Al mal temps bona política

“Al mal temps bona cara”, diu la dita popular. És una actitud de resignació que personalment no m’agrada gens. No cal viure malhumorat, és clar. Però tampoc no cal posar bona cara a tot. I els temps que corren no són, precisament, per llançar coets. Vivim una època de canvi econòmic que segons tots els experts és d’una gran transcendència. Al mateix temps que s’ha acabat l’alegria consumista afavorida per l’accés fàcil al crèdit, els bancs i caixes pateixen els efectes de la disbauxa. La ressaca és tan bèstia que peten totes les caixes. Que ara es transformin en bancs … Continua la lectura de Al mal temps bona política

What is Catalanism and what does it advocate?

Catalanism is the name of a movement of national vindication that advocates for the political-cultural recognition of Catalonia within Spain. After the failure of the violent uprisings of Catalans during the 17th century (the War of Catalan Secession of 1640) and the 18th century (the War of Spanish Succession of 1714), starting in the 19th century the movement to preserve Catalans’ national rights became more peaceful and civic. From the start of this renewal, Catalanism expressed itself through different ideological currents (Catholic, liberal, working class, etc), aided by the popular use of the Catalan language, the defense of a distinct … Continua la lectura de What is Catalanism and what does it advocate?

La perversió espanyolista

Intentar explicar des d’un setmanari que es publica al País Valencià que just ara ha començat una ofensiva espanyolista és, certament, una gosadia, atès que els valencians la pateixen sense treva des dels anys de la transició. Només cal llegir el dossier Transíció política i qüestió nacíonal al País Valencià, coordinat pel professor Ferran Archilés i publicat a final del 2010 per la revista Afers, per a adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Llengua, institucions i societat han estat violentades implacablement, perquè I’espanyolisme ha atacat directament el codi lingüístic i la idiosincràsia pròpia dels valencians. Han passat trenta anys … Continua la lectura de La perversió espanyolista

La transició nacional

Hi ha grups polítics que prediquen que la proclamació immediata de la independència de Catalunya depèn tan sols de l’aritmètica parlamentària, atès que al Parlament de Catalunya hi ha 76 diputats sobiranistes. El vot conjunt a favor d’una moció independentista ens portaria de pet, diuen, a separar-nos. Plantejat així, és una solució “màgica” però irreal, que recolza en la convicció que amb l’argument moral de la dignitat ja n’hi ha prou perquè una aspiració política es compleixi. Però la independència de Catalunya no és, almenys en els context geopolític que la condiciona, una qüestió moral. La independència no sobrevindrà perquè … Continua la lectura de La transició nacional

L’engany de Jordi Portabella

Divendres passat, l’Executiva de la Federació d’ERC de Barcelona va acordar per unanimitat proposar Jordi Portabella candidat a l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona. És previst, a més, que el diumenge 30 de gener tots els militants que ho vulguin participin, seguint l’assemblearisme d’Esquerra, en el 41è Congrés Regional de la Federació de Barcelona. En aquest congrés se sotmetrà a votació secreta la dita candidatura. Li desitjo sort, perquè ERC és un partit imprevisible i li pot passar de tot. Tal com es pot llegir en el lloc web de la Federació barcelonina d’ERC, l’Executiva va manifestar, també, que continuava oberta … Continua la lectura de L’engany de Jordi Portabella

L’harmonització no és un rumor

Des que va esclatar la crisi econòmica ara fa dos anys, es veia a venir que tard o d’hora sortiria algú que atribuiria el desgavell espanyol al model d’Estat. A l’Estat de les Autonomies, vull dir. La sempre eficient fundació conservadora FAES, presidida per José M. Aznar, ha publicat un informe de 194 pàgines, elaborat per Julio Gómez-Pomar, Mario Garcés Sanagustín i Gabriel Elorriaga, que amb el títol ja ho diu tot: Por un Estado autonómico racional y viable. És un document decantat cap a l’economicisme, que recolza en la idea que les CCAA són un invent polític que no … Continua la lectura de L’harmonització no és un rumor

CNT, 100 anys

El professor Josep Termes, mestre d’historiadors, té en premsa un llibre que porta per títol, almenys provisionalment, Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). Els auguro que serà important, perquè és una síntesi, de gairebé 500 pàgines, dels coneixements acumulats durant tota una vida (enguany Termes farà 75 anys) dedicada a l’estudi de l’obrerisme a Catalunya i a Espanya. Els treballs de Termes sobre l’obrerisme arrenquen d’aquell ja mític llibre, del 1965 i reeditat el 2000, Anarquismo y sindicalismo en España: La Primera Internacional (1864-1881). La dedicació de Termes a l’obrerisme és paral·lela a l’estudi del catalanisme, perquè un fenomen … Continua la lectura de CNT, 100 anys

La partició del Sudan

Des d’ahir i fins al dia 15 d’aquest mes, tindrà lloc al sud del Sudan el referèndum per decidir si aquesta regió cristiana i africana esdevé un nou estat independent i se separa d’una vegada del nord àrab i musulmà. La celebració d’aquest referèndum és conseqüència de l’anomenat Protocol de Machako del 2002 i dels acords de pau del 9 gener de 2005, mitjançant els quals el sud del Sudan va accedir a una àmplia autonomia, després de la supressió del 1983, i el nord va adquirir el compromís de permetre-hi la celebració d’un referèndum d’autodeterminació al cap de sis … Continua la lectura de La partició del Sudan

El Catalanisme plural a Palau

La designació de quatre consellers independents en el nou Govern de Catalunya (que per a mi són cinc, atès que el conseller Mas-Colell té una vida orgànica a CDC més aviat nul·la) és el gran èxit de la Casa Gran del Catalanisme. Tothom ho ha destacat en el cas de Ferran Mascarell, però és evident que els nomenaments de Pilar Fernández Bozal, que limita amb l’altra banda de l’espectre polític, o de Francesc Xavier Mena i de Boi Ruiz, dos professionals de reconegut prestigi, responen a la mateixa lògica. Durant tres anys servidor ha treballat, des de la Fundació CatDem, … Continua la lectura de El Catalanisme plural a Palau

Hilari (Ernest) Raguer. Monjo i historiador

El pare Hilari Raguer i Suñer, de nom baptismal Ernest, va néixer a Madrid el 1928, però al cap d’un any ja era a Barcelona, on va créixer. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i el 1954 va ingressar al monestir de Montserrat. Al cap de sis anys, el 1960, va ser ordenat sacerdot. Quan se li pregunta què va ser primer, si la vocació religiosa o la vocació com a historiador, respon sense vacil·lar: «abans que res sóc monjo». Diu el pare Hilari (Ernest) Raguer que després de la vaga de tramvies del març de … Continua la lectura de Hilari (Ernest) Raguer. Monjo i historiador