Aquest matí, en obrir les pàgines de cultura de l‘Avui, cosa que sovint és el primer que faig després de comprar la premsa, m’he topat amb la notícia que a partir del 31 d’octubre la Fundació Miró acollirà una mostra de l’art dels Estats Units al llarg del segle XX en una exposició anomenada Modernitat americana, amb obres procedents del fons de la Corcoran Gallery de Washington. Entre els artistes representats hi ha previst de mostrar-hi obra de John Singer Sargent (1856-1925), Edward Hopper (1882-1967), Mark Rothko (1903-1970), Willem de Kooning (1904-1997), Joseph Cornell (1903-1972) i Cy Twombly (1928). Pura delícia, els ho asseguro.
Com ja he explicat més d’una vegada, sóc un addicte a la pintura americana de la modernitat, per bé que m’agrada especialment Edward Hopper. M’encanta el seu tractament de la llum, la mirada perduda de molts dels personatges que retrata, l’elegància gairebé decadent dels ambients que recrea i, no sé per què, la sensació de sòbria solitud. No és perdin aquesta exposició: Rothko, que va néixer un 25 de setembre de fa 105 anys, és un mestre de l’abstracte -com tothom que hagi visitat la Tate Modern haurà pogut comprovar-, de la recreació de l’abisme; les escultures de Cornell i els seus collage són precursors del pop-art, i els grans formats de Cy Twombly, l’únic d’aquests artistes que encara és viu, són d’allò més evocador de la natura que se’n va i es reprodueix amb la cal·ligrafia.
Prenguin nota, doncs, de la data que és previst exposar a Barcelona l’art nord-americà de la modernitat. Una modernitat, d’altra banda, entesa en un sentit ampli. Serà una bona manera d’entretenir la tardor mentre no arriba l’hivern.
