La designació de quatre consellers independents en el nou Govern de Catalunya (que per a mi són cinc, atès que el conseller Mas-Colell té una vida orgànica a CDC més aviat nul·la) és el gran èxit de la Casa Gran del Catalanisme. Tothom ho ha destacat en el cas de Ferran Mascarell, però és evident que els nomenaments de Pilar Fernández Bozal, que limita amb l’altra banda de l’espectre polític, o de Francesc Xavier Mena i de Boi Ruiz, dos professionals de reconegut prestigi, responen a la mateixa lògica. Durant tres anys servidor ha treballat, des de la Fundació CatDem, … Continua la lectura de El Catalanisme plural a Palau

Malgrat les puntes per dalt o per baix, el govern presidit per Artur Mas estarà integrat per homes i dones que se situen entre els 50 i els 60 anys. Són membres de la generació de la llibertat. Aquella que el 1975, a la mort del dictador, tenia entre 18 i 25 anys. El president Mas, que el 31 de gener en farà 55, arriba a dalt de tot de la política catalana en el millor moment de la seva vida. Per aquesta generació, que caldria anomenar dels setantes i que avui sobrepassa el mig segle, la construcció de la … Continua la lectura de Compromís amb la llibertat

Avui Artur Mas prendrà possessió del càrrec de president de la Generalitat de Catalunya a l’històric palau de la plaça de Sant Jaume. Dijous passat va ser investit en segona volta, gràcies a l’abstenció pactada amb el PSC, perquè ERC no va tenir prou cintura política en la primera. El to conciliador i institucional del discurs de Mas era una invitació, tot i sostenir-se en els principis programàtics de CiU, als republicans. Però no van saber trobar la fórmula per esdevenir decisius. No van ser els únics a qui Mas va picar l’ullet, certament; però la substància del que va … Continua la lectura de Des de la tribuna del Parlament

Avui comença el debat d’investidura d’Artur Mas com a nou president de la Generalitat. Arrenca, doncs, una nova etapa en què, d’entrada, han desaparegut, o són a punt de desaparèixer, els líders que van pactar els dos tripartits. Ni Maragall, ni Carod-Rovira, ni Vallès, ni Saura, ni Baltasar, ni Bargalló, ni Vendrell, ni Benach, ni Huguet, ni Castells, ni Montilla,ni un llarg etcètera , ja no seran protagonistes de la política catalana en aquesta legislatura. De moment, sobreviuen Joan Puigcercós, Joaquim Nadal (un polític supervivent, i una mica surfista, perquè ell també va fracassar com a candidat socialista a la … Continua la lectura de Debat d’investidura

Les eleccions del 28-N han fet capgirar la política catalana com un mitjó. Ara, quan el fracàs del tripartit és incontestable, molta gent s’atorga el mèrit d’haver-lo predit amb molta antelació, per bé que les hemeroteques guardin un munt d’articles d’aquesta mateixa gent quan defensava sense recança aquesta fórmula de coalició. En reneguen a misses dites. Però, vaja, suposo que això deu ser normal en un país com el nostre, en què l’opinió política és tacticista fora de mida. Vull dir que és miop, perquè es forja en el driblatge curt, conjuntural, com a reacció al que es diu en … Continua la lectura de Sobre els desafectes i els derrotats

Tafanejant per Internet vaig topar amb el blog de la diputada socialista al Congrés Lourdes Muñoz Santamaría. Muñoz, que és informàtica i especialista en la societat de la informació, va viure en primera persona el malson de l’huracà Katrina l’agost del 2005, ja que va quedar atrapada al Centre de Convencions de Nova Orleans. D’aquella experiència en va sortir un relat dietarista que, a la fi, l’abocà a crear seu blog actual. Malgrat l’interès humà del cas, el que vull comentar és la seva anàlisi dels resultats del 28-N, perquè fa algunes asseveracions que resultem curioses. Certament, els motius que … Continua la lectura de Sobre eixos i vots