusió: sense un canvi de rumb, el tripartit consumarà el seu fracàs per segona vegada i qui pagarà les conseqüències, tal com ja registren els sondeigs, serà Esquerra Republicana, que és el partit amb una clientela electoral més exigent en el nacional com en el social.

No sé si riure o plorar, perquè aquest deu ser l’enèsim document dels republicans que anuncia la mateixa cosa. Comença a avorrir, perquè és com la repetició del conte aquell del llop que vindrà a cruspir-se-us. Tot mentida, tot ficció, fins al punt que el vicesecretari del PSC, el sempre incisiu i cruel Miquel Iceta, se’n fot a la cara i diu que tot plegat respon a la necessitat d’ERC de «marcat paquet» ja que les eleccions europees són a tocar i cal alimentar la parròquia perquè voti al regidor de Sant Vicenç dels Horts que ha acceptar encapçalar la llista dels republicans. Potser sí. Hi tenen traça, perquè és evident que els republicans han aconseguit enredar molta gent durant molt de temps. Diuen que el document és estratègic, perquè l’objectiu consisteix a accentuar el perfil nacionalista amb «la defensa inequívoca dels símbols nacionals», «la internacionalització del conflicte català» i «el reconeixement de les seleccions esportives catalanes». És a dir, ERC aposta per l’agitació simbòlica per excitar la fera sense modificar l’estratègia de fons, que és continuar l’aliança amb el PSC-PSOE i ICV-EUiA. Nacionalisme banal, com diria Michael Billig, però que Minoves i Mòdol transformen, malgrat que ERC va adjurar del nacionalisme per justificar la constitució dels dos tripartits, en nacionalisme trampa. En mera propaganda per contrarestar la pèrdua de suport i la imatge de comparses que cada dia és més evident. Van veure la fotografia de la inauguració del Mobile World Congress a Barcelona? Impagable. A primera fila el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, acompanyat de l’alcalde Jordi Hereu. Rere, a tercera fila, dos consellers d’ERC, Ausàs i Huguet, treuen el caparró per poder veure alguna cosa. Aquesta és la metàfora, aquesta és la realitat, del que avui és l’autonomia catalana, del que ERC aporta a la nacionalització. Són actors secundaris.

Els ultimàtums d’ERC són, certament, pólvora mullada. I els senyors Ridao i Puigcercós ho saben i fins ho diuen en veu alta. I mentre Esquerra va fent la seva, el país va perdent un llençol a cada bugada, perquè, vejam si ens entenem, em fa l’efecte que als catalans ens hauria de ser indiferent que l’aposta pel tripartit de Montilla provoqui un desgast considerable als republicans. És el seu problema. Ells van triar no una, sinó dues vegades, engiponar la majoria de govern que ara ens mana. L’increïble és que quan les previsions respecte del nou finançament autonòmic i de la sentència sobre l’Estatut anuncien que el pitjor encara ha de passar, ERC afebleixi el govern del qual és part i que ha de comandar la resposta a tanta agressió centralista. ERC ha donat la majoria parlamentària als socialistes, però al mateix temps ha debilitat el govern de Catalunya una vegada i una altra, fins que els ecosocialistes també s’han apuntat al festival.

Per contra, Catalunya necessita un govern fort. Un govern que no estigui supeditat a les misèries de la politiqueria partidista, la qual, a més, és pesada i profundament antipatriòtica. Catalunya necessita un govern que doni prestigi i seguretat interna i externa, perquè la sensació que té molta gent és que som a un pas de l’abisme i no tan sols com a conseqüència del desgavell mundial. En temps de crisi i de desconcert, a les nacions dèbils, sense estat, no ens convé perdre el temps, per dir-ho a la manera de l’amic Álvaro, amb aquesta mena d’exercicis espirituals que ens proposa ERC. I encara menys quan, de fet, no s’està disposat a sacrificar el poder pel país.

Publicat a elsingulardigital, 18/02/09.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s