Etiqueta: Andreu Mayayo

Cultura, Historiografia2 comentaris

Vicente Rojo, punt de sutura

agusticolomines

Recordo els rectangles enllaçats, ribetejats d’un fil blau de diversos gruixos que il·lustraven la coberta de Cien años de soledad, la celebrada novel·la de Gabriel García Márquez (1927-2014) editada el 1967 per l’Editorial Sudamericana. Quan vaig comprar aquest llibre, devia ser cap al 1975, no sabia qui era l’il·lustrador d’aquella coberta màgica (dins dels rectangles hi havia calaveres, campanes, sols, llunes i flors, entre altres motius). Amb el anys vaig saber que aquella portada havia estat dissenyada per Vicente Rojo Almazán, l’il·lustrador i pintor i escultor abstracte catalano-mexicà, nascut a Barcelona el 15 de març de 1932 i mort a la Ciutat … Continua la lectura de Vicente Rojo, punt de sutura

Conflictes, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“Yo soy español, español, español…”

agusticolomines

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

CCOO i el fill del barber davant la independència

agusticolomines

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Carles Puigdemont y la “generación diésel”

agusticolomines

No hay realidad que no sea conflictiva. Y sin embargo ya estamos yendo, nos dicen las nuevas generaciones. Saben que no quieren vivir así porque ya están aprendiendo a vivir de otra manera. Ese podría ser el resumen de lo que ocurrió en las plazas del 15M. En realidad es así como lo explican los filósofos del común. Pero en Cataluña eso mismo se podría aplicar a lo que sucedió el pasado fin de semana cuando empezaron a tomar posiciones los integrantes de la denominada generación diésel. Una denominación que, justo es reconocerlo, acuñó Xavier Bru de Sala en un … Continua la lectura de Carles Puigdemont y la “generación diésel”

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PSUC i l’herència

agusticolomines

El 3 de maig de 1977 plovia a bots i a barrals a Barcelona. Feia menys d’un mes que el govern d’Adolfo Suárez havia legalitzat el PCE. Aquell 3 de maig, doncs, les històriques sigles dels comunistes de Catalunya tornaven a l’espai públic, tal com consta al BOE núm. 105, abans fins i tot que fos legalitzada ERC, el partit dels presidents Macià i Companys, que no va ser reconegut fins el 2 d’agost de 1977, després de les eleccions del 15 de juny, cosa que contradiu l’historiador oficial del PSUC, Andreu Mayayo, quan afirma reiteradament que els comunistes van … Continua la lectura de El PSUC i l’herència

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

agusticolomines

Yo soy consciente de la inmensa dosis de confianza, y casi diría ‘de credulidad’, que los catalanes han manifestado —hemos manifestado— hacia el presidente Pujol. Y lo digo yo, a quien ha tocado el difícil papel de poner límites a la credulidad y peros a la confianza —sin demasiado éxito, por cierto. Ahora soy también consciente —lo palpo, lo veo— que el solo hecho de que esta cámara parezca probable que me otorgue su confianza general, ya ahora —al menos de momento—, un soplo de adhesión popular. No sólo por mi persona, sino para aquellas personas que representan lo que en este … Continua la lectura de Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Política, Política catalana, Política espanyola3 comentaris

Vosaltres, els antipujolistes

agusticolomines

L’antipujolisme ha ressuscitat. Aprofiten el frau de Pujol, que es barreja amb el presumpte enriquiment il·lícit dels fills, per comparar-lo amb Franco, com ha fet, sense empatxar-se, el catedràtic Andreu Mayayo. Hi ha qui pica contra el president Mas i diu que la seva vida política s’esgotarà amb aquesta legislatura perquè és un simple epígon del pujolisme, López Burniol dixit. La confessió de Pujol ha tret a passejar l’antipujolisme psicodèlic, refugi dels frustrats, que va arribar a tenir vida pròpia en forma d’una fraseologia que gairebé fregava la categoria d’ideologia. La tesi dels antipujolistes és que aquest és un país màfia, … Continua la lectura de Vosaltres, els antipujolistes

Historiografia, Política, Política espanyolaDeixa un comentari

Évole i el 23-F

agusticolomines

La història és silenci. Són els analistes, normalment els historiadors, els que fan parlar el passat i li donen sentit. Cada investigació, cada reportatge que aconsegueix aportar una mica de llum als enigmes d’ahir, hauria de ser una celebració perquè té els mateixos efectes que la descoberta del doctor Joan Massagué respecte dels mecanismes de la metàstasi tumoral. La història no són els fets, doncs. Aconseguir revelar-los és, si de cas, posar dates en el calendari del passat. Res més. La història és una altra cosa. Són les preguntes, sobretot. Les hipòtesis. Les intuïcions. I també la imaginació de l’investigador, … Continua la lectura de Évole i el 23-F

Política, Política catalana, Política espanyola62 comentaris

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

agusticolomines

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo