La consciència no té amo

Léalo en español Sota el franquisme, els comunistes estaven força ben organitzats. Al final de la dictadura hi havia una constel·lació de partits autoproclamats comunistes, però només n’hi havia un que tothom conegués com “el Partit”. Era el partit dels comunistes oficials —el PCE a Espanya i el PSUC a Catalunya— i era un bloc monolític. Les dissidències es pagaven cares, seguint l’estela dels famosos i teatrals judicis de Moscou que van acabar amb la vella guàrdia bolxevic. L’any 1949, per exemple, “el Partit” va expulsar-ne Joan Comorera, que n’havia estat el primer secretari general, sota l’acusació de “titista”, que volia … Continua la lectura de La consciència no té amo

Setmana horribilis

Léalo en español L’independentisme està dividit. Quan encara no s’ha acabat el ple de política general, perquè dijous es va haver de suspendre per les fortes discrepàncies entre JxCat i ERC, és evident que l’estratègia dels dos grups no coincideix. Hi ha qui acusa JxCat d’haver provocat el conflicte per pur tacticisme, per la necessitat de gesticular davant de la seva parròquia legitimista. No ho tinc gaire clar. O almenys aquesta no és la intenció del gruix del grup parlamentari. El que no descarto és que al si de JxCat les tensions hagin augmentat per les ambigüitats i la manca … Continua la lectura de Setmana horribilis

Imaginar la llibertat

Léalo en español La cultura no ens farà lliures. La ignorància tampoc, esclar. Tenir cultura o no tenir-ne no comporta abraçar la llibertat ni ser-ne partidari. Res no assegura la llibertat, més enllà del compromís per defensar-la, que és el que van fer els 350 intel·lectuals i acadèmics que van signar la declaració Referendum in Catalonia, not war de suport a l’1-O i de condemna a la repressió que estava exercint el govern espanyol per intentar frenar el referèndum. I això que encara no s’havia produït l’espectacle repressiu de l’1-O i que va poder veure tot el món en directe. … Continua la lectura de Imaginar la llibertat

La força de la legitimitat

Léalo en español El 4 de febrer de 1936, Lluís Companys estava empresonat a El Puerto de Santa María (Cadis), com també ho estaven els seus consellers, condemnats a 30 anys de reclusió pels fets del Sis d’Octubre de 1934. Aquell dia es va constituir el Front d’Esquerres, una coalició electoral formada per ERC, Acció Catalana, el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE, el partit de Josep Tarradellas),  la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires, el POUM, el Partit Català Proletari i el Partit Comunista Català. Els caps de llista eren els presos: Companys, d’ERC, encapçalava la candidatura de … Continua la lectura de La força de la legitimitat

Nin al país dels soviets, Bartra a la República Bolivariana dels PPCC

Léalo en español “Estigueu segurs que reconeixerem Catalunya des del segon zero”, aquestes són les paraules que el dirigent veneçolà Nicolás Maduro va dir en l’estrena a la Cinemateca Nacional de Caracas del documental biogràfic Maduro: Lealtad Indestructible, produït per La Mediàtica Televisió. I tot seguit es va deixar fotografiar amb una estelada, la del’estel roig que enarboren els vells del PSAN i els joves de la CUP, al costat de la seva dona, Cilia Flores, coneguda com “la primera combatiente” (com els agrada la jerarquia!), i Lluís Bartra, el realitzador català propietari des del 2013 de la productora, juntament amb la … Continua la lectura de Nin al país dels soviets, Bartra a la República Bolivariana dels PPCC

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Léalo en español Durant els primers anys de la Transició, quan semblava que els comunistes eren més del que després van ser, a Catalunya la reordenació de l’espai socialista es va fer molt ràpidament després de la mort sobtada de Josep Pallach l’11 de gener de 1977. Els tres partits socialistes, per bé que la Federació Catalana del PSOE no va ser mai un partit en ell mateix, van unificar-se el 1978 i se suposa que d’aquesta manera quedava superada la divisió oberta el 1925 amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), reproduïda el 1946, quan la … Continua la lectura de L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Arrufat o el despiste de la izquierda independentista

En una entrevista concedida a un rotativo catalán, el exdiputado de la CUP Quim Arrufat ha explicado que probablemente no acudirá a votar el 20D pero que, en caso de hacerlo, votaría la lista encabezada por Xavier Domènech porque ésta es la única candidatura que defiende el referéndum y puede provocar los necesarios cambios democráticos en España que permitan desencallar la situación catalana. Sorprendente, ¿no les parece? Pero lo más sorprendente de la entrevista es que Arrufat diga que su segunda opción sería votar a Gabriel Rufián, el candidato de ERC, aunque él no comprenda “por qué va a Madrid”, dando a entender que los soberanistas catalanes no deberían participar en … Continua la lectura de Arrufat o el despiste de la izquierda independentista

“Quan de tu s’allunya”, de Juste de Nin

Ha passat un any i ja tornem a ser aquí per presentar una nova novel·la gràfica de Lluís Juste de Nin, un dels ninotaires més prolixos de l’àmbit català. No fa vinyetes als diaris com fan altres ninotaires, sinó que s’ha especialitzat en la novel·la gràfica. Will Eisner, un dels grans clàssics del còmic universal, va crear el concepte de novel·la gràfica, molt abans que als anys noranta del segle passat aquesta definició es fes servir per definir el còmic lligat a l’entorn social i personal. Eisner, creador del popular personatge Spirit, però també d’unes tendres i crues històries sobre … Continua la lectura de “Quan de tu s’allunya”, de Juste de Nin

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo