Per què vull un estat?

“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i dels estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, … Continua la lectura de Per què vull un estat?

La crònica d’Escòcia (1): El triomf de la democràcia

Les enquestes a Escòcia i les manifestacions a Catalunya són dades, indicis, que permeten veure tendències, però el que compta és la voluntat real Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) El maig de 1940 Winston Churchill va accedir al càrrec … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (1): El triomf de la democràcia

Cataluña no es una dinastía

“El apellido Pujol pesa, pero a favor”, decía Oriol Pujol Ferrusola en una entrevista que le hizo Isabel Garcia Pagan hace algunos años. La declaración tuvo lugar cuando CiU estaba en la oposición y Artur Mas no había conseguido romper la alianza de las izquierdas en Cataluña pese a ganar las elecciones en dos ocasiones, en 2003 y 2006. El runrún de las conspiraciones contra Mas estaba a la orden del día y el patriarca de la familia, Jordi Pujol, entonces aún presidente de CDC, remaba a favor de su hijo indisimuladamente. Ocurría así de tal modo que la misma entrevista incluía un … Continua la lectura de Cataluña no es una dinastía

Catalunya dins l’Europa dels extrems

El terrabastall pels resultats electorals a França i Grècia és espectacular i agut. Fa més que bo el pronòstic que vaig escriure en l’article La vuelta de los extremos. Hi augurava la pujada dels partits extremistes, de dreta i d’esquerra, a França, la Gran Bretanya, Grècia i Holanda. Només he errat en el cas holandès, cosa que celebro, perquè el partit de Geert Wilders no ha avançat tant com es preveia, però en canvi hem d’afegir a l’èxit dels partits extremistes el Partit Popular Danès de Morten Messerschmidt i l’entrada dels euroescèptics i els neonazis alemanys al Parlament Europeu. Els partits tradicionals de l’Europa que … Continua la lectura de Catalunya dins l’Europa dels extrems

Per dignitat, també

L’any 2004 vaig donar la conferència L’exacerbació dels esperits. Liberals i conservadors davant el catalanisme a la universitat nord-americana de Duke. Hi vaig començar indicant que el coronel Vicenç Guarner, el sotssecretari de la conselleria de Defensa el 1936, es queixava en l’apèndix del llibre Espanya davant Catalunya —el títol original alemany del qual era substancialment diferent:Catalonien gegen Spanien (Catalunya contra Espanya)—, que l’autor d’aquella obra, l’austríac Anton Sieberer, incorregués en l’error de subratllar la pretesa inhibició catalana durant la Guerra Civil. Guarner advertia que no era estrany que un estranger opinés d’aquella manera ja que aquell era el sentir de molts espanyols no catalans … Continua la lectura de Per dignitat, també

Contra la involució, l’entesa de la llibertat

El PP de Mariano Rajoy fa temps que aplica polítiques d’involució en tots els àmbits. Gairebé cada setmana el govern dels conservadors dóna a conèixer una nova idea regressiva, com ara l’informe de reforma administrativa de l’estat que reclama suprimir òrgans de poder i de gestió de les autonomies o bé la nova llei de seguretat ciutadana, batejada com a “llei Fernández”, que restringeix drets bàsics, i un llarg etcètera. El PP de Mariano Rajoy es planteja una reforma de l’estat per retornar a la vella i oligàrquica Espanya del segle XIX, dominada per liberals i conservadors en el marc … Continua la lectura de Contra la involució, l’entesa de la llibertat

Moderats i independentistes

La Vanguardia va publicar ahir un editorial, “¿Quién teme a los moderados?”, que és d’aquells que pretenen marcar l’agenda política. És ben legítim. Tots els diaris del món ho intenten, per bé que no sempre ho aconsegueixin. El diari barceloní darrerament ha errat en les seves apostes polítiques. Deu ser perquè no hi ha cregut de veritat o bé perquè les ziga-zagues en política no tenen el mateix efecte que el sistema tiki-taka té en el futbol. En política es perd el control del temps i de l’espai quan l’actitud és erràtica. La història de La Vanguardia és la història … Continua la lectura de Moderats i independentistes

“Si Convergència sigue la vía que le impone ERC iremos al fracaso total”

Agustí Colomines (Barcelona, 1957) acaba de dejar la dirección de CatDem, la fundación vinculada a Convergència que Artur Mas utilizó para ampliar el espectro ideológico del partido. Aunque es crítico con la deriva del pacto entre CiU y ERC, Colomines asegura que hace casi un año que ya había decidido dejar el cargo. Pregunta. ¿Cuando Artur Mas le encargó edificar la Casa gran del catalanisme esperaba que en tan pocos años CDC se inclinara hacia el soberanismo? Respuesta. No; todo fue muy rápido. CDC ha evolucionado por el cambio generacional, con gente que procede de las JNC que ya eran … Continua la lectura de “Si Convergència sigue la vía que le impone ERC iremos al fracaso total”

Josep Benet, al cap de cinc anys

Ja fa cinc anys del traspàs de Josep Benet. El temps passa ràpid i la memòria és cada dia menys memòria. Després, quan el record és tan sols un fil finíssim, aleshores ens sentim orfes i tornem als records i exaltem la memòria com si fos un pou de veritats absolutes. Però això avui, en el dia de l’aniversari de la seva mort, vull recordar Josep Benet reescrivint un article que vaig publicar en un diari digital amb el títol “Josep Benet, en la memòria”. La base és la mateixa, però hi he corregit errors, i hi he incorporat arguments … Continua la lectura de Josep Benet, al cap de cinc anys