Home

world-in-black-and-white-hands-2093

NO RECORDO EN QUIN CAPÍTOL de la sèrie TV The West Wing, l’equip del president Bartlett fabrica una estratagema per desfer-se d’un incòmode legislador que posa problemes a la llei de donacions toves que preparen. L’ardit consisteix a enviar-lo d’ambaixador ben lluny, com si es tractés d’una promoció. El ball de personatges és singular i molt instructiu. Això ara és igual. El que em va quedar gravat era l’estat on volien enviar al díscol legislador: Micronèsia. Certament, un lloc força lluny de Washington.

L’ESMENT D’AQUEST ESTAT FEDERAL de l’oceà Pacífic em va fer gràcia. Sobretot perquè semblava com si els assessors presidencials no sabessin que els Estats Federats de Micronèsia (EFM) tenen un acord de lliure associació amb els EUA, com ara el que manté amb Puerto Rico o amb la República de les Illes Marshall o com el que havia tigut amb Belau (que en anglès anomenen Palau). No és que diguessin bestieses, perquè els EUA hi tenen un ambaixador resident des del 3 de novembre de 1986 (la data de la independència dels EFM), i Micronèsia té missió diplomàtica pròpia als EUA i, també, a l’ONU des del 1991, així com en d’altres agències de les NN.UU., per exemple la UNESCO, de la qual és membre des del 1999.

Si hom observa l’evolució política dels quatre grups d’illes que formen els EFN, s’adonarà de la complexitat del sistema que vincula els 110.000 habitants, que hi viuen. En un recull d’articles periodístics que Ferran Requejo va publicar en forma de llibre amb el títol de Pluralisme i autogovern al món. Per unes democràcies de qualitat (Eumo: 2004), el sempre ben informat catedràtic de la UPF explica, en poc més de dues pàgines, el complex sistema de representació política. Ens diu que, per contrast amb altres federacions, el parlament dels EFM és unicameral, el qual elegeix el president (que ho és alhora del govern) i el vicepresident. La Cambra, que componen 14 diputats, s’elegeix a raó d’1 diputat per a cadascun dels territoris (en total 4) per un període quatre anys, i 10 diputats, elegits per sufragi, per a un període de 2 anys. El que m’interessa destacar ara és el que subratlla Requejo sobre el caràcter cultural específic de la Constitució dels EFM pel fet de preveure la protecció dels «drets i líders tradicionals» i fins i tot implicar-los en la vida política per mitjà d’una representació específica al Congrés.

L’organització dels EFM és, doncs, complexa. I ho és per un nombre ben reduït d’habitants del món. La pregunta per a algú que forma part d’un espai cultural de gairebé 10 milions de persones és per què, aquí, hi ha tan poca imaginació?

(Publicat a El Temps, núm. 1260, 11-08-08)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s