Home

barça

Si servidor fos dona no hauria acceptat la invitació del FC Barcelona per seure a la Llotja del Camp Nou dissabte passat. La iniciativa dels dirigents barcelonistes d’invitar 147 dones a la Llotja com una forma de commemorar —ells en van dir homenatjar— per avançat el Dia de la Dona Treballadora, que s’escau el 8 de març, és un cop d’efecte i prou. Primera pregunta, doncs. Per què aquest peculiar “homenatge” no es fa el dia que toca? El 8 de març el Barça té, precisament, un important partit contra l’Arsenal i l’impacte d’una acció reivindicativa com aquesta s’hauria multiplicat per milions. Em sé la resposta, tanmateix, perquè el Barça l’esgrimeix sempre que se’ls demana poder fer alguna cosa, diguem-ne, fora del normal en un partit de Champions. No s’hi pot fer perquè sembla ser que l’estadi —almenys això és el que diuen— queda a mans de les autoritats UEFA. No m’ho he acabat de creure mai, però vaja… Tornem a la iniciativa barcelonista d’homenatjar les dones catalanes.

Continuo amb una altra pregunta: per què el president, Sandro Rosell, es va asseure a la seva localitat d’abonat i la representació del Barça va recaure en les directives Susana Moje i Pilar Guinovart? L’homenatge l’ha de fer, si de cas, el màxim representant de l’entitat i no pas dues meritòries senyores que, tot sigui dit de passada, són minoria en una junta en què la majoria de directius són homes. La presència de Rosell a la Llotja, envoltat de dones, hauria reforçat el que tothom sap però que s’emmascara amb accions bonistes i políticament correctes com les de l’altre dia: que la gran majoria dels càrrecs de màxima responsabilitat d’entitats esportives, econòmiques, sindicals, polítiques o culturals són ocupats per homes. La solitud de Rosell hauria estat la representació iconoclasta de les moltes impostures que arrosseguem com a societat que no practica el que proclama. Deixant de banda que, a més, la presència de Rosell hauria donat la rellevància institucional que pertoca en una acte com aquell. Rosell s’hauria absentat de la Llotja en presència del president de la Generalitat? Oi que no? Doncs hauria valgut la pena pensar-hi dues vegades abans de prendre la decisió de rebaixar el rang de l’amfitrió que havia d’enaltir “el paper històric de la dona barcelonista”.

En un article que va publicar ahir a La Vanguardia, “Esposa de…, la sociòloga Cristina Sánchez Miret explicava el cas d’una alumna seva que va demanar-li que li fes de tutora d’un treball sobre l’atur. I en preguntar-li per què volia estudiar-ho, l’alumna va dir-li que ho feina per motius personals: s’havia quedat sense feina. Llavors Sánchez Miret va demanar-li si era a conseqüència de la crisi econòmica, que ha destruït un munt de llocs de treball. “No —va respondre l’alumna—, per ser dona”. No cal que els expliqui com continua l’article perquè se’l poden imaginar. Per a molts directius d’empresa el treball de les dones no és un dret, simplement és un complement del treball del marit. I els asseguro que això també val per a dirigents d’organitzacions suposadament progressistes. N’he dirigit alguna en què, en entrar-hi per primera vegada i a pesar dels principis rectors de l’entitat, la desigualtat salarial entre dones i homes (sempre en perjudici de les dones) només es podia explicar per una intolerable discriminació de gènere. De la mateixa manera que el fet que les dones representin el 24% de la massa social del Barça amb gairebé 42.000 sòcies no es tradueix en res, normalment la dona treballadora està tan discriminada que, a pesar de la retòrica i d’actes com el dissabte passat al Camp Nou, el dret al treball —i sobretot a un treball digne— és una reivindicació pendent que no canviarà amb fórmules espectacle.

En fi, jo també crec, com Pilar Rahola, que les dones han de ser valorades pels seus mèrits personals i professionals i no pel fet de ser dones. L’excepcionalitat és la gran trampa que s’utilitza sempre que es vol mantenir l’statu quo. La discriminació de la dona no se soluciona exhibint un grup de dones notables assegudes totes juntetes, sense homes, en un espectacle futbolístic. Pura estètica.

Publicat a elSingularDigital, 07/03/11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s