Que no caigui en l’oblit

Hi ha moltes maneres d’interpretar els resultats de les eleccions basques i gallegues. N’hi ha una, però, que proclama, tot celebrant-ho, la contracció del protagonisme dels nacionalistes —dels nacionalistes perifèrics, és clar— com a conseqüència de la derrota sense pal·liatius del bipartit gallec (especialment pel retrocés del BNG) i de la pèrdua gairebé segura dels nacionalistes bascos de la lehendakaritza a mans del pacte nacionalista entre el PP i el PSOE. Encara que l’analogia entre Galícia i Euskadi sigui falsa, perquè el bipartit gallec ha perdut les eleccions i el PNB les ha guanyades i fins i tot el bloc … Continua la lectura de Que no caigui en l’oblit

Les amistats perilloses

L’espectacle que ens oferirà el PSOE, transvestit de PSE, a Euskadi no ha d’estranyar ningú. I encara menys als catalans, que ja hem assistit a la representació d’un sainet semblant un parell de vegades. Els actors secundaris eren uns altres, és veritat, més païdors que el PP, però l’actor principal és el mateix en tots dos casos: el PSOE en versió autonòmica. El propòsit també és el mateix en tots dos casos: desempallegar-se del predomini del partit nacionalista majoritari a pesar de continuar essent –un altre cop en tots dos casos– la força parlamentària majoritària. Suposo que els que a … Continua la lectura de Les amistats perilloses

Certeses i inseguretats

La setmana passada vaig publicar un elogi de Ferran Mascarell a elsingulardigital.cat. Si els fa peça llegir-lo, poden fer-ho al meu blog. Hi deia que el que m’aproxima a Mascarell en el debat sobre el catalanisme és el seu antidogmatisme actual, que posa en dubte les certeses absolutes que han dominat -i encara dominen- el panorama intel·lectual de la tradició política d’on ell prové, la qual, d’altra banda, també és la meva. Des de fa un temps, doncs, Mascarell va desgranant la seva visió del que ha de ser la renovació del catalanisme. Del catalanisme deucentista, com l’anomena ell, per … Continua la lectura de Certeses i inseguretats

Walter Veltroni

El polític italià Walter Veltroni, líder del Partit Demòcrata (PD), va dimitir el dia 17 d’aquest mes com a secretari general de la formació, arran de la desfeta a les eleccions de Sardenya. El partit del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, Poble de la Llibertat (PDL), va vèncer per un ampli marge sobre el candidat del PD, Renato Soru, una derrota electoral que ha desencadenat el daltabaix definitiu del líder opositor. Tot i que Veltroni va ser escollit secretari general del PD en unes eleccions primàries l’octubre del 2007, després d’haver estat fins a aquell moment un popularíssim alcalde de … Continua la lectura de Walter Veltroni

Ferran Mascarell

Qui fou un fugaç però eficient conseller de Cultura de l’últim govern del president Maragall, l’honorable Ferran Mascarell, porta una temporada realment creativa des del punt de vista del pensament. Des de la tribuna del diari Avui va desgranant el que pensa sobre la renovació del catalanisme en una sèrie d’articles interessantíssims que, com en els tres darrers, s’articulen a través de la reflexió cultural. No podia ser d’altra manera, perquè Mascarell és, per damunt de tot, un culturalista, però va més enllà, perquè vol provocar una profunda renovació de la cultura democràtica i política amb l’objectiu de construir el … Continua la lectura de Ferran Mascarell

Marcar paquet

Segons explicava Jordi Barbeta a La Vanguardia de dilluns passat, es veu que la direcció d’Esquerra ha rebut un informe de la secretaria de Política Institucional del partit, que dirigeix David Minoves i supervisa el vicesecretari general Carmel Mòdol, que propugna la renegociació del Pacte d’Entesa com a condició per mantenir viva la coalició governamental que va situar el líder socialista, José Montilla, a la presidència de la Generalitat. Els dirigents d’Esquerra no volen trencar el Govern, però han arribat a una conclusió: sense un canvi de rumb, el tripartit consumarà el seu fracàs per segona vegada i qui pagarà … Continua la lectura de Marcar paquet

Paola Lo Cascio

Va ser l’amic Joaquim Colominas qui va adreçar-me una politòloga italiana que deia que volia investigar el pujolisme. Devia ser el curs 1998-99. Ella era Paola Lo Cascio, una romana amb orígens sicilians, menuda i nerviosa, que fumava pels descosits i que tendia a atropellar-se quan parlava. Lo Cascio es va presentar al meu despatx, doncs, amb l’ímpetu propi de molts italians i amb una motxilla carregada d’ideologia, cosa que també és –o era– molt pròpia dels italians d’esquerra com ella. Recordo que vam parlar força vegades al meu antic despatx de la Facultat, quan era a Pedralbes. Parlàvem en … Continua la lectura de Paola Lo Cascio

Per què no?

He coincidit relativament poc amb el conseller Ernest Maragall. El vaig conèixer en una circumstància ben poc agradable, perquè va ser quan el primer tripartit es va plantejar reduir, controlar o tancar (ben bé encara no sé què volien fer) UNESCOCAT, amb uns arguments sectaris a cor què vols. Però bé, suposo que aquell ímpetu d’aplicar la guillotina a tot allò que fes olor (o hauria de dir pudor?) de catalanisme (de convergent, dirien ells) va minvant amb els anys i l’experiència de govern. I, tanmateix, els confesso que Ernest Maragall em va caure bé des del principi, perquè és … Continua la lectura de Per què no?

Smart Power EUA

George Mitchell va néixer fa 75 anys a Waterville, Maine. És fill de mare libanesa i pare irlandès i és catòlic, a pesar que la seva herència àrab és menys anecdòtica del que es diu. Tanmateix, com a senador dels EUA sempre va donar suport a Israel, per bé que l’informe de la comissió que porta el seu nom i que va servir de base per al Full de Ruta del 2003, és considerat positivament per tots els observadors. Proposava l’alto el foc, la suspensió dels assentaments israelians i el retorn immediat a les negociacions de pau, perquè feia responsables … Continua la lectura de Smart Power EUA

Populisme chavista

El president veneçolà, Hugo Chávez, va celebrar abans d’ahir els seus 10 anys al poder alimentat pels petrodòlars que el sostenen i envoltat pels militants del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) i els governants de Bolívia, Evo Morales; Nicaragua, Daniel Ortega, i Hondures, Manuel Zelaya; el primer ministre de Dominica, Roosevelt Skerrit, i el vicepresident cubà José Ramón Machado. Un elenc admirable de populistes que, com Chávez, s’aprofiten dels anys de misèria i de corrupció o dels despropòsits de les dictadures feixistes a llatinoamèrica per imposar uns règims, verbalment revolucionaris a redós de l’Alternativa Bolivariana per a les Amèriques … Continua la lectura de Populisme chavista