Que la prudència no ens faci traïdors

Léalo en español Jordi Carbonell, president d’ERC entre el 1996 i el 2004, l’11 de setembre de 1976, a Sant Boi, va pronunciar una de les frases mítiques d’aquells anys de transició política, de debat entre la reforma i la ruptura. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va dir des de l’escenari muntat per l’Assemblea de Catalunya i es va convertir en el titular d’aquella jornada. L’advertiment d’un antic lluitador antifranquista, llavors independent, anava dirigit als que, esporuguits per la força del militarisme franquista, volien passar pàgina ràpidament del passat. Un dels errors de la transició va ser la … Continua la lectura de Que la prudència no ens faci traïdors

Refer la catalanitat

Léalo en español En un article del 1998, el gran Josep M. Espinàs, de qui acabo de llegir Una vida articulada (i aquí obro un parèntesi per agrair a Isabel Martí que em regalés aquest esplèndid recull dels articles publicats entre el 1976 i el 2012), afirmava que els catalans “hem demostrat que sabem fer i que sabem desfer, però ens costa aprovar l’assignatura de refer”. Espinàs parla en general, sense entrar al detall. Però té raó. Aquell famós vers de J.V. Foix i tothom repeteix, “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, que fins i tot he vist estampat … Continua la lectura de Refer la catalanitat

Un pacte global

Léalo en español Ens trobem en un d’aquells moments decisius per al futur d’un país. Un moment en què Catalunya està en conflicte amb l’estat, l’autogovern és a mans d’un partit que amb prou feines representa el 4% de l’electorat català i que dona ordres des de Madrid, la nostra economia és atacada per un unionisme irresponsable, atès que aquest país és tan seu com dels independentistes i per tant és absurd que s’autolesionin, i, finalment, és obvi que la democràcia està en perill per l’extralimitació judicial i policial, que persegueix idees polítiques amb l’excusa que són delictives. Les eleccions … Continua la lectura de Un pacte global

Superar el partidisme

Léalo en español JuntsXCat va néixer per superar el partidisme. Va ser la conseqüència lògica de la iniciativa que un grup d’independents va posar en marxa un dilluns i al cap d’una setmana ja havia recollit 500.000 signatures. Al final, la llista unitària va esdevenir la llista del president perquè ell va saber recollir el guant que se li havia ofert. Cap altre dirigent polític va atendre els organitzadors d’aquella iniciativa. Per por o per partidisme, tant és. Però JuntsXCat no ha nascut per salvar el PDeCAT. Aquesta és una tasca que no competeix a la coalició, malgrat que aquest … Continua la lectura de Superar el partidisme

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

Ganar la centralidad

Llegiu-lo en català El 15 de septiembre el Consejo de Ministros acordó intervenir las cuentas de la Generalitat después de que el vicepresident y conseller d’Economia, Oriol Junqueras, se negase a remitir informes semanales sobre sus facturas tal y como le había exigido Montoro. Esa orden se dio para evitar que el Govern gastase dinero público en la organización del referéndum del 1 de octubre, porque el Tribunal Constitucional lo había prohibido. Al final, como todo el mundo pudo ver, el referéndum tuvo lugar y el Estado solo supo reaccionar con violencia. Los medios de comunicación españoles intentaron esconderlo para ponerse al … Continua la lectura de Ganar la centralidad

En marxa, a la catalana

El procés sobiranista ha provocat un tsunami en la política catalana. Al llarg d’aquests anys s’ha anat aclarint qui és qui i qui propugna què. L’unionisme tendeix a plantejar aquesta situació en termes dramàtics. L’independentisme ha dividit la societat, diuen, es mereix el que li està passant perquè ha transgredit la legalitat, etcètera, etcètera. L’independentisme s’ha convertit en l’esca del pecat quan realment ha aconseguit aplegar milions de persones per a la causa de la separació pacífica de Catalunya d’Espanya. Mentre l’independentisme era una petita minoria parlamentària, no passava res. Era una mera anècdota que donava color. Ara és, en … Continua la lectura de En marxa, a la catalana

Marta i les castanyoles

Léalo en español Una bona amiga em demana que li expliqui què vol dir Marta Rovira, en una entrevista recent, quan diu que la restitució del Govern serà un dels punts centrals de la campanya, però que caldrà diferenciar entre aquesta restitució i la necessitat d’instaurar un Govern executiu efectiu. Naturalment, li ho confesso amb tota franquesa, jo no sé què significa això. Que millor ho pregunti a la Rovira o a qualsevol dels votants republicans. No entenc la proposta de Rovira, però el que n’intueixo em porta directament a estar-hi en contra. Em sembla inadmissible. Em recorda allò que explicava Paddy Ashdown a les … Continua la lectura de Marta i les castanyoles

L’efecte Puigdemont

Léalo en español “Quan només es pensa en el judici dels homes que encara no han nascut, s’actua molt més alliberat”. Així s’expressava Lluís Companys poc després de la victòria electoral del febrer de 1936, recuperada ja la llibertat, en una distesa conversa a la residència presidencial i en la qual hi havia el periodista andalús Manuel Chaves Nogales. Entre glop i glop de conyac, el periodista i el president català van xerrar llargament, representant el primer el paper de l’oposició conservadora per contrarestar el sentit esquerrà que imprimia el segon en la manera de governar. Companys va estar tancat … Continua la lectura de L’efecte Puigdemont

Les gandules del Titanic

Léalo en español No, no estava tot previst. Sobretot, el que no estava previst, i potser això sí que va ser una ingenuïtat, és que el PP i el PSOE estiguessin disposats a matar per la unitat d’Espanya. El nacionalisme espanyol no decep mai. ¿Per a què estàvem preparats en fer la declaració d’independència? Aquesta és la pregunta recurrent les darreres setmanes. L’autoinculpació és un esport català. El conseller Lluís Puig, avui a l’exili —i ho remarco perquè hi ha dirigents sobiranistes que es resisteixen a emprar la paraula—, va respondre a una pregunta d’Assumpció Maresma que aquells que dubten … Continua la lectura de Les gandules del Titanic