Des d’aquest dilluns, i per primera vegada en 30 anys d’ajuntaments democràtics, el PSC no governa a Vilafranca del Penedès. Els 8 regidors de CiU, el regidor d’ERC i els 2 que té la CUP van votar a favor de la moció de censura presentada pels nacionalistes i es van imposar als 8 vots en contra del PSC i al vot també contrari del regidor d’Iniciativa. Pere Regull, nou alcalde i líder de CiU, va explicar que van prendre aquesta decisió per una “falta de confiança amb la gestió de l’equip de govern municipal”. La qüestió és que els socialistes … Continua la lectura de Vilafranca com a metàfora

Quan jo era petit i el dia de Sant Jordi anava al Palau de la Generalitat de la mà del meu pare per veure l’exposició de roses que s’hi feia, sempre m’havien encuriosit aquells homes que portaven barret de copa, espardenyes blanques i una lluent botonada. El pare em deia que aquells senyors, alguns una mica panxuts, havien estat la policia de la Generalitat republicana i que potser un dia ho tornarien a ser. Jo, que el dia de l’enterrament de la meva àvia materna, la freda tarda del 31 de gener de 1964, vaig veure arribar el pare des … Continua la lectura de Bon cop… de porra!

Arran del tancament de la Facultat de Geografia i Història a resultes dels incidents que hi van tenir lloc la setmana passada, va encetar-se una debat entre professors sobre què representava aquella decisió. Servidor també va participar-hi perquè em vaig quedar astorat dels arguments que van exhibir alguns professors, contraris a la decisió de la degana, fins al punt de comparar la situació actual amb la franquista, quan els estudiants no tenien cap possibilitat d’expressar la seva opinió si no era mitjançant la protesta radical i, diguem-ho així, alternativa a l’statu quo universitari. La universitat franquista no era, evidentment, democràtica. Ara … Continua la lectura de Els anti-Bolonya i la democràcia

Segons un conseller republicà del govern Montilla, ara resulta que hem de resignar-nos davant el mal finançament que s’augura atès els reiterats incompliments de Rodríguez Zapatero. I aquest conseller ho diu sense empatxar-se, amb aquell cinisme que el caracteritza. I és que aprofita l’avinentesa per indicar que aquest o qualsevol altre finançament serà sempre un pedaç perquè la culpa és de l’oposició —de dretes, no cal dir— que va pactar l’Estatut amb Zapatero. Per què els republicans són sempre més exigents amb els nacionalistes catalans que no pas amb el federalistes a qui s’han encadenat perpètuament, els qual, a més, … Continua la lectura de La resignació republicana

La setmana passada vaig publicar un elogi de Ferran Mascarell a elsingulardigital.cat. Si els fa peça llegir-lo, poden fer-ho al meu blog. Hi deia que el que m’aproxima a Mascarell en el debat sobre el catalanisme és el seu antidogmatisme actual, que posa en dubte les certeses absolutes que han dominat -i encara dominen- el panorama intel·lectual de la tradició política d’on ell prové, la qual, d’altra banda, també és la meva. Des de fa un temps, doncs, Mascarell va desgranant la seva visió del que ha de ser la renovació del catalanisme. Del catalanisme deucentista, com l’anomena ell, per … Continua la lectura de Certeses i inseguretats

Qui fou un fugaç però eficient conseller de Cultura de l’últim govern del president Maragall, l’honorable Ferran Mascarell, porta una temporada realment creativa des del punt de vista del pensament. Des de la tribuna del diari Avui va desgranant el que pensa sobre la renovació del catalanisme en una sèrie d’articles interessantíssims que, com en els tres darrers, s’articulen a través de la reflexió cultural. No podia ser d’altra manera, perquè Mascarell és, per damunt de tot, un culturalista, però va més enllà, perquè vol provocar una profunda renovació de la cultura democràtica i política amb l’objectiu de construir el … Continua la lectura de Ferran Mascarell

Segons explicava Jordi Barbeta a La Vanguardia de dilluns passat, es veu que la direcció d’Esquerra ha rebut un informe de la secretaria de Política Institucional del partit, que dirigeix David Minoves i supervisa el vicesecretari general Carmel Mòdol, que propugna la renegociació del Pacte d’Entesa com a condició per mantenir viva la coalició governamental que va situar el líder socialista, José Montilla, a la presidència de la Generalitat. Els dirigents d’Esquerra no volen trencar el Govern, però han arribat a una conclusió: sense un canvi de rumb, el tripartit consumarà el seu fracàs per segona vegada i qui pagarà … Continua la lectura de Marcar paquet

He coincidit relativament poc amb el conseller Ernest Maragall. El vaig conèixer en una circumstància ben poc agradable, perquè va ser quan el primer tripartit es va plantejar reduir, controlar o tancar (ben bé encara no sé què volien fer) UNESCOCAT, amb uns arguments sectaris a cor què vols. Però bé, suposo que aquell ímpetu d’aplicar la guillotina a tot allò que fes olor (o hauria de dir pudor?) de catalanisme (de convergent, dirien ells) va minvant amb els anys i l’experiència de govern. I, tanmateix, els confesso que Ernest Maragall em va caure bé des del principi, perquè és … Continua la lectura de Per què no?

Molta gent em demana què és la Casa Gran del Catalanisme. Hi ha qui creu que és un invent electoral i prou, fruit de la frustració nacionalista del 2003 i del 2006. I hi ha que es pensa, potser perquè ho desitja, que és un instrument per a aproximar ERC i CiU. Vull dir, per a bastir aliances. Per la part d’implicació que hi tinc, ja us asseguro que no és ni l’una cosa ni l’altra. Si aquesta proposta tingués tan poc gruix, no pagaria la pena l’esforç. La proposta de Casa Gran del Catalanisme és, doncs, un concepte més … Continua la lectura de Gran, una Casa ben Gran