Egipte i la democràcia

Michael Mandelbaum, professor a la Johns Hopkins School of Advanced International Studies (SAIS) a Washington D. C. i autor del llibre Democracy’s Good Name: The Rise and Risks of the World’s Most Popular Form of Government, es preguntava en un article recent si Egipte podria esdevenir una democràcia de veritat. No és una pregunta trampa, senzillament és un interrogant pertinent. Si bé és cert que la dimissió de Hosni Mubàrak com a president egipci ha obert la porta a una transició política, això no vol dir que porti directament a la democràcia. No es tracta tampoc d’arribar a una conclusió … Continua la lectura de Egipte i la democràcia

Les dones i el Barça

Si servidor fos dona no hauria acceptat la invitació del FC Barcelona per seure a la Llotja del Camp Nou dissabte passat. La iniciativa dels dirigents barcelonistes d’invitar 147 dones a la Llotja com una forma de commemorar —ells en van dir homenatjar— per avançat el Dia de la Dona Treballadora, que s’escau el 8 de març, és un cop d’efecte i prou. Primera pregunta, doncs. Per què aquest peculiar “homenatge” no es fa el dia que toca? El 8 de març el Barça té, precisament, un important partit contra l’Arsenal i l’impacte d’una acció reivindicativa com aquesta s’hauria multiplicat … Continua la lectura de Les dones i el Barça

L’edifici en ruïnes de la memòria

Com a conseqüència d’un requeriment municipal, l’Espai Memorial Democràtic (EMD), ubicat a la via Laietana, 69, ha tancat. Es veu que no complia les normatives de seguretat. En aquest edifici hi havia tingut la seu el Banc Condal. Després va esdevenir la seu del Departament d’Interior. Amb el segon tripartit, aquest edifici envellit, que diuen que està afectat d’aluminosi, va acollir l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i aquest espai per a exposicions del Memorial. Entre els locals dels uns i el dels altres, un munt de plantes buides amb rates que corren amunt i avall. Això és conegut … Continua la lectura de L’edifici en ruïnes de la memòria

De tan purs, idiotes

Al web de Solidaritat Catalana (SI) es pot llegir un resum de les declaracions del diputats Uriel Bertran en què recriminava al govern de la Generalitat el nomenament de la directora general de Funció Pública, Susanna Bouis pel que considera un currículum “al servei de l’espanyolisme i del PP”. Certament, Bouis va ser subdelegada del govern espanyol a Barcelona (2002-2003), delegada del Govern a Catalunya (2003 i el 2004) i assessora, diu el guardià de les essències pàtries, de parlamentaris del PPC i de Ciutadans. I què? És que la gent no pot canviar de parer? És que no és … Continua la lectura de De tan purs, idiotes

Joan Colomines i Puig, mi padre

No recuerdo qué día era del mes de diciembre de 1970 pero lo tengo grabado en la memoria. Mis hermanos y yo estábamos sentados en el sofá del comedor del piso de la calle Aragón cuando mi padre entró, un poco agitado, reclamándonos atención por lo que estaba ocurriendo fuera. Resultaba que el 3 de aquel frío mes de diciembre se había empezado en la ciudad de Burgos el juicio sumarísimo contra dieciséis miembros de la organización terrorista ETA acusados del asesinato de tres personas. No volví a ver a mi padre tan indignado hasta el golpe de Estado que … Continua la lectura de Joan Colomines i Puig, mi padre

Finalment, Hereu

Dissabte passat va resoldre’s la incògnita sobre qui havia de ser el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona. Finalment, i després d’haver de passar per unes primàries que no desitjava, Jordi Hereu serà el candidat del PSC. D’un total de 4.214 vots, Hereu va obtenir-ne 2.484 i Tura 1.669. Hereu va guanyat tant en l’urna dels militants com en la dels simpatitzants, cosa que els partidaris de Tura no van preveure perquè és sabut que confiaven en aquest segment per aconseguir la victòria. De la mateixa manera, Hereu va guanyar als districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat … Continua la lectura de Finalment, Hereu

El llarg adéu

Cal anar a Madrid de tant en tant. En només unes hores t’adones que hi corre la brama de sempre sobre la insolidaritat dels catalans. Vagis on vagis, al final et fan la mateixa pregunta: però què voleu si ja ho teniu tot? I encara que els diguis que no, que és més que evident que el dèficit fiscal ha espremut exageradament les finances catalanes i que la crisi econòmica ha agreujat la situació, la seva resposta és recurrent: “Us queixeu per vici. Sou victimistes de mena”, vénen a dir-te. El mal és que a Catalunya hi ha qui s’apunta … Continua la lectura de El llarg adéu

Impostos i sobirania

La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, va sostenir la setmana passada que encara hi ha marge perquè els catalans paguem més impostos. La recepta de la responsable espanyola de les finances de l’estat era la resposta a la reflexió del president Artur Mas d’uns dies abans sobre els problemes que afecten l’economia catalana, en especial de finançament. Per al president de la Generalitat, les dificultats financeres de Catalunya deriven, sobretot, del dèficit fiscal acumulat, que s’agreuja pels molts incompliments de l’estat per cobrir el cost dels traspassos de competències. Les declaracions de la vicepresidenta responen, però, a la … Continua la lectura de Impostos i sobirania

Neoleninistes i democràcia

La revolta que protagonitzen aquests dies els ciutadans egipcis és reveladora en molts aspectes. Per començar, que les xarxes socials són una bona eina per lluitar contra l’opressió totalitària. Com en altres ocasions, com ara a Tunísia ben recentment, però també a la Xina, per contra del que diuen notables especialistes en la societat de la informació, l’ús de les xarxes socials s’ha convertit en l’instrument més eficaç de mobilització. Internet serveix la democràcia, però la democràcia no es pot reivindicar a la carta. El que vull dir és que em sembla d’un cinisme còsmic voler fer creure que a … Continua la lectura de Neoleninistes i democràcia

La teoria del mal menor

Hi ha qui creu que el mal, el mal essencial, és inherent a les circumstàncies. En el cas de l’absència de llibertat al Magrib i al Pròxim Orient passa una cosa així. Talment com si la història els hagués condemnat no se sap ben bé per què, s’ha estès l’opinió que en els estats del nord d’Àfrica i del conflictiu Pròxim Orient la democràcia no pot arrelar-hi. La colonització va ser cruel i abusiva, entre altres coses perquè va implantar (i es va inventar) unes monarquies autoritàries i corruptes, com ara la haiximita, imposada a Egipte i a Jordània a … Continua la lectura de La teoria del mal menor