Home

casagran-2049.gif

Molta gent em demana què és la Casa Gran del Catalanisme. Hi ha qui creu que és un invent electoral i prou, fruit de la frustració nacionalista del 2003 i del 2006. I hi ha que es pensa, potser perquè ho desitja, que és un instrument per a aproximar ERC i CiU. Vull dir, per a bastir aliances. Per la part d’implicació que hi tinc, ja us asseguro que no és ni l’una cosa ni l’altra. Si aquesta proposta tingués tan poc gruix, no pagaria la pena l’esforç.

La proposta de Casa Gran del Catalanisme és, doncs, un concepte més que no pas una suma de sigles o un mer artifici electoralista. Sorgeix d’una doble constatació amb relació al desenvolupament de l’espai catalanista. Per una banda, el defalliment de l’electorat nacionalista elecció rere elecció, que és un fenomen que ni les victòries electorals d’Artur Mas ni el protagonisme exagerat d’ERC no poden amagar. Per una altra banda, l’aliança estratègica dels republicans amb els socialistes, malgrat l’altisonant cridòria independentista d’ERC, els ha portats a renunciar al nacionalisme per esdevenir una cosa semblant als vells separatistes esquerrans: s’han empassat, entre moltes altres incoherències ideològiques, la tesi marxistoide que el nacionalisme és sempre de dretes.

I encara més. La proposta de Casa Gran del Catalanisme és resultat d’una altra constatació, més profunda, si es vol dir així, respecte a l’esgotament dels postulats a partir dels quals es va configurar el nacionalisme català a mitjan segle XIX. El món ha canviat i Catalunya rere seu, com també, òbviament, el País Valencià i les Illes. Si el catalanisme del segle XIX va néixer per defensar, dit resumidament, la nació catalana (llengua, cultura i codi civil), la institucionalització de Catalunya (autonomia) i la modernització (model industrial i regeneració de la política espanyola), és legítim que ens demanem fins a quin punt aquests tres factors són encara ara els pilars que han de sostenir-lo. El caràcter nacional del moviment és allò que, certament, el diferencia del mer particularisme regionalista, però fins a quin punt el catalanisme és un actor de la modernització catalana com ho havia estat en el passat? Què és ser català en el món globalitzat d’avui? Què vol dir autogovernar-se a la UE?

Hi ha molts interrogants i la cosa més fàcil seria dir que la solució és l’estat propi. I entretant què? Deixem que els falsos federalistes ens liquidin a poc a poc o bé encetem el camí de sumar esforços intel·lectuals per renovar el relat del catalanisme i, alhora, eixamplar-ne la base social? Retòrica o moviment, aquesta és la disjuntiva.

Article publicat a la revista El temps, No 1285.

One thought on “Gran, una Casa ben Gran

  1. Retroenllaç: UDC, el hermano menor | EL PASSAT QUE NO PASSA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s