Dilluns passat, el sempre sagaç Jordi Barbeta publicava a La Vanguardia un llarg article sobre els contactes entre el PSC i el PP de Catalunya per arribar a una entesa que els permetés aïllar CiU. La versemblança del relat era corprenedora, perquè Barbeta donava tota mena de detalls de la conxorxa, fins al punt que va ser el mateix Mariano Rajoy qui va beneir-la el dia de Sant Jordi, al Palau de Pedralbes de Barcelona, mentre la societat civil i política de Catalunya compartia simpàticament la diada a fora, al jardí. Si els murs del Palau haguessin estat transparents, tothom … Continua la lectura de PSC-PP

Fa temps que el socialisme espanyol ens ha pres la mida. De fet, des l’època de Felipe González i d’aquell eslògan tan primari però tan eficaç de “Por el cambio” amb el qual va obtenir la majoria absoluta el 28 d’octubre de 1982, els socialistes saben que a Catalunya la demagògia fàcil funciona. Vull dir que saben que als catalans els cal ben poca cosa per renunciar a ser constants en la defensa dels interessos nacionals. Divendres passat, per exemple, Miquel Iceta va destacar-ho, no amb aquest termes, òbviament, en l’acte de presentació del llibre de Toni Aira Els spin … Continua la lectura de La debilitat civil

El diumenge 10 de maig el PP de Catalunya es va gastar un munt de calerons per inserir un anunci de molt mal gust a La Vanguardia. Amb l’estil demagògic que caracteritza determinats diaris madrilenys, especialment El Mundo, o bé de cadenes de ràdio, sobretot quan la COPE era l’altaveu del periodisme feixistitzant, el PP ha encetat una campanya contra la LEC pel front sempre rendible de la suposada discriminació lingüística del castellà a Catalunya. Si no fos perquè estic segur que aquesta serà la cançó de la temporada, que anirà creixent a mesura que passi els temps, no pagaria … Continua la lectura de L’anunci del PP i el català a l’ensenyament

Des d’aquest dilluns, i per primera vegada en 30 anys d’ajuntaments democràtics, el PSC no governa a Vilafranca del Penedès. Els 8 regidors de CiU, el regidor d’ERC i els 2 que té la CUP van votar a favor de la moció de censura presentada pels nacionalistes i es van imposar als 8 vots en contra del PSC i al vot també contrari del regidor d’Iniciativa. Pere Regull, nou alcalde i líder de CiU, va explicar que van prendre aquesta decisió per una “falta de confiança amb la gestió de l’equip de govern municipal”. La qüestió és que els socialistes … Continua la lectura de Vilafranca com a metàfora

Quan jo era petit i el dia de Sant Jordi anava al Palau de la Generalitat de la mà del meu pare per veure l’exposició de roses que s’hi feia, sempre m’havien encuriosit aquells homes que portaven barret de copa, espardenyes blanques i una lluent botonada. El pare em deia que aquells senyors, alguns una mica panxuts, havien estat la policia de la Generalitat republicana i que potser un dia ho tornarien a ser. Jo, que el dia de l’enterrament de la meva àvia materna, la freda tarda del 31 de gener de 1964, vaig veure arribar el pare des … Continua la lectura de Bon cop… de porra!

Arran del tancament de la Facultat de Geografia i Història a resultes dels incidents que hi van tenir lloc la setmana passada, va encetar-se una debat entre professors sobre què representava aquella decisió. Servidor també va participar-hi perquè em vaig quedar astorat dels arguments que van exhibir alguns professors, contraris a la decisió de la degana, fins al punt de comparar la situació actual amb la franquista, quan els estudiants no tenien cap possibilitat d’expressar la seva opinió si no era mitjançant la protesta radical i, diguem-ho així, alternativa a l’statu quo universitari. La universitat franquista no era, evidentment, democràtica. Ara … Continua la lectura de Els anti-Bolonya i la democràcia

Segons un conseller republicà del govern Montilla, ara resulta que hem de resignar-nos davant el mal finançament que s’augura atès els reiterats incompliments de Rodríguez Zapatero. I aquest conseller ho diu sense empatxar-se, amb aquell cinisme que el caracteritza. I és que aprofita l’avinentesa per indicar que aquest o qualsevol altre finançament serà sempre un pedaç perquè la culpa és de l’oposició —de dretes, no cal dir— que va pactar l’Estatut amb Zapatero. Per què els republicans són sempre més exigents amb els nacionalistes catalans que no pas amb el federalistes a qui s’han encadenat perpètuament, els qual, a més, … Continua la lectura de La resignació republicana