La setmana passada vaig publicar un elogi de Ferran Mascarell a elsingulardigital.cat. Si els fa peça llegir-lo, poden fer-ho al meu blog. Hi deia que el que m’aproxima a Mascarell en el debat sobre el catalanisme és el seu antidogmatisme actual, que posa en dubte les certeses absolutes que han dominat -i encara dominen- el panorama intel·lectual de la tradició política d’on ell prové, la qual, d’altra banda, també és la meva. Des de fa un temps, doncs, Mascarell va desgranant la seva visió del que ha de ser la renovació del catalanisme. Del catalanisme deucentista, com l’anomena ell, per … Continua la lectura de Certeses i inseguretats

Qui fou un fugaç però eficient conseller de Cultura de l’últim govern del president Maragall, l’honorable Ferran Mascarell, porta una temporada realment creativa des del punt de vista del pensament. Des de la tribuna del diari Avui va desgranant el que pensa sobre la renovació del catalanisme en una sèrie d’articles interessantíssims que, com en els tres darrers, s’articulen a través de la reflexió cultural. No podia ser d’altra manera, perquè Mascarell és, per damunt de tot, un culturalista, però va més enllà, perquè vol provocar una profunda renovació de la cultura democràtica i política amb l’objectiu de construir el … Continua la lectura de Ferran Mascarell

Segons explicava Jordi Barbeta a La Vanguardia de dilluns passat, es veu que la direcció d’Esquerra ha rebut un informe de la secretaria de Política Institucional del partit, que dirigeix David Minoves i supervisa el vicesecretari general Carmel Mòdol, que propugna la renegociació del Pacte d’Entesa com a condició per mantenir viva la coalició governamental que va situar el líder socialista, José Montilla, a la presidència de la Generalitat. Els dirigents d’Esquerra no volen trencar el Govern, però han arribat a una conclusió: sense un canvi de rumb, el tripartit consumarà el seu fracàs per segona vegada i qui pagarà … Continua la lectura de Marcar paquet

He coincidit relativament poc amb el conseller Ernest Maragall. El vaig conèixer en una circumstància ben poc agradable, perquè va ser quan el primer tripartit es va plantejar reduir, controlar o tancar (ben bé encara no sé què volien fer) UNESCOCAT, amb uns arguments sectaris a cor què vols. Però bé, suposo que aquell ímpetu d’aplicar la guillotina a tot allò que fes olor (o hauria de dir pudor?) de catalanisme (de convergent, dirien ells) va minvant amb els anys i l’experiència de govern. I, tanmateix, els confesso que Ernest Maragall em va caure bé des del principi, perquè és … Continua la lectura de Per què no?

Molta gent em demana què és la Casa Gran del Catalanisme. Hi ha qui creu que és un invent electoral i prou, fruit de la frustració nacionalista del 2003 i del 2006. I hi ha que es pensa, potser perquè ho desitja, que és un instrument per a aproximar ERC i CiU. Vull dir, per a bastir aliances. Per la part d’implicació que hi tinc, ja us asseguro que no és ni l’una cosa ni l’altra. Si aquesta proposta tingués tan poc gruix, no pagaria la pena l’esforç. La proposta de Casa Gran del Catalanisme és, doncs, un concepte més … Continua la lectura de Gran, una Casa ben Gran

Un dia parlaré llargament de les memòries del president Pasqual Maragall, aquesta Oda inacabada –un títol bellíssim i metafòric inspirat en els primers versos del poema «Oda Infinita» que va escriure el seu avi– amb la qual recrea la seva vida, a parer meu, amb un excés de presentisme. Ara, però, m’agradaria parlar de la malaltia que pateix el president, del mal que li destrueix la memòria, perquè des que es va fer públic que estava malalt –i després de la lectura del llibre encara més– tinc una mena de malestar, barreja de tristor i solidaritat, perquè em rebel·la que … Continua la lectura de La malaltia de la desmemòria

S’acaba el 2008 i em fa l’efecte que es pot afirmar que aquest no ha estat un any gaire lluït. Almenys aquesta és la impressió que em queda després d’haver llegit una vegada i una altra un munt d’articles que vessaven un pessimisme desmesurat. En els tradicionals aperitius nadalencs als qual he assistit hi ha hagut qui s’ha queixat d’aquest pessimisme que tenalla molts comentaristes, especialment els que s’identifiquen amb el catalanisme. I certament, el pessimisme d’alguns articulistes -als quals, d’altra banda, sovint els costa prendre partit- és depriment, autodestructiu i esterilitzador. I és també una mala recepta per veure-hi … Continua la lectura de Del malestar al canvi

La murga aquesta del finançament no acabarà bé. Fa dies que es veu a venir, oi? A més, qui en sortirà escaldat serà el catalanisme o nacionalisme, perquè la cantarella que tota la culpa del mal finançament és dels nacionalistes ja la comença a cantussejar fins i tot ERC. Dilluns passat, per exemple, el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, va carregar contra Artur Mas perquè va ser ell “qui va posar damunt la taula la cafetera” del cafè per a tothom, alhora que també lamentava la “demagògia brutal” d’alguns dirigents de CiU sobre la negociació del nou model. I és … Continua la lectura de Els ingenus i els perversos