Suena el runrún

La canción que cantan a dúo los Estopa y Rosario Flores empieza con una estrofa fatalista: “Suena el runrún de mi mundo marrón/ doble ración de realidad común/ desde un rincón… de mi habitación/ primera fila solo para mi.” Suerte que Rosario le pone un poco de esperanza en la estrofa siguiente porque sino el hastío podría paralizar al muchacho que espera quitarse el gusanillo amoroso. En política los amores y los flirteos casi siempre son fingidos. A todo los políticos les gusta que se escuche bien el runrún del universo que quieren vender al ciudadano. Lo intentan, como es natural, … Continua la lectura de Suena el runrún

El futur és dels patriotes

El sempre loquaç ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, va assegurar ahir en una entrevista concedida al diari d’extrema dreta de Madrid, La Razón, que “Cap polític pot privar un català del seu dret a ser espanyol”. Només faltaria! És evident que tots aquells catalans que vulguin ser espanyols ho podran ser sempre. Tant si Catalunya arriba a ser independent com si no, la competència per concedir o llevar la nacionalitat espanyola a un català dependrà de les normes que fixi el govern espanyol. Cap polític, doncs, hauria de voler privar de la nacionalitat espanyola als catalans que … Continua la lectura de El futur és dels patriotes

Los idus de marzo en Crimea

  El 15 de marzo estamos en los idus de marzo. Según el calendario romano este día era una jornada de buenas noticias. Sin embargo, en esa fecha del año 44 a.C. fue asesinado Julio César. De hecho, según apuntaba el griego Plutarco, César fue advertido del peligro, pero lo obvió y el idus de marzo de ese año se tiñó de sangre: “Lo que es más extraordinario aún es que un vidente le había advertido del grave peligro que le amenazaba en los idus de marzo, y ese día cuando iba al Senado, llamó al vidente y riendo le … Continua la lectura de Los idus de marzo en Crimea

Aires de canvi

Passen els dies i la data de la consulta se’ns tira al damunt. És veritat que abans del 9-N els europeus som convocats a triar el nou Parlament i altres càrrecs de la UE el pròxim 25 de maig. Tinc la sensació, però, que aquestes eleccions europees no mobilitzaran gaire la gent. Almenys aquesta seria la conseqüència lògica de les crítiques que escolto sobre el greu error que han comès ERC i CiU en no ser capaços d’acordar una candidatura nacional. Fins i tot, José Antonio Zarzalejos, un home tan intel·ligent com contrari al procés sobiranista català, ha observat que … Continua la lectura de Aires de canvi

Lliçons del “Tefló Tony”

Rosa Massagué, que va ser corresponsal de premsa a Londres, el 2007 va escriure un llibre sobre Tony Blair i el llegat que havia deixat després de deu anys com a primer ministre. El balanç de la periodista sobre Blair no era precisament gaire falaguer. Li retreia, sobretot, haver assumit alguns dels plantejaments que havien fet famosa Margaret Thatcher en aspectes tan sensible com la seguretat, la protecció social, les privatitzacions o el bel·licisme, l’expressió màxima del qual va ser la guerra de l’Iraq, fangar del laborisme britànic. Tanmateix, Blair va encarnar, gràcies al seu gran ideòleg, el sociòleg Anthony … Continua la lectura de Lliçons del “Tefló Tony”

Govern d’unitat?

El cap de setmana passat va tenir lloc un minicongrés del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) que va ser convocat per decidir què fer davant l’oferta d’Angela Merkel de formar una nova gran coalició entre democratacristians i socialdemòcrates. Els 230 militants reunits a Berlín van votar majoritàriament a favor (un 70%) d’iniciar converses formals per tornar a governar amb la CDU/CSU a pesar de les protestes de les joventuts socialistes que es van manifestar a la porta del recinte on es feia la reunió. Sigmar Gabriel, probable futur vicecanceller, ha planificat el procés de presa d’una decisió tan transcendental en diverses … Continua la lectura de Govern d’unitat?

La discriminació als EUA

Ja fa cinquanta anys del famós discurs que va pronunciar Martin Luther King (1929-1968) el 28 d’agost del 1963 en l’esplanada del Lincoln Memorial a Washington DC per reclamar treball i llibertat per als afroamericans, que aleshores vivien en un sistema d’apartheid semblant al que discriminà els negres a Rhodèsia (l’actual Zimbàbue) entre el 1964 i el 1979 o a Sud-àfrica del 1948 al 1991. Als Estats Units de la primera meitat del segle XX la discriminació era una condemna que també anava acompanyada de violència. Haver nascut negre era el principi de totes les altres discriminacions lligades a la … Continua la lectura de La discriminació als EUA

Noirs dans les camps nazis

Aquest matí he mantingut una trobada amb Oumar Diallo, impulsor de la revista Wanàfrica. M’ha explicat el projecte que tenen de traduir al català —i també al castellà— una sèrie de llibres sobre la història de la comunitat negra al món. I, també, un altre aspecte del mateix projecte: traduir al català —i al catellà— escriptors africans que no has estat mai disponibles en cap de les dues llengües. De moment, intenten traduir un primer llibre (Noirs dans les camps nazis, de Serge Bilé) pel sistema del micromecenatge: feu-hi una ullada i doneu-los un cop de mà, si us plau. Aquí … Continua la lectura de Noirs dans les camps nazis

Els indignats brasilers

La política brasilera és més complicada del que sembla a primer cop d’ull. El PT de Lula i ara de Dilma Rousseff és hegemònic des del 2003, que és quan Lula va esdevenir president. Una dècada de canvis i, sobretot, de molta retòrica. Recordo la impressió que em va causar Lula durant el sopar que va seguir a l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya. El verb era vehement i els arguments eren forts. Em van sorprendre, però, la pompa i les maneres clàssiques dels que l’acompanyaven. Una escenografia del poder que no tenia res a veure amb els, diguem-ne, … Continua la lectura de Els indignats brasilers