Home

peiro2-2072.gif

L’historiador Julián Casanova es preguntava a les pàgines d’El País (23/10/08) per què Joan Peiró, el dirigent obrer anarcosindicalista català i ex-ministre del govern Largo Caballero, no brilla amb la mateixa intensitat que Durruti o Ascaso en la constel·lació anarquista, tot i que va ser afusellat pels franquistes a Paterna el 24 de juliol del 1942. Casanova en lamentava l’oblit, com també que el seu tràgic final no hagués servit per a redimir-lo. Hi estic d’acord, per bé que una setmana abans que fos publicat aquest article vaig rebre el llibre pòstum de Josep Benet amb el títol de Joan Peiró, afusellat (Ed. 62). El qual s’ha d’afegir, a més, a Escrits 1917-1939, un volum gruixut, publicat per Ed. 62 el 1975, a cura del catedràtic de la UAB Pere Gabriel, que aplegava bona part de l’obra periodística de Peiró.

Com explica Josep Poca Gaya, amb la publicació d’aquest llibre –del qual ha tingut cura– es culmina el programa historiogràfic que es va fixar Josep Benet per posar en relleu la perversa intencionalitat de la repressió franquista en condemnar a mort diverses personalitats catalanes de tot l’espectre ideològic: Carles Rahola, Lluís Companys i Domènec Latorre. Només manca l’obra dedicada a Carrasco i Formiguera, que va quedar interrompuda ja fa molt de temps perquè Benet va veure en Divendres de passió (PAM, 1984), d’Hilari Raguer, una correcta interpretació del calvari que va haver de passar el líder democratacristià fins que fou afusellat pel franquisme.

El llibre de Benet sobre Peiró segueix el mateix mètode narratiu que els anteriors. És una exhaustiva indagació sobre l’exili, la captura, l’empresonament a Alemanya, el lliurament a Hendaia a la policia espanyola, els maltractaments i l’empresonament a Madrid, el trasllat a València, el consell de guerra, la sentència a mort i l’afusellament posterior, malgrat els intents desesperats de salvar-li la vida, incloent-hi les gestions del falangista barceloní Luys G. Santamarina, qui, d’una altra banda, ja l’havia defensat amb fermesa davant el Tribunal Militar. Però, com assenyala Benet, l’ordre d’executar una personalitat tan coneguda com era Joan Peiró formava part del pla que Franco tenia pensat per a desfer-se dels quadres dirigents del règim democràtic a fi de consolidar el seu règim totalitari. Un objectiu que també es pot aplicar al cas del Dr. Joan Peset, afusellat, com Peiró, a Paterna, el 24 de maig de 1941. És per això que en aquest llibre sobre Peiró, el curador ha decidit d’incloure-hi les 33 pàgines que Benet havia escrit sobre Peset, amb les quals es reforça l’argument benetià.

Publicat a la revista El Temps. Núm. 1273. 4/11/08

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s