Channel 4 i la propaganda totalitària

Francament, hi ha gent que crec que ha perdut el nord ofegats pel relativisme ètic que inunda moltes consciències, especialment la d’aquelles persones que, pensant-se que són el súmmum del progressisme perquè donen veu a l’antiimperialisme universal, a la fi esdevenen escandalosament reaccionàries, perquè sempre se situen al costat de les dictadures i el totalitarisme. Davant d’un mal govern com han estat els vuit anys de l’administració Bush —els quals, al capdavall, ja s’ha vist que es poden acabar per la via democràtica—, aquesta mena de kumbaiàs postmoderns prefereixen la Cuba dels germans Castro, la Veneçuela de Chávez o el … Continua la lectura de Channel 4 i la propaganda totalitària

L’independentisme tranquil

L’altre dia estava en l’acte de presentació del llibre de memòries, Euskadi sin renuncias, del conseller basc de Justícia i Treball Joseba Azkarraga, el qual va tenir lloc a l’Euskal Etxea de Barcelona. En acabar les intervencions i abans de fer el vinet de rigor, una senyora madura, ben vestida i amb pentinat de laca, em va passar pel costat i, de cop, em diu que una persona com jo (ella va voler qualificar-me de convergent, per bé que no milito en cap partit) no té cabuda en un acte com aquell. La veritat és que em vaig emprenyar, i … Continua la lectura de L’independentisme tranquil

“The change America needs”

El títol d’aquest article és exactament el mateix que el que va publicar Barack Obama a The Wall Street Journal Europe el proppassat dia 4. El canvi que reclama Obama té molt a veure amb la sensació de crisi i decadència que ha anat enfonsant els EUA en un mar de dubtes, fins a arribar a la situació actual, en què la fallida del sistema financer ha fet trontollar els fonaments ètics del sistema econòmic i ha enviat a l’atur 760.000 treballadors en el darrer any. El canvi que propugna Obama recolza, per dir-ho en paraules seves, en la potenciació … Continua la lectura de “The change America needs”

Ni ideologisme ni espots

Fa dos diumenges, Xavier Batalla va publicar a La Vanguardia l’article Regreso a Eaton. La tesi de l’article era que el líder dels conservadors britànics, David Cameron, és fill del New Labour de Tony Blair, de la mateixa manera que Margaret Thatcher -més ben dit, el thatcherisme- va empènyer el jove Blair a superar les trinxeres ideològiques del vell laborisme que un altre Tony, l’aristòcrata Tony Benn, antic secretari d’Estat dels governs de Harold Wilson i James Callaghan, representava. Com diu Batalla, no hi ha gaires partits al món que hagin tingut tant d’èxit com el Partit Conservador, el qual … Continua la lectura de Ni ideologisme ni espots

Ernesto Cardenal

Tinc guardada una notícia del diari La Premsa del 23 de novembre del 2003 que diu així: «El escritor nicaragüense Ernesto Cardenal fue condecorado por su “lealtad” a Cuba y a la revolución, con la medalla José Martí, la distinción más alta en la cultura isleña. […] Cardenal, un sacerdote católico amonestado por el Papa Juan Pablo II, defendió a la isla incluso ante una andanada de críticas internacionales en este año por la detención de disidentes y la aplicación de la pena de muerte a tres secuestradores, una condena rechazada como principio por los cristianos […] Por su parte, … Continua la lectura de Ernesto Cardenal

Ciutadanies complexes

NO RECORDO EN QUIN CAPÍTOL de la sèrie TV The West Wing, l’equip del president Bartlett fabrica una estratagema per desfer-se d’un incòmode legislador que posa problemes a la llei de donacions toves que preparen. L’ardit consisteix a enviar-lo d’ambaixador ben lluny, com si es tractés d’una promoció. El ball de personatges és singular i molt instructiu. Això ara és igual. El que em va quedar gravat era l’estat on volien enviar al díscol legislador: Micronèsia. Certament, un lloc força lluny de Washington. L’ESMENT D’AQUEST ESTAT FEDERAL de l’oceà Pacífic em va fer gràcia. Sobretot perquè semblava com si els … Continua la lectura de Ciutadanies complexes

Ciutats, sostenibilitat, pobresa

En aquests moments no es pot parlar d’un únic model de ciutats; el gran repte del segle XXI és el de caminar cap a la sostenibilitat en un entorn cada vegada més urbanitzat. I això no és fàcil. El 2007, els enginyers i els treballadors de la construcció van emprende la tasca de transformar en una ciutat l’illa rural de Chongming, sobre el Lang-Tsé, prop de Xangai. D’aquesta futura ciutat es deia que seria «la primera ciutat sostenible del món». Ja es veurà. Segons els plans, el 2010, la ciutat tindrà 50.000 habitants i el 2040 haurà arribat als 500.000. … Continua la lectura de Ciutats, sostenibilitat, pobresa