Com dos ous ferrats

Léalo en español No és una condemna. És una esperança. Avui fa sis mesos i un dia del referèndum de l’1-O. La resistència ciutadana contra les agressions policials va convertir aquella jornada en una defensa pacífica de la democràcia. L’1-O serà per als que el vam viure —i els nostre descendents— el mite que per als nostres pares i avis va ser la defensa de la República i la Guerra Civil. Fins i tot serà un mite més sa i net, a pesar de les falsedats, perquè en aquest cas només hi ha hagut víctimes d’un bàndol, el dels demòcrates … Continua la lectura de Com dos ous ferrats

Abrazos, los justos

Llegiu-lo en català En algo le doy la razón a Inés Arrimadas. Catalunya somos todos. Los unionistas y los independentistas, del mismo modo que en el pasado los franquistas y los antifranquistas también eran todos ellos catalanes. La dictadura no hubiera sobrevivido tanto si no hubiera contado con el apoyo de muchos catalanes, empezando por Francesc Cambó, el líder catalanista que financió el golpe de estado. Sus razones tendría, pero lo cierto es que ayudó a imponer un régimen sin libertades, represivo e injusto, que costó la vida, la cárcel o el exilio a muchos catalanes demócratas. Cuando la policía se personaba … Continua la lectura de Abrazos, los justos

L’adulació que encobreix una traïció

Léalo en español Fedre, el fabulista llatí d’origen traci, va deixar dit que “les adulacions d’un home dolent encobreixen sempre una traïció”. En política les traïcions són a l’ordre del dia. Hi ha polítics que són considerats hàbils precisament perquè saben amagar les traïcions. A la Catalunya de l’individualisme, recular per tornar a viure de l’independentisme és més rendible que afrontar de cara les dificultats per fer efectiva la República, que és cert que només es va proclamar al Parlament i que ni tan sols es va traslladar al DOGC o al DOPC. En unes declaracions a RAC1, el president … Continua la lectura de L’adulació que encobreix una traïció

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

La quiebra de la libertad

Llegiu-lo en català No recuerdo por qué la anoté ni cuándo. Ni tampoco sé de quien es, pero hoy me parece una afirmación que le va como anillo al dedo para describir lo que está pasando en España: “La construcción de un país no se puede desligar de la libertad que se respire en él”. España es una prisión gigantesca para muchos catalanes. Da igual que otros muchos piensen que la represión contra los independentistas es la mejor solución para parar la ola soberanista. El tsunami que lleva casi una década agitando Catalunya no va a retroceder con encarcelamientos, exilios, … Continua la lectura de La quiebra de la libertad

L’imperatiu del dogma

Léalo en español El govern espanyol vol espantar els independentistes. Des del 27 d’octubre ha posat en marxa una política repressiva que es va estenent a poc a poc a tots els àmbits de la societat. Als polítics i líders cívics del sobiranisme, en primer lloc; però també a comandaments policials, escriptors, mecànics, funcionaris i a qui faci falta per tallar la gangrena separatista, per dir-ho com ho dirien ells. Tenen molts còmplices, dins i fora de Catalunya, per criminalitzar l’independentisme. No és nou, perquè al País Basc, amb l’excusa del terrorisme —que és un recurs polític inacceptable, almenys per … Continua la lectura de L’imperatiu del dogma

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

Ganar la centralidad

Llegiu-lo en català El 15 de septiembre el Consejo de Ministros acordó intervenir las cuentas de la Generalitat después de que el vicepresident y conseller d’Economia, Oriol Junqueras, se negase a remitir informes semanales sobre sus facturas tal y como le había exigido Montoro. Esa orden se dio para evitar que el Govern gastase dinero público en la organización del referéndum del 1 de octubre, porque el Tribunal Constitucional lo había prohibido. Al final, como todo el mundo pudo ver, el referéndum tuvo lugar y el Estado solo supo reaccionar con violencia. Los medios de comunicación españoles intentaron esconderlo para ponerse al … Continua la lectura de Ganar la centralidad

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Les gandules del Titanic

Léalo en español No, no estava tot previst. Sobretot, el que no estava previst, i potser això sí que va ser una ingenuïtat, és que el PP i el PSOE estiguessin disposats a matar per la unitat d’Espanya. El nacionalisme espanyol no decep mai. ¿Per a què estàvem preparats en fer la declaració d’independència? Aquesta és la pregunta recurrent les darreres setmanes. L’autoinculpació és un esport català. El conseller Lluís Puig, avui a l’exili —i ho remarco perquè hi ha dirigents sobiranistes que es resisteixen a emprar la paraula—, va respondre a una pregunta d’Assumpció Maresma que aquells que dubten … Continua la lectura de Les gandules del Titanic