Més enllà dels resultats sobre la intenció de vot en les pròximes eleccions autonòmiques, per altra part prou reveladors de la voluntat de canvi que hi ha avui a Catalunya i el descens dels partits que donen suport a l’actual coalició governant, ahir l’enquesta de La Vanguardia revelava un altre fenomen de gran abast. Per primera vegada en aquesta mena de sondejos, els partidaris de la independència de Catalunya són majoria. Certament, l’enquesta, realitzada entre el 12 i el 14 de juliol amb un univers de 1.000 entrevistes i un interval de confiança del 95,5%, reflecteix que el 47% dels … Continua la lectura de Cap a la segona transició: el sobiranisme

El final de la legislatura a Catalunya és dramàtic. La sensació de fracàs polític és total. El sectarisme campa a cor què vols entre les files del tripartit. I això és, certament, dolent. I ha perjudicat, també, les formes, que a Catalunya cada vegada s’assemblen més a les madrilenyes. Fins a un cert punt aquest nerviosisme del tripartit s’entén. Al capdavall, ha de ser realment dolorós de constatar, després de tants anys d’esperar batre Jordi Pujol i poder governar, que el tripartit ha estat, certament, aquell “artefacte inestable”, sense rumb ni projecte, de què parlava el conseller Ernest Maragall en … Continua la lectura de L’amarga decadència

En un article recent d’Ian Buruma titulat La impotència dels poderosos, aquest historiador holandès que ja fa anys que viu i ensenya a Nova York explica que el que la gent anhela en temps d’incertesa és trobar un lideratge fort. Davant el reptes que es plantegen, la gent busca figures carismàtiques que prometen netejar la política, desfer-se de la corrupció i defensar les persones dels polítics egoistes i, sobretot, de la invasió dels estrangers que ens amenacen amb costums estranys i religions que no són la nostra. Són els típics populistes que ofereixen solucions màgiques i simples a problemes complexos. … Continua la lectura de Entre la indiferència i la impotència dels poderosos

“Catalunya necessita patriotes, no barruts; necessita generositat, no jocs de mans ni de factures”. Així és com José Montilla es va referir a l’empresonament de Fèlix Millet i Jordi Montull ara fa uns dies. A parer del president, el país necessita emprenedors i no pas estafadors. També va dir que calia jutjar la gent pel seu present i no pas pel pedigrí que tenen; pel seu treball i no pas per l’herència que carreguen. No hi podia estar més d’acord. Ho subscric plenament i faig meva aquesta reflexió presidencial, si no fos que, en aquest cas, no em crec res … Continua la lectura de I si deixéssim la pàtria en pau?

Hi ha qui es creu que la independència de Catalunya és a tocar. També hi ha gent, com ara el recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i un servidor, que la desitja sense posar-hi data. Encara més: hi ha una gran majoria de ciutadans d’aquest país que, sense decantar-se per la independència, ha arribat a la conclusió que la via autonomista ja s’ha esgotat. Ho ha explicat molt millor del que podria explicar-ho jo ara Ferran Sáez a l’article La transició (Avui, 4-510): “La via autonomista està morta, però no existeix, ni per casualitat, una majoria independentista que permeti … Continua la lectura de Suar la independència

En un míting d’aquest cap de setmana, José Montilla ha deixat clara la seva posició amb relació a la independència de Catalunya: “No vull una Catalunya independent sinó un país que s’entengui amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa”. Montilla va dir això per criticar la decisió de CiU de votar a favor de la IP sobre la independència de Catalunya. Afirma Montilla que el gest d’Artur Mas demostra que el líder de l’oposició cada dia és més “imprevisible, irresponsable i insolvent”. Deixant de banda que una de les especialitats dels socialistes és posar qualificatius a les persones amb … Continua la lectura de La sincreritat de Montilla