Home

tir-per-la-culata-1928

El final de la legislatura a Catalunya és dramàtic. La sensació de fracàs polític és total. El sectarisme campa a cor què vols entre les files del tripartit. I això és, certament, dolent. I ha perjudicat, també, les formes, que a Catalunya cada vegada s’assemblen més a les madrilenyes. Fins a un cert punt aquest nerviosisme del tripartit s’entén. Al capdavall, ha de ser realment dolorós de constatar, després de tants anys d’esperar batre Jordi Pujol i poder governar, que el tripartit ha estat, certament, aquell “artefacte inestable”, sense rumb ni projecte, de què parlava el conseller Ernest Maragall en un famós article que, tanmateix, després es va haver de cruspir. El govern de coalició que presideix el M. H. Sr. José Montilla actua sovint sota la pressió dels dos socis petits. Cavalca al seu ritme. I si hi ha una cosa que ha quedat demostrada sense embuts en aquestes dues legislatures és que el PSC no seria res sense el suport d’ERC i ICV-EUiA. En necessita el consentiment perquè sense el vot d’aquests dos partits és obvi que Montilla no seria president. Els deu el càrrec, i per això els ecosocialistes i els republicans se senten tan valents per a impulsar propostes i accions tòxiques per al tripartit mateix.

Montilla no té alternativa. Només pot repetir com a president amb els seus socis actuals. És per això que els ha raspallats i ha permès, per exemple, que es constituís una absurda comissió d’investigació per demostrar que el Palau de la Música era l’instrument per a finançar CDC. De moment, no ho han pogut provar. Però tant se val, perquè només es pretén escampar el dubte. I, això no obstant, el PSC ja s’adona que les coses no van bé i per això va votar contra les compareixences de Felip Puig i Pere Macias. Però el galliner ja s’ha esvalotat i a hores d’ara no hi ha qui pugui aturar el tumult. La comissió d’investigació sobre les irregularitats en la gestió del Palau de la Música passarà sense pena ni glòria. Més ben dit, s’acabarà amb una declaració de culpabilitat provada amb conjectures, especulacions i deduccions de la talla intel·lectual d’un nen. El Periódico, el diari especialitzat en la desinformació al servei del tripartit, s’encarregarà, juntament amb els altres mitjans favorables a José Montilla, de vestir el sant. Entretant, deixem constància d’un fet inqüestionable: en el cas Palau els únics encausats són —deixant de banda Millet i Montull i els seus còmplices— membres del PSC. L’amarga decadència dels poderosos.

Publicat a El Temps, núm. 1361.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s