Home

webislam-2050

Una societat oberta i liberal ha de poder donar l’oportunitat a tothom de viure segons les seves conviccions i, a més, ha de preservar que ningú se senti empès a actuar-hi en contra encara que no agradin algunes opinions que acompanyen la defensa de tal o tal idea. Per tant, l’única manera democràtica que tenim de garantir el pluralisme és, precisament, protegint la llibertat d’expressió. Sempre ho he defensat així. Tanmateix, es veu que la qüestió de Palestina (o bé hauria de dir d’Israel?) provoca indigestions colossals i, de vegades, fins i tot fa aflorar el pitjor de cadascú. Això és el que vaig pensar quan vaig llegir l’article de l’amic Abdennur Prado, president de la Junta Islàmica Catalana, publicat a webislam, amb el títol «La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel».

A Adennur Prado el conec dels temps en què servidor era director d’Unescocat i hem col·laborat plegats en diverses iniciatives, com ara el Parlament Català de les Religions o bé en seminaris, el darrer dels quals, L’islam i el fet nacional a Catalunya, va tenir lloc, si no m’erro, el setembre del 2007. Vull dir que Prado i l’islamisme que ell diu representar em són familiars. De tendència progressista, també són molts crítics amb la política de la Generalitat amb relació al tractament que el Govern –en concret: la direcció general d’Afers Religiosos– dóna als musulmans de Catalunya. A parer seu, i ho compateixo, el Govern associa religió musulmana amb la immigració i, en conseqüència, afavoreix el salafisme, que és una lectura conservadora de l’islam perquè és majoritari entre els nouvinguts. En l’article «El salafismo está en auge», el mateix Prado era taxatiu en aquest sentit: «Este discurso es construido en oposición a los valores de la sociedad occidental, considerada como corrupta y enemiga del islam. Se trata de un islam rígido y dogmático, que reivindica el modelo de “los antepasados piadosos”, los salaf. Es un islam descontextualizado, que ofrece un modelo unívoco de comportamiento, cuyo seguimiento lo sitúa en los márgenes de la sociedad. Ser un salafí en un suburbio de Europa es como pertenecer a una tribu urbana, con sus códigos y sus mecanismos de grupo, entre los cuales destaca la estricta segregación de la mujer». Llegit el que acabo de transcriure no els ha d’estranyar que hagi valorat sempre molt positivament la vocació oberta i nostrada de la Junta Islàmica.

És per aquesta raó que no entenc l’article de Prado contra La Vanguardia i la majoria dels articulistes que s’han manifestat en contra de la judeofòbia que ha impregnat la defensa de la causa Palestina en l’última guerra de Gaza. Deixant de banda que no és cert que el diari barceloní només hagi donat veu a la visió israeliana del conflicte, perquè llavors és que Padro no s’ha llegit, per exemple, les cròniques de l’enviat especial –unilaterals a cor què vols– ni els articles de Tomás Alcoverro o de Manuel Castells o de Gregorio Morán, em sembla de molt mal gust apuntar contra l’opinió d’algú amb la intenció de censurar-la. La conclusió del seu article és pèrfida i inquisitorial, per no dir que és tan reaccionària com la del salafisme que diu refusar: «La cobertura dada por La Vanguardia a las matanzas de Gaza ha convertido a este periódico en el órgano de propaganda del sionismo en Cataluña. […] Recordamos la sugerencia de Josep Maria Navarro: “Los y las filosionistas catalanas son cómplices de genocidio, de torturas y de limpieza étnica”. ¿Puede esto aplicarse a La Vanguardia? Que cada cual juzgue por si mismo».

Doncs ja que invites a jutjar, Abdennur, jutjo: quina bestiesa, redéu! I quina tristor em produeix veure que en les coses essencials –la posició davant de l’existència de l’Estat d’Israel–, els musulmans catalans progressistes són tan arnats, vells i inquisidors com qualsevol de les altres versions de l’islamisme, incloent-hi Hamàs, moviment xenòfob que crida a la destrucció d’Israel. Em fa l’efecte que, com també ha passat amb la falsa esquerra catalana, aquesta actitud intolerant acabarà sent la causa del descrèdit de gent com l’amic Abdennur Padro.

Publicat a elsingulardigital, 28/01/09.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s